Resum de l'any 2021

Després de la bogeria que va ser l'any passat, tocava tornar a un any normalet: una ressenya a la setmana i amb prou feines, anar fent sense estressar-se, treballar la concentració, rellegir molt, i força lectures memorables en relació al conjunt. Cap repte mastodòntic ni ambició lectora més enllà de fer baixar la pila del tsundoku, que per fi ha quedat força migrada, i al mes de desembre un final de festa tot estranyot. 

• Pel que fa a ressenyes de llibres, aquest any una xifra rodona: cinquanta. Una ressenya a la setmana, que no està malament per ser un any normalet. 

• Des de principis d'any fins al setembre, vaig participar a la lectura virtual de l'Infern de Dante, organitzada des de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, a través del blog Llegir els clàssics. (Gràcies per la feina feta, Matilde!) La intenció inicial era llegir tota la Comèdia sencera per commemorar els set-cents anys de la mort de l'autor; al final no va poder ser, però la lectura i la conversa van ser profitoses de totes totes.  

• A l'estiu vaig fer la relectura de la Ilíada, que he estat publicant cant a cant setmana rere setmana, des de mitjans d'agost i encara fins al mes entrant, en què apareixeran les darreres entregues. La lectura i la recerca va tenir lloc a l'estiu, i em van anar encaminant sobretot cap a lectures relacionades amb el cos i el gènere, especialment a través de dos llibres que em van resultar autèntiques descobertes: L'individu, la mort i l'amor a la Grècia antiga de Jean-Pierre Vernant i Les llàgrimes d'Aquil·les d'Hélène Monsacré. Podeu llegir-ne els posts aquí. 

• La descoberta de l'any ha estat l'autora estatunidenca Eudora Welty, una veu original i profundament suggeridora del sud dels Estats Units. El volum dels seus Contes complets, que tots de cop poden fer-se una mica feixucs, això és cert, i la seva novel·la La filla de l'optimista són molt bones recomanacions. 

• El gènere d'aquest any ha estat la literatura autobiogràfica, és a dir, les autobiografies i els llibres de memòries. Vaig començar-hi per casualitat i sense tenir un criteri gaire definit d'entrada del que estava buscant, i amb el temps vaig anar trobant altres lectures d'aquesta mena que em cridaven l'atenció. Els autors han estat Ngũgĩ wa Thiong'o (per partida doble, aquí i aquí), Behrouz Boochani, Tara Westover, Malcolm X, Maya Angelou, Primo Levi i Jeanette Winterson.

• El premi a millor assaig de l'any torna a ser compartit aquest any, aquesta vegada entre dues descobertes: Las cazas del hombre de Grégoire Chamayou i Tiempo de magos de Wolfram Eilenberger han suposat, sense esperar-ho, camins de tornada cap a la filosofia. 

• Els finalistes a millor llibre de l'any han estat Cap altre amic que les muntanyes de Behrouz Boochani, Ceremony de Leslie Marmon Silko, Jack de Marilynne Robinson i Junil a les terres dels bàrbars de Joan-Lluís Lluís. 

• El millor llibre llegit aquest any ha estat Les sorprenents aventures de Kavalier i Clay de Michael Chabon, una novel·la complexa i fascinant sobre les fugides i jocs de mans que han de realitzar dos amics per encaixar a la societat dels Estats Units durant els anys quaranta i cinquanta. La seva experiència gira al voltant del trauma de les identitats perseguides, que es converteix en risc de perpetuar la fugida per sempre. Res més, aquest ha estat l'any. Que passeu molt bones festes i els millors desitjos per a l'any que ve!