El Nobel que no va ser

La nit del diumenge passat es va estrenar a TV3 l'excel·lent documental Guimerà, el Nobel sense premi, que podeu mirar a través de la plataforma 3Cat. A través de tres capítols de mitja hora cadascun, el reportatge ens revela què hi ha rere la llegenda del premi Nobel de Literatura que Àngel Guimerà (1845-1924) no va arribar a rebre mai. 

Amb serietat i rigor, i sense infantilitzar els espectadors, cosa que sempre s'agraeix, el documental desmunta la falsedat de la teoria de la conspiració que apuntaria al govern o els cercles acadèmics espanyols com a responsables de fer naufragar la candidatura de Guimerà, i descobreix una veritat molt més òbvia i senzilla de pair: que el conservadorisme de l'acadèmia sueca no necessitava que l'esperonessin des de fora, i va decidir castigar qualsevol manifestació lingüística o cultural que no fos l'hegemònica dins del seu estat. D'altra banda, el cas Guimerà no desmenteix el fet que el nacionalisme espanyol sigui, per definició, monolingüe, i percebi com a amenaça les llengües parlades a la península ibèrica que no siguin el castellà: simplement ens confirma que aquest pensament monolític és un tret característic present també en altres estats europeus, que tot sovint es malanomenen a si mateixos "estats nació". 

Així doncs, el documental accedeix als informes de l'acadèmia dels disset anys consecutius en què Guimerà va ser candidat al premi, de 1907 a 1923, i exposa els arguments principals que va esgrimir la institució sueca en el seu moment per negar-li el guardó. Amb aquesta informació de primera mà, el reportatge també fa un repàs dels aspectes més destacats de la seva biografia.  

Si el voleu veure, podeu recuperar els tres capítols del programa al següent enllaç: 

https://www.3cat.cat/3cat/guimera-el-nobel-sense-premi/

Explicar la guerra als infants

Excel·lent feina de l'equip de l'InfoK per explicar la guerra d'Ucraïna al públic infantil. Val la pena recuperar-lo, especialment si sou pares o educadors. 

https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/infok-03032022/video/6147083/

El judici

El febrer de 2019, fa més de dos anys, es va iniciar la vista oral del judici contra els presos independentistes, que els jutjava pels càrrecs de rebel·lió, sedició, malversació de fons i desobediència per la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya l'1 d'octubre de 2017. Els líders civils Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser inclosos en aquestes acusacions a causa de la seva implicació en les protestes pacífiques del 20 de setembre de 2017 davant la Conselleria d'Economia. 

Ahir a la nit TV3 va estrenar el documental "El judici", que repassa el context dels fets i els moments més destacats del procediment, així com també dóna a conèixer imatges inèdites de les defenses i els acusats preparant les seves intervencions. En el moment ja vaig seguir-ne la retransmissió en directe com vaig poder i com la feina em va permetre; ara el documental fa una magnífica tasca de recopilació de dades i de resum dels moments més rellevants de la vista oral. 

Amb la consciència que va ser una injustícia i una demostració de força gratuïta per part de les institucions de l'estat espanyol més que qualsevol altra cosa, revisitar aquells fets a partir del documental ajuda a tenir-los ben presents encara ara. La història no s'ha acabat aquí. 

Podeu revisitar els capítols del documental ja emesos en el següent enllaç: 

https://www.ccma.cat/tv3/el-judici/

Què t'emportaries?

Nigel Planer a Catalunya Experience

No és que hagi seguit el programa amb gaire entusiasme. Des que va començar, l'he entès més com un publireportatge turístic força dilatat que no pas com a programa realment informatiu o realment entretingut. Ara bé, de vegades t'emportes sorpreses i el capítol d'ahir simplement em va encantar. L'infal·lible encant britànic de Nigel Planer, la reflexió sobre la seva experiència de vida, l'ombra allargada d'en Neil d'Els Joves, i un bon cúmul d'experiències estrafolàries de debò converteixen aquest episodi de Catalunya Experience en una experiència completament a part de la resta. Podeu veure el vídeo en el següent enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/catalunya-experience/nigel-barcelona-verges-ullastret-i-tarragona/video/5564582/

L'assignatura pendent

El fet de veure un actor carismàtic defensar un guió tòpic i mediocre no ens hauria de resultar una novetat a aquestes alçades. Però el títol de la nova sèrie de ficció de TV3, "Merlí", ambientada en l'àmbit educatiu, hauria de resultar un avís per a navegants: malgrat les aparences, és una sèrie de fantasia. És una sèrie sobre un ambient educatiu de fantasia, sobre relacions familiars i personals de fantasia, i on l'assignatura pendent, sense cap mena de dubte, és el tractament del gènere. En tots aquests àmbits les situacions són poc creïbles: començant per la situació familiar del protagonista, el seu enfocament sobre l'educació i la relació amb els altres docents, la seva relació amb els alumnes. Si al final de tot de la temporada el protagonista es despertés i anunciés que tot ha estat un somni, almenys la sèrie respondria millor a la impressió que en vaig tenir com a espectadora del primer capítol: una mena de collage no gaire ben muntat de situacions certament extravagants i (suposadament) divertides. 

Però és en la qüestió del gènere en què la sèrie em va semblar més coixa i desaprofitada. La frase amb què el protagonista Merlí entrava a una companya professora feia una cosa així com que una dona tan bonica, o espavilada, com aquella hauria d'estar amb un home més madur. Això és un comentari sexista. No es tracta de correccions o d'incorreccions polítiques, no es tracta de puritanismes ni escàndols: és que la violència comença en el llenguatge. I el que més em va sorprendre de tot és que davant d'una dona (aparentment) formada i que s'estimava a si mateixa la insinuació funcionés. 

Tanmateix, això és anecdòtic davant del que em va semblar el veritable error de la sèrie: en aquesta situació educativa de fantasia, el missatge implícit és que el coneixement es transmet de mascle a mascle. Els aprenentatges més significatius sempre els experimentaven els nois (el noi agorafòbic, el noi repetidor, el noi tímid, el sacrificat fill de Merlí). El professor amb prou feines interaccionava amb les noies de la classe; aquestes amb prou feines passaven d'espatlles on anar a plorar i receptores de les preocupacions dels seus companys masculins, que eren els autèntics protagonistes de la sèrie. A aquestes alçades tampoc no ens sorprèn, és clar, perquè ja ho hem vist massa vegades. Perquè una història interessi a la totalitat del públic, els protagonistes han de ser masculins. Si són femenins, probablement el relat només interessarà a la meitat del públic. És el fenomen Harry Potter. Ara, em va decebre profundament que tot això estigués ambientat en un àmbit educatiu. 

I si no em creieu, mireu qualsevol de les fotografies promocionals de la sèrie i mireu la proporció de personatges masculins i femenins: 

Yu Ming Is Ainm Dom

Un interessant curtmetratge sobre un noi xinès que aprèn gaèlic per tal d'anar a viure Irlanda. El títol en gaèlic significa El meu nom és Yu Ming. 

Goodbye, Scotland?

Documental que acabem de veure a 30 minuts de TV3, analitzant diferents arguments per al Sí o el No en el referèndum sobre la independència d'Escòcia del proper 18 de setembre. Interessant el retrat socio-econòmic de diferents àrees del país, i com els arguments canvien en funció d'aquests factors. Paga la pena veure'l com a resum brevíssim sobre l'estat de la qüestió. Si hi trobo a faltar alguna cosa, potser una mica d'història. 

http://www.tv3.cat/videos/5226551/Goodbye-Scotland-a-30-Minuts

Lamb

Curtmetratge premiat el 2002, de la directora australiana Emma Freeman. És el pare qui enganya el fill, o el fill qui enganya el pare al final?

Es busquen profetes

L'enhorabona a l'homenatge que tv3 va dedicar la nit del dilluns i la d'ahir al bisbe Casaldàliga amb la minisèrie Descalç sobre la terra vermella, basada en el llibre de Francesc Escribano, i el reportatge que es va emetre en finalitzar la sèrie: Pere Casaldàliga: les causes i la vida, que potser, per això de l'interès humà, valia més la pena que la pròpia sèrie. Podem compartir o no compartir les causes, podem trobar difícil traduir a Europa la particular idiosincràsia de l'Amèrica Llatina, i no puc evitar de trobar estranya aquesta mena de fixació que té Casaldàliga amb la mort i el martiri, molt arrelada a una concepció tradicional de la missió i la vida religiosa. Tanmateix, el Casaldàliga de les causes més importants que la vida mateixa, el Casaldàliga de la poesia i dels ideals segueix, fins i tot avui, essent un símbol que es possible pensar en un món i una societat millors. Aquí l'enllaç amb el vídeo del documental:

http://www.tv3.cat/videos/4975611/Pere-Casaldaliga-Les-causes-i-la-vida
 

L'equip petit

Tota una experiència educativa, que ens fa replantejar si eduquem en la competició o en la cooperació:

Rèquiem per Detroit

Una història en certa manera esgarrifosa, però molt interessant, que va ser emesa ahir per la nit al programa de TV3 Sense Ficció. El documental, dirigit per Julien Temple, és produït per la BBC, per tant, després d'una setmana deixarà de veure's per aquest enllaç. És interessant i molt informatiu per la part que toca la història social d'una part dels Estats Units: de seu mundial de la indústria de l'automòbil a ciutat-espectre. Bàsicament, quan el somni americà col·lapsa i toca despertar-se. Per cert, a YouTube hi ha vídeos interessants sobre l'abandonament físic dels edificis de Detroit. A baix n'insereixo un perquè us feu a la idea. De totes formes, el que aporta el documental britànic és informació sobre tot històrica i socio-cultural. Molt curiosa també la història de la segregació racial en aquesta ciutat obrera, i les petites pinzellades sobre la personalitat de Henry Ford. 

http://www.tv3.cat/videos/4421235/Requiem-per-Detroit

La força del grup

Una història sorprenent, que va tenir lloc a Holanda el 2006, i és explicada al llibre de Frans de Waal La edad de la empatía. Si els animals no tinguessin capacitat de respondre de forma empàtica a les emocions, o d'imitar empàticament els moviments corporals dels seus congèneres, difícilment s'explicaria la resolució final d'aquesta història. Si els qui tenim al voltant cedeixen al pànic i a la desesperació, el resultat és fatal per a tot el grup. En canvi, si l'actitud és confiada i mostra que hi ha una sortida, tot el grup plegat pot aconseguir trobar-la. Frans de Waal suggereix en el llibre que els cavalls que van quedar atrapats a l'illa van respondre d'aquesta forma, per imitació empàtica, a l'actitud dels cavalls que van acudir al rescat. Un exemple que ens ajuda a desmuntar el tòpic del regne animal com un món exclusivament de depredació i supervivència del més fort.

La mort de la llengua Bo

Boa Sr, l'última parlant de llengua bo del món (Índia), va morir el febrer de 2010, i amb ella, la seva llengua. En aquest vídeo, canta una cançó tradicional de la seva tribu.

Escala pentatònica

Bobby McFerrin ens parla del poder del cervell humà (i ens fa passar una bona estona pel mateix preu).