El baró rampant d'Italo Calvino, la segona entrega de la trilogia Els nostres avantpassats, es va publicar per primer cop el 1957 i a hores d'ara ha esdevingut una de les novel·les més emblemàtiques del seu autor. L'acció ens trasllada al segle divuit, a la baronia dels Rondò, prop del poble fictici d'Ombrosa, a la badia de Gènova. A l'edat de dotze anys, Cosimo, el fill gran del baró, s'enfila a un arbre del jardí familiar a causa d'una rebequeria i promet no baixar-ne mai més. Per a consternació de tota la família, acompleix la seva promesa i acomoda totes les facetes de la seva nova vida al seu hàbitat arbori. Aquest insòlit argument es desplega a través de la veu del germà petit de Cosimo, Biagio, que en determinats moments de la trama es convertirà en intermediari entre el món arbori del seu germà i la resta de la societat.
No és debades que l'argument s'ambienti al segle divuit, i que la Il·lustració sigui un dels seus grans motius i, principalment, el seu fil conductor. La novel·la comença amb un moment de rebel·lia respecte de l'autoritat patriarcal, aquesta rebel·lia inicial es transforma en compromís vital, i aquest compromís dona peu a la construcció d'utopies sobre els arbres que, en realitat, van dirigides a millorar la vida a la terra, al món de baix. La motivació altruista de Cosimo i el seu compromís amb la realitat vital dels seus congèneres fan de la seva pujada als arbres no una escapada, en el fons, sinó un canvi de perspectiva necessari per estimar més i millor la terra i els seus habitants. Mentre es cultiva a través de la lectura de novel·listes anglesos i enciclopedistes francesos, i es veu involucrat en les aventures de bandolers, pirates, furtius, nobles desterrats, inquisidors d'incògnit i tota mena de personatges boscans, Cosimo anirà creixent en els seus ideals i el seu compromís amb la millora de la vida dels seus congèneres. Així doncs, quan arribi la revolució francesa, Cosimo es veurà militant en un món d'ideals absoluts, tot i que el pas de la revolució a l'imperi napoleònic li passarà lleugerament per alt.
La interpretació més estesa d'aquesta novel·la és que Calvino hi reflexiona sobre el paper que juga o ha de jugar l'intel·lectual dins la seva societat, en un moment en què ell mateix es començava a sentir desencantat amb el règim soviètic arran de la invasió d'Hongria, i es va distanciar del compromís polític amb el comunisme que havia adquirit en la seva joventut. La novel·la ens presenta el dilema d'aquest compromís sense fissures, en tant que ens planteja la possibilitat d'una vida plena dalt dels arbres, en el món dels ideals perfectament altruistes, però a la vegada deixa oberta la pregunta de si totes dues dimensions de l'existència política no es necessiten l'una a l'altra per poder subsistir en tota la seva llibertat. Tot i que Cosimo aconsegueix sobreviure a través de la cacera, i dels seus propis ginys per tal de sobreviure als boscos, també és cert que els seus familiars i amics li han de fer d'intermediaris per tal de proveir-li altres delicadeses per fer-li la vida més fàcil, així com els llibres que devora sense aturador. I de la mateixa manera, el món de baix adquireix la seva dimensió completa des de la mirada del seu observador elevat: el seu potencial per a la felicitat només s'arriba a desplegar per complet quan és la creativitat de Cosimo que posa en marxa els seus projectes per a la millora de la comunitat.
Passa el mateix amb la relació que Cosimo estableix amb la seva estimada de tota la vida, la filla de la família veïna, Viola. La relació de dominació i submissió entre els dos amants, de progressiva ocultació o desplegament de la seva personalitat en tota la seva plenitud acaba revelant el mateix dilema que la novel·la sencera: de la mateixa manera que la vida als arbres, les seves diferents concepcions de l'amor enfronten els amants al dubte sobre les pròpies apostes vitals, que poden representar igualment una renúncia absoluta o una reafirmació absoluta de la pròpia identitat. En aquest sentit, el desenllaç de la novel·la va desplegant poc a poc el seu pessimisme: de la mateixa forma que la relació amorosa queda abocada al fracàs, la utopia política de la revolució i els ideals de joventut s'acaben esvaint de la mateixa forma que el món als arbres. Tot i així, el final que Calvino pensa per a Cosimo és incomparable en la seva bellesa, especialment perquè desplega la seva metàfora fins a l'últim extrem possible.
El baró rampant és una lectura deliciosa, igual que la seva predecessora de la trilogia. Us agradarà si us agraden les ficcions històriques amb un gir fantasiós i amb innombrables referències intertextuals. És un tipus de ficció històrica que excava en el passat per poder diagnosticar millor la política del present. Si us agrada Umberto Eco, Calvino és el seu precedent literari més immediat i, potser, si els hagués de comparar tots dos, diria que Eco és un autor un punt més cerebral, que subordina les psicologies dels personatges al desplegament de les seves magnífiques trames i misteris. Calvino desplega una prosa un punt més poètica i emocional, tocant veritats filosòfiques que colpeixen amb la força d'aforismes per la seva forma breu i sobtada. Us agradarà també si us va agradar Les ciutats invisibles: tot i que aparentment no tinguin res a veure, el món flotant que el baró de Rondò funda als arbres, així com el seu paral·lel terrè, té alguna cosa en comú amb aquestes ciutats canviants i simbòliques amb què el Calvino posterior emmiralla el nostre món de cada dia.
Sinopsi: Quan té dotze anys, el fill gran del baró de Rondò, Cosimo, s'enfila a una alzina al jardí familiar a causa d'una injustícia imposada pel seu pare i perpetrada per la seva germana Battista. La seva determinació el fa prometre no tocar el terra mai més, i quedar-se a viure dalt dels arbres durant la resta de la seva vida. Davant la mirada sempre fidel del seu germà petit, Biagio, Cosimo serà testimoni dels canvis i revolucions, culturals i polítiques, més importants del segle divuit.
M'agrada: La bellesa de les seves metàfores i els moments més anecdòtics del text, que colpeixen també en la seva bellesa inesperada.
No m'agrada: La seva trama episòdica es fa un punt excessiva en determinats moments, i l'interès a mi em va decaure en determinats capítols, especialment a la part central de la novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada