"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

24 de novembre de 2021

Junil a les terres dels bàrbars (#394)

Si volem que els déus ens afavoreixin, hem de demostrar-los que sabem fer alguna cosa més que no deixar-nos morir de fam i de fred... Això ho pot fer qualsevol. Els déus ens ajuden si els encuriosim, si els interessem, i avui podria ser que uns quants ens vinguessin a escoltar. 

Aquesta novel·la de l'autor nord-català Joan-Lluís Lluís s'ha publicat aquest any mateix i s'ha convertit en una mena de revelació per a la literatura contemporània en català: jo no havia llegit mai res d'aquest autor, així que d'entrada no sabia ben bé què esperar-ne, però l'expectació que es va crear al seu voltant i els elogis que en vaig començar a sentir en totes direccions em van despertar la curiositat. El que he trobat a Junil a les terres dels bàrbars és una novel·la totalment original i encisadora, que s'aguanta en part per la bellesa i l'austeritat del seu llenguatge, i en part per la senzillesa d'una trama ben travada, amb un ritme àgil i uns personatges que, sense fer-se massa complexos, acaben captivant per la seva determinació i el seu apassionament davant les sorts que els ofereix la vida. 

Junil és una adolescent que viu sota la tutela imposada pel seu pare, que l'obliga a treballar en una llibreria encolant fulls de papir per fer-ne rotlles a partir dels textos reproduïts pels copistes. Ell és un escrivent vingut a menys, que ho va perdre tot en l'incendi en què van morir la seva esposa i els seus fills petits. En una ciutat fronterera de l'imperi romà durant el regnat d'August, tot just al segle primer de la nostra era, pare i filla han de sobreviure quasi en la indigència esperant que un gir de la sort els ofereixi una vida millor. Per a l'adolescent Junil, l'única opció a la vida és treballar per al pare en el que aquest decideixi, i el treball manual al taller de la llibreria sembla una alternativa prou escaient al que de bones a primeres es presenta com el destí inevitable de la prostitució. Quan l'ancià esclau Tresdits li ensenya a llegir, Junil aprèn una nova forma d'observar el món i, més endavant, quan es vegi obligada a fugir de la ciutat fronterera on viu amb el seu pare, se n'adonarà de com el seu amor per l'obra del poeta desterrat Ovidi es transforma en motor de la seva aventura. 

Després de l'arrencada a la ciutat de Nyala, la novel·la es converteix, així doncs, en un viatge iniciàtic per a la protagonista, en què anirà entrecreuant el seu camí amb el de diversos personatges que s'afegiran a la seva aventura: a través dels diferents episodis de la trama, Junil anirà creant relacions més o menys estretes i compartint experiències amb aquest grup creixent de personatges diversos, i començarà a entreveure, poc a poc, el destí final del seu viatge. La seva determinació acabarà aglutinant les voluntats de tots els seus acompanyants, ex-esclaus o fugitius com ella, en un objectiu col·lectiu: arribar a la terra dels alans, el poble al confí de l'imperi que es caracteritza, segons els rumors, per no tenir esclaus. Al marge del grup, Junil comença a definir un objectiu privat per a la seva aventura: arribar a la ciutat de Tomis, on es troba exiliat Ovidi, per tal d'oferir-li la seva virginitat a l'autor de l'Art d'estimar

És a través d'aquesta trama episòdica, difícil de predir a mesura que avança, que el relat anirà desplegant progressivament el seu gir metatextual: gran part de l'interès dels protagonistes, més enllà de la mera supervivència física en un viatge tan atzarós per terres inhòspites, començarà a girar al voltant de les històries narrades de forma oral, aquelles que es parlen en directe per inspiració divina, i el xoc que la paraula escrita, amb la seva permanència, representa per a aquesta visió del món. Mentrestant, la inquietud per la presència de la llengua dels altres, així com la seva cultura i els seus costums, anirà plantejant els conflictes necessaris entre els nostres civilitzats i els altres bàrbars, i imposarà la necessitat de trobar un marge d'espai compartit per tal que funcioni una nova comunitat, aquest cop híbrida i motivada per aquest ideal de llibertat que s'entreveu sempre una mica més enllà del camí. L'aventura de Junil i els seus companys de viatge va revelant poc a poc, en el seu idealisme entusiasta, que una utopia no és un lloc físic, sinó més aviat una comunitat de parlants i narradors que decideixen fer-se costat. 

Tot i així, per més que l'argument de la novel·la desplegui aquest idealisme primigeni, la narració s'entreté continuadament en la violència i la duresa de l'experiència física dels personatges. En aquest sentit l'autor crea un equilibri molt ben construït sobre aquests dos pols: un realisme històric que suggereix més que no pas descriu, i aquest element més aviat fantasiós que introdueix el vessant més polític i metatextual de l'obra, que a mesura que avança va transformant la ficció històrica en especulació ucrònica. Lluís fa un moviment molt intel·ligent a l'hora de fer novel·la històrica, i és no sobreexplicar el que no es pot recrear: Junil a les terres dels bàrbars no és una novel·la feminista, ni marxista, ni en té cap necessitat, per més que el seu argument giri al voltant de l'escapada alliberadora de dones i esclaus silenciats per una societat profundament patriarcal i opressora. Perquè ni Junil ni cap dels seus companys no pensa en aquests termes: les seves subjectivitats queden un punt desarticulades i desdibuixades, però això és l'únic que es pot demanar a uns personatges que representen dos mil d'anys d'antiguitat. Si a tot això hi afegim una prosa tremendament poètica en la seva senzillesa, Junil a les terres dels bàrbars es fa una recomanació imprescindible per a tots aquells que gaudiu amb una història brillant, intel·ligent i d'una bellesa que es fa captivadora sobre la pàgina. 

Sinopsi: Poc temps després d'assabentar-se de la condemna a l'exili del seu admirat poeta Ovidi, l'adolescent Junil escapa d'un matrimoni forçat a través d'un pla que acaba sentenciant el seu pare. Acompanyada dels esclaus fugits Tresdits, Lafàs i Dirmini, Junil travessa les fronteres de l'imperi per tal d'amagar-se en terres bàrbares. L'objectiu últim del viatge és, per als esclaus, arribar a la terra dels alans, on tothom és lliure i, per a Junil, arribar a conèixer Ovidi en persona per restituir-li les restes del seu manuscrit. 

M'agrada: El seu equilibri entre ficció històrica i fantasia de tall més aviat especulatiu. Per més que la narració es mantingui en el terreny del realisme, la plausibilitat dels fets narrats es va desdibuixant mica en mica a mesura que avança la trama, i això en aquest cas s'afegeix a aquesta aura de faula o història narrada oralment que traspua la novel·la sencera. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons