No fugiré de la lluita sinistra

Cant XVIII de la Ilíada

Aquil·les es troba al campament, vora les naus, i quan veu que la batalla està afavorint els troians, comença a patir per Pàtrocle. Aleshores apareix Antíloc i li dóna la notícia. Aquil·les comença a exterioritzar el seu dol, embrutant-se la túnica i els cabells i ajagut per terra. Les serventes, part de la seva propietat, també participen d'aquest ritual. Antíloc fins i tot arriba a témer que Aquil·les no se suïcidi allà mateix. Tetis sent els plors del seu fill, i es posa a plorar davant de totes les altres nereides, i a lamentar-se pel destí d'haver infantat un fill com Aquil·les. Tetis es presenta davant del seu fill per consolar-lo, i intenta fer-li acceptar el que ha passat com a part del pla de Zeus. Aquil·les, però, sent que a partir d'aquest moment ja només pot viure per matar Hèctor. Tetis li augura una vida breu, perquè el seu destí és morir poc després d'haver matat Hèctor. A tot això Aquil·les contesta que no vol seguir vivint, desitja que l'episodi de la còlera no hagués tingut lloc mai i es decideix a anar a buscar Hèctor immediatament, acceptant la seva pròpia mort imminent.

Tetis es dirigeix a l'Olimp per demanar-li a Hefest que li faci a Aquil·les una armadura nova. Mentrestant, al camp de batalla, continua la lluita pel cos de Pàtrocle. Hèctor està intentant arrossegar-lo cap a Troia novament, i la defensa per part dels grecs és aferrissada. Iris arriba on és Aquil·les, enviada per Hera, i l'anima a lluitar perquè els troians no mutilin el cos. Aquil·les no hi pot anar fins que no tingui armadura nova, però Iris li aconsella que es faci veure al camp de batalla per intimidar els troians amb la seva presència. Atena li dona la seva ègida i el fa resplendent, i així, quan Aquil·les es presenta a la batalla i crida tres vegades, l'exèrcit troià es queda paralitzat de terror, tant que fins i tot dotze guerrers moren allà mateix esclafats pels seus propis cavalls. Això dona l'oportunitat als aqueus de retirar el cos definitivament en una processó fúnebre. Així acaba la tercera jornada de lluita de la Ilíada. 

Un cop acabada la batalla, els troians celebren una assemblea allà mateix. Polidamant, que és vident, pren la paraula i proposa que entrin a la ciutat i la defensin des de dins, amb l'avantatge de la muralla inexpugnable, en comptes d'arriscar-se a una lluita a camp obert amb Aquil·les, que tenen perduda d'entrada. Hèctor no fa cas del seu consell i mana acampar i passar la nit vora les naus. Els troians l'aclamen, tot i que la solució proposada per Polidamant era la més encertada. Els grecs passen la nit sencera lamentant la mort de Pàtrocle. Aquil·les és comparat a un lleó a qui han arrabassat els seus cadells. Ara és perfectament conscient que el seu destí és morir en terra troiana igual que Pàtrocle, i no tornar mai més a casa, així que promet no fer-li funerals a Pàtrocle fins que no hagi matat Hèctor. Aleshores els mirmídons renten i ungeixen el cadàver i l'amortallen amb un sudari blanc. 

Tetis troba Hefest a la seva farga, fabricant vint trípodes amb rodes d'or. Hefest i la seva dona, Caris, reben Tetis amb presents d'hospitalitat: Hefest recorda que havien estat Tetis i Eurínome, una de les filles d'Ocèan, que l'havien salvat quan Hera el va llançar de l'Olimp a causa de la seva deformitat. Un cop Hefest s'ha rentat i vestit per rebre la visita, Tetis li fa un resum de la situació i li demana que forgi una nova armadura per a Aquil·les. Hefest accepta immediatament i es posa a forjar les noves armes. 

Hefest i els ciclops forgen l'escut d'Aquil·les
Museus Capitolins. Font

Primer fa un escut de cinc capes, i hi grava una imatge de tot l'univers amb un mapa estel·lar complet. També hi representa les imatges de dues ciutats: una que resol les seves disputes davant d'un jutge; l'altra que és assetjada per un exèrcit enemic, flanquejat a banda i banda per Ares i Afrodita representats en or. També hi posa uns agricultors llaurant un camp, uns altres segant supervisats pel seu rei, i uns servents que, mentrestant, preparen un banquet per als jornalers. També hi posa una escena de verema, que un jove amenitza tocant la fòrminx, i un ramat de vaques anant a pasturar mentre uns lleons salvatges ataquen un dels bous davant la impotència dels pastors. També hi grava una escena de dansa en un sumptuós recinte. A la vora de tot l'escut hi posa el riu Ocèan, que circumval·la l'univers sencer. Després de l'escut, Hefest també forja una cuirassa, un casc i unes gamberes per a Aquil·les. Tetis agafa les armes i se les emporta al campament grec. 

L'escut d'Aquil·les

Aquest és un altre d'aquells episodis durant el poema que ens dona un respir del carnatge de la guerra. Les imatges gravades a l'escut d'Aquil·les, descrites amb tot luxe de detalls en aquest passatge del text, són un dels grans enigmes al cor del text, i han despertat tota mena de comentaris i interpretacions per part de la crítica. L'imaginari artístic també ha estat capturat per aquest objecte que sembla representar l'univers sencer, i al llarg de la història de l'art se n'han fet algunes reproduccions. Ara bé, què representa l'escut d'Aquil·les dins del text, i hi ha alguna relació entre aquestes imatges i els dilemes i conflictes principals que planteja el text? N'he trobat dues interpretacions, que possiblement no siguin les úniques:

• L'escut d'Aquil·les representa el cosmos, on la violència sempre és present: La contraposició entre les dues ciutats aparentment ens separaria dues formes de resoldre els conflictes, una de pacífica i dialogada - l'altra a través de l'agressió i la violència. Tanmateix, la presència d'una assemblea en l'escenari de la guerra apunta a un debat i una deliberació també presents en aquest escenari, mentre que la presència del jutge en temps de pau apunta a la presència de la violència: sense anar més lluny, el jurat està deliberant sobre l'assassinat d'un home. A la vegada, l'aparença idíl·lica de les escenes d'agricultura queden trencades pel sobtat atac del lleó als bous. Les comparacions dels guerrers durant la batalla amb els lleons i altres feres que ataquen les seves preses és constant en el poema, com hem anat veient i seguirem veient també en els propers capítols. Així doncs, sembla que la visió homèrica reafirmaria aquí una concepció heraclitiana de la realitat: "La Guerra (entesa com a enfrontament, conflicte entre contraris) és el pare de totes les coses". Homer i Heràclit s'agafen la mà. 

• L'escut d'Aquil·les representa el dilema principal d'Aquil·les al llarg de la Ilíada, i un dels fils conductors principals del poema: Bret Saunders anomena aquest dilema la "Dicotomia Tràgica", jo la vaig anomenar "Aquil·les a través el mirall". Es tracta de l'opció entre dos tipus de vida: la glòria perdurable promesa per la vida breu i la mort violenta, o la vida d'anonimat i oblit que promet el món de la pau i la vellesa. Aquestes dues alternatives quedarien representades per les dues ciutats que trobem a l'escut. Tant Aquil·les com Hèctor exploren, en determinats moments de la trama, com hauria estat haver escollit l'altra opció. En el seu article, Saunders analitza els tres tipus de símils de guerra que trobem al poema: els guerrers com a bèsties depredadores, els guerrers com a forces de la natura i, finalment, l'impactant contrast que s'estableix entre les escenes de guerra quan són comparades amb elements quotidians de la vida rural. L'efecte d'aquest últim tipus de comparacions en el lector o oient posa l'accent en aquest dilema bàsic al centre de la narració. 

Les dues interpretacions les he trobat a les següents fonts: 

• The Shield of Achilles de Josho Bowers, a Ancient World Magazine. L'autor analitza les imatges de l'escut i la violència subjacent en totes elles. La referència a Heràclit la hi he introduïda jo, per això. 

• What Should We Do with the Violence in the Iliad? de Bret Saunders, a Circe Institute. La interpretació de les imatges és molt interessant de llegir, així com l'anàlisi que fa de la "Dicotomia Tràgica". Tot i així, no l'encerta gens quan identifica la pau amb l'esfera pública i la guerra amb el guany privat, per exemple. L'òptica de l'article defensa els valors cristians, en contrast amb el món pagà retratat per Homer, una mica en la línia del text de Simone Weil. 

Per acabar, el poema de W. H. Auden, "The Shield of Achilles", que podeu llegir aquí.