Aquest llibre és la col·lecció dels contes complets de l'autora estatunidenca Eudora Welty (1909-2001), que van ser escrits i publicats, principalment, durant els anys quaranta i cinquanta, tot i que la col·lecció completa de relats en un sol volum no es va publicar fins l'any 1980. Welty va viure gran part de la seva vida a Jackson, Mississippi, on havia nascut, i en els seus contes retrata la vida quotidiana de la població blanca al sud dels Estats Units. Són uns contes amb un ritme molt lent i pausat, amb unes descripcions de lloc exhuberants i exhaustives, centrades sobretot en els interiors de les cases de la gent i en els paratges naturals que envolten petites comunitats rurals, en el terreny pantanós i boscós de les ribes del Big Black River.
L'estil narratiu de Welty ens submergeix en un món petit i tancat, en què unes comunitats extremadament hostils i tradicionalistes s'han d'enfrontar al pas del temps i al món que els envolta com si visquessin amb el temps congelat dins d'una bombolla. Com que no hi ha forasters, l'hostilitat es dirigeix sempre contra els maladaptats, els negres, els pobres, els discapacitats, o simplement aquells que mostren una sensibilitat o una visió del món diferents, i que sovint són els que més pateixen l'estretor de mires dels seus congèneres. Els pobles que descriu Welty ofeguen els seus habitants igual que el riu inexorable, fins a fer-los conformar amb les seves expectatives de vida o expulsar-ne els que no es conformen. En aquest sentit, els contes sovint exposen una violència freda i sense pal·liatius, que tot sovint corre soterrada i entre línies al llarg dels relats, per aflorar sobtadament de les formes més definitives i impactants possibles. I, és clar, la violència contra un mateix pot esdevenir la més esfereïdora sobre la pàgina.
En el rerefons del context històric trobem la Gran Depressió, que submergeix la majoria dels personatges en la pobresa i la necessitat de prendre decisions per continuar vivint, que molt sovint posaran en un compromís els seus propis principis morals; i d'altra banda, evidentment, hi ha l'elefant al menjador del racisme institucional i cultural al sud dels Estats Units. Ens trobem en un ambient en què el supremacisme blanc d'entrada és la posició per defecte, que els personatges no qüestionaran mai i, en aquest sentit, l'opressió racial sempre acabarà apareixent entre línies, tot i que no serà el focus principal de la narració tret d'en algunes excepcions comptades. Normalment, el que més hi trobarem en la majoria d'històries és la veu de les dones, oprimides en l'espai domèstic i per a les quals el matrimoni sembla l'única sortida a la vida: mares, filles i germanes poden esdevenir en aquest espai opressores o víctimes alternativament, i de vegades les dues coses a la vegada. Si bé l'objectiu últim de les dones és el matrimoni amb un bon partit, i potser no arribar a patir massa a través de la maternitat, la quantitat de dones solteres que queden al poble, exposades a l'escarni de la comunitat sencera, testimonia la distància entre l'ideal i la realitat.
Ara bé, aquest de vegades és el seu poder: els personatges als relats de Welty creixen a través de la seva pròpia veu i teixint les seves pròpies històries, de vegades malgrat les adversitats i els fracassos més devastadors. És quan parlen que esdevenen més autèntics, tots diferents i amb la seva pròpia forma de veure la vida i de conformar-s'hi o de rebelar-s'hi. Els contes són un desplegament incontestable de suggestions i subtileses, on tot sovint pesa més allò que no es diu o que només s'intueix. De vegades transiten els terrenys més simbòlics, i els personatges es tranformen en estereotips: les dones de vegades es transformen en bruixes, els homes en temptadors o depredadors, i les fugides que protagonitzen tots ells queden sempre lleugerament obertes a la interpretació. D'aquesta forma, els somnis i les imaginacions s'imposen amb violència sobre la realitat, i els desapareguts, els expulsats de la narració, així com les violències passades, sempre acabaran emergent en algun moment com a presències incòmodes, que tot sovint tornen a les vides dels protagonistes de formes més simbòliques o més literals.
Ha estat una lectura exigent, que demana força temps i que en determinats moments es pot fer excessivament lenta i feixuga. La meva recomanació és donar-li temps i no provar de forçar-la i, potser, com a consell més pràctic, no provar de llegir el volum sencer tot seguit, com he fet jo, sinó anar llegint els relats sense presa i potser alternant-los amb altres tipus de lectures. Tot i així, és una experiència realment fascinant i reveladora un cop s'hi entra, i si esteu interessats en la narrativa americana del segle vint, és una lectura que de totes totes compensa l'esforç i el temps dedicats.
Continguts: El volum aplega els quatre reculls de contes que va publicar Eudora Welty durant les dècades dels quaranta i els cinquanta, i dos relats més que es van publicar als anys seixanta però van quedar sense col·lecció. En el primer dels reculls, A Curtain of Green (1941), trobem breus esbossos de la vida dels personatges, centrats tot sovint en individus que no encaixen en la seva comunitat o tenen formes de mirar la realitat diferents de la majoria. Gran part d'aquests relats estan centrats en l'ambient de penúria econòmica durant la gran depressió. The Wide Net (1943) també recull relats variats, i molts d'ells esdevenen força simbòlics, amb un sentit d'irrealitat més marcat, com si es tractés de contes de fades. The Golden Apples (1949) és un recull de relats que giren tots al voltant dels mateixos personatges al poble fictici de Morgana, i que es troben tots interrelacionats. A mesura que va avançant, van passant els anys al llarg del segle vint, i els personatges van creixent i evolucionant a través de les vicissituds de la vida. Dels quatre reculls és el que es llegeix més com una novel·la, i el tancament de tots els cercles que proposa l'últim dels contes és realment magnífic. The Bride of the Innisfallen (1955) és l'últim dels reculls, i aquí és on probablement els contes són més variats i diferents entre ells, retratant diferents viatges i escapades que portaran els personatges a llocs insospitats, i on també s'inclou un relat terrorífic, "The Burning", una de les escassíssimes incursions de Welty en la narrativa històrica, ambientat al final de la guerra civil americana. Finalment, els dos darrers relats van ser publicats ja als anys seixanta, i les preocupacions racials es fan ja molt més evidents: "Where is the voice coming from?" és una incursió realment esfereïdora en la ment d'un supremacista blanc que assassina a sang freda un activista pels drets civils, i el relat retrata fidelment l'assassinat de Medgar Evers.
M'agrada: "Petrified Man", "Asphodel", "Shower of Gold", "June Recital", "The Wanderers", "The burning" i "Where is the voice coming from?". Aquests són els que m'han agradat més en un moment determinat, però la col·lecció sencera és magnífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada