"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

17 de novembre de 2021

Somnis en temps de guerra (#393)

Si ara fossin els temps dels nostres ancestres Ndemi i Mathathi, / pare, et demanaria el banquet reservat per als iniciats, / i després, que m'armessis amb una llança i un escut; / però avui, pare, només et demano estudis. 

Aquest és el primer volum de les memòries de l'autor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o, que es va publicar per primer cop el 2010. És un llibre especialment colpidor i entranyable per l'habilitat i la vividesa amb què Ngũgĩ recrea el món de la seva infància i la seva particular percepció dels esdeveniments que afecten la vida dels adults. És un volum de memòries sorprenentment polític: sota la mirada atenta i meravellada de l'infant Ngũgĩ desfilen els conflictes entre tradició i modernitat, les tensions entre el món matern i el món patern en una cultura polígama, la necessitat de fer-se home segons els estàndards d'unes tradicions ancestrals, els horrors de diferents guerres que se succeeixen les unes a les altres, la injustícia del racisme i l'opressió sistemàtics en un règim colonial i, per sobre de qualsevol altra cosa, la inherent fragilitat dels seus somnis per al futur. 

Nascut l'any 1938 a Limuru, un poblat kikuiu, a la Kenya sota domini colonial britànic, Ngũgĩ és un infant intel·ligent, creatiu i amb una curiositat inesgotable, qualitats molt apreciades per la seva comunitat i que aniran cristal·litzant, a través dels anys, en un anhel d'educar-se que la seva mare intentarà realitzar per tots els mitjans. Quan té uns nou anys, Ngũgĩ i la seva mare fan un pacte: que ell s'esforçarà sempre al màxim en els seus estudis, encara que faci massa fred o que hagi de passar algun dia sense menjar. L'esforç per educar els infants en el context de la Kenya colonial es transforma en una tasca compartida per la comunitat sencera: davant del sistema educatiu colonial, al servei de la perpetuació del sistema i productor de mà d'obra poc qualificada, es comença a forjar un model de caire cooperatiu impulsat des de baix pels africans mateixos, i centrat en el desenvolupament integral de l'infant. 

Molt abans de començar a anar a escola, però, la seva vida queda marcada per les vicissituds d'un país sencer sota domini colonial. L'autor es remunta a abans del seu naixement, a la primera guerra mundial que havia marcat la vida del seu pare, per començar a posar sobre la taula dècades d'injustícies a través de l'expropiació de terres per donar-les als veterans de guerra blancs, i els empresonaments i assassinats dels dissidents negres. Temps després, durant la segona guerra mundial, la història es tornarà a repetir, tot i que aquest cop abocarà a un conflicte obert entre la guerrilla kenyana i les autoritats colonials britàniques, que culminarà en l'estat d'emergència i la guerra d'independència, que durarà uns deu anys fins a la independència de Kenya el 1963. Per a Ngũgĩ, que ho mira des dels ulls de l'infant que es comença a adonar de les coses, serà l'època de les deportacions forçoses, les detencions arbitràries i les execucions sumàries. Com a part de la repressió per part de l'autoritat colonial, figuraran també el tancament de les escoles del sistema cooperatiu i la prohibició de les llengües africanes, substituïdes per l'anglès.  

El xoc entre tradició i cristianisme també és un factor que marcarà la infància de l'autor. Ngũgĩ es va criar en una família polígama: la seva mare era la tercera esposa del pare, i el llibre ens descriu amb tot detall el dia a dia en aquest sistema d'organització familiar. La família, en aquest context, és també una unitat de producció econòmica. Tots els membres de la família, tant pare, mares, com fills, es dediquen a l'agricultura de subsistència, activitat que complementen llogant-se com a mà d'obra en plantacions d'altres propietaris. Les esposes han de mantenir una certa harmonia dins del complex familiar, mentre que de portes endins gaudeixen d'autonomia pel que fa a la criança, cadascuna, dels seus propis fills. Ara bé, la separació traumàtica dels seus pares suposa per a l'infant Ngũgĩ i els seus germans també una expulsió dolorosa del paradís de la infància: el repudi d'una de les dones implica també el repudi automàtic de tots els fills per part d'aquella mare. 

Aquest sistema contrasta fortament amb el de la família nuclear cristiana, i provocarà friccions veïnals en certs moments, tot i que els conflictes quotidians entre les diverses comunitats amagaran en realitat tensions més profundes basades en el poder, la propietat i l'explotació del treball. Tot i així, l'autor descriu la naturalitat amb què totes aquestes tradicions i creences diverses coexisteixen en un dia a dia basat en l'intercanvi i l'experiència compartida. Quan arribi a la pubertat, Ngũgĩ es batejarà en l'Església Presbiteriana Escocesa a la mateixa època que rebi la circumcisió ritual i passi a ser un home segons la tradició kikuiu. Tot això passarà ja en els temps de l'emergència, però. Mentre el seu germà gran s'uneix a la guerrilla posant en perill la seva pròpia vida, Ngũgĩ veurà com el seu esforç acadèmic va donant, poc a poc, els seus fruits. Somnis en temps de guerra és una crònica valuosíssima de les vicissituds polítiques d'un país en vies d'alliberament, i dels sacrificis que durà a terme un poble sencer per realitzar les seves esperances de futur en les seves generacions més joves. 

Continguts: En aquest volum de memòries, Ngũgĩ relata els seus primers quinze anys de vida, des de la història dels seus pares i avis fins a la seva adolescència, en el moment que serà admès a l'institut Alliance. Entre aquests dos punts, el llibre descriu les relacions familiars i el dia a dia d'una comunitat sencera, a cavall entre dues guerres, la Segona Guerra Mundial quan Ngũgĩ és molt petit, i la Guerra d'Independència de Kenya, que omplirà la seva vida de temors i ansietats i marcarà el pas a la seva majoria d'edat. 

M'agrada: La bellesa i la senzillesa de la prosa de Ngũgĩ, que es fa clara i entenedora en tot moment. La continuïtat que s'estableix entre aquest volum i la seva continuació, A la casa de l'intèrpret. Que el centre d'interès de la trilogia de memòries de Ngũgĩ, que culmina en els anys d'universitat a Neix un teixidor de somnis, sempre sigui l'educació. 

En podeu llegir uns fragments aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons