Aquesta novel·la de 1959 és la darrera entrega de la trilogia Els nostres avantpassats, de l'autor italià Italo Calvino. A la llum de la descoberta dels crims estalinistes i de la invasió soviètica d'Hongria el 1956, Calvino va abandonar públicament el partit comunista italià. La trilogia de novel·les que va publicar als anys cinquanta són fruit d'aquest conflicte entre el seu paper públic d'intel·lectual i el seu desencantament amb la política. En aquest darrer volum de la trilogia, Calvino ja s'entrega plenament a la fantasia més desfermada, mentre que en el to i en les seves reflexions filosòfiques és possiblement la més pessimista de les tres. I tot i així, a mi m'ha semblat la més divertida de la sèrie, amb la seva particular paròdia de les aventures fantàstiques i exagerades dels relats de cavalleries, i a través de les peripècies viscudes per una colla de personatges absurds que es veuen tot sovint sobrepassats per la realitat mateixa.
El protagonista de la novel·la, el cavaller Agilulf Em Bertrandí dels Guilviderns i els Altres de Corbentraz i Sura, cavaller de Selímpia Citerior i Fes, és el perfecte model de les virtuts cavalleresques dins l'exèrcit de Carlemany, amb el seu compliment del deure sempre abnegat i sense matisos i, per aquest motiu, tota la resta de cavallers l'observen amb una barreja d'admiració, enveja i menyspreu. El conflicte interior d'Agilulf, però, consisteix en la seva inexistència. De fet, el cavaller és tan sols una armadura buida, tot consciència però sense existència material. Si en qualsevol moment s'adormís o es tragués l'armadura, aquesta consciència es dissoldria sense més, com si mai no hagués existit. El contrast del cavaller l'encarna el seu escuder, Gurdulú, un home que existeix realment però que no en té consciència, i que, per tant, aspira tan sols a fondre's amb el que té al voltant, sigui aire, aigua, sopa o qualsevol mena d'existència animal o vegetal.
L'inici de la novel·la ens enfronta a la reraguarda de l'exèrcit durant la guerra amb els sarraïns: el campament ens revela tan sols un món altament burocratitzat i corrupte, mer espectre dels ideals d'un món ordenat que, simplement, no existeix. De la mateixa manera, l'orde dels cavallers del Sant Graal, de fama i anomenada per la seva virtuositat, acabaran descobrint la seva corrupció intrínseca i la seva empresa soterrada de dominació i opressió sota aquesta retòrica dels ideals. En aquest context, seran els cavallers joves (Bradamant, Rambald i Torrismond) que hauran d'aprendre a perseguir els seus propis ideals de vida, de llibertat i de puresa, sense deixar-se enganyar per aquest món d'aparences on es veuen immersos. Les seves vicissituds venen relatades en tercera persona per sor Teodora, una monja de clausura de l'orde de Sant Columbà amb una veu narrativa curiosament mundana i autoirònica, que desplega a través de la seva narració les seves pròpies reflexions sobre el fet d'escriure i narrar, i que en aquest sentit acaba identificant-se amb la veu del mateix Calvino.
Per més que les seves reflexions filosòfiques, escampades per aquí i per allà de la trama, i que giren al voltant precisament de la manca de sentit de l'existència humana, arribin a tocar extrems de pessimisme i absurd existencial, la novel·la es llegeix més aviat com a divertiment absurd i sense cap mena de pretensió més enllà de fer passar una bona estona als lectors. És per això que és una bona recomanació si us agrada l'estil de Calvino i us voleu deixar portar per una lectura breu, que es llegeix de forma molt àgil, que ofereix la seva millor cara en els seus moments de comicitat desfermada i que, potser a simple vista, no té tant de pes filosòfic com les altres dues entregues de la trilogia.
Sinopsi: El cavaller Agilulf Em Bertrandí dels Guildiverns i dels Altres de Corbentraz i Sura, cavaller de Selímpia Citerior i Fes, és el soldat més virtuós i abnegat de l'exèrcit de Carlemany en la guerra contra els sarraïns, amb l'únic inconvenient que no existeix. El jove Rambald emprèn una aventura per venjar el seu pare, mentre s'enamora perdudament de la guerrera Bradamant, enamorada al seu torn de la perfecció d'Agilulf. Ara bé, quan apareix a la cort de Carlemany el jove cavaller Torrismond posant en dubte la pretensió d'Agilulf a l'orde de cavalleria, aquest emprèn una missió per demostrar la virginitat de la mare de Torrismond, la donzella a qui el cavaller havia salvat quinze anys enrere. A la vegada, Torrismond emprèn una recerca de l'orde secret dels cavallers del Sant Graal, amb l'objectiu de provar la seva paternitat.
M'agrada: En aquest cas, la seva aposta per l'absurd, i en determinats moments per l'humor directament ximplet, és el gran punt fort de la proposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada