"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

15 de gen. 2021

Neix un teixidor de somnis (#352)

Lamming és de Barbados. Com pot ser que un món caribeny em parli d'una manera tan convincent que em venen ganes de fer el mateix?: escriure sobre un poble de Kenya. Escriure sobre Limuru. Parlar de com anava a escola sota una pluja de bales. Escriure sobre la vida en un malson interminable. Escriure sobre una comunitat que es desperta a una nova vida. 

Aquest és el tercer volum de les memòries de l'autor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o, i es va publicar per primer cop el 2016. La seva traducció al català, en una magnífica edició de Raig Verd, es va publicar l'any passat. Les memòries de Ngũgĩ comencen amb Somnis en temps de guerra i A la casa de l'Intèrpret, que relaten la seva infància al poblat de Limuru i la seva adolescència i educació secundària a l'institut Alliance. Aquest tercer volum descriu els seus anys de formació a la universitat de Makerere, a Uganda, entre els anys 1959 i 1963, un període convuls per a la història de Kenya i d'Uganda. Ngũgĩ va entrar en aquesta universitat com a súbdit d'una colònia britànica, i en va sortir com a ciutadà d'un estat independent. 

Aquests anys de formació van ser decisius perquè Ngũgĩ comencés a despertar una vocació com a escriptor, i de fet, el llibre és testimoni de la seva precocitat en aquest camp. Quan es va llicenciar, ja tenia una novel·la publicada, era conegut com a autor emergent pels relats curts que havia anat publicant en diverses revistes literàries, era autor d'una seixantena d'articles d'opinió i se li augurava una carrera brillant com a periodista, i s'havia revelat a l'escena africana com a dramaturg. La seva participació en la Trobada d'Escriptors Africans en Llengua Anglesa el va posar en contacte amb figures del món literari com Chinua Achebe, Wole Soyinka o Langston Hughes, i va ser un punt d'inflexió crucial en el seu camí com a escriptor novell. 

Les independències del Congo, Tanganyka, Uganda i Kenya van tenir lloc durant aquests anys, i van crear una forta consciència de solidaritat entre aquests països, els lligams de germanor dels quals es remunten a la lluita anticolonial. És un període d'optimisme i d'orgull nacional per a aquests països, tot i que les ombres del neocolonialisme ja planen sobre el conjunt: Ngũgĩ es pregunta irònicament pel do de l'oportunitat que van tenir les diverses insurreccions militars durant aquests anys, que van substituir les incipients democràcies dels estats recentment independitzats per dictadures sagnants. Els líders militars que van consolidar el seu poder en aquests alçaments van ser aixoplugats per les potències occidentals, i havien promocionat en als exèrcits colonials durant les lluites de resistència anticolonial. Si l'experiència del Congo és un toc d'alerta important, amb l'execució del seu primer president, Patrice Lumumba, deposat pel règim despòtic de Mobutu amb suport belga i estatunidenc, la nota realment sinistra de la narració és la presència amenaçadora d'Idi Amin anys abans de convertir-se en el dictador d'Uganda, quan havia fet carrera a l'exèrcit colonial britànic perseguint els combatents de l'Exèrcit de la Terra i la Llibertat kenyà - el mal anomenat Mau-Mau pels britànics. I Ngũgĩ no s'està de notar molt explícitament la hipocresia de les potències europees, que li reien les gràcies quan Amin col·leccionava els caps dels guerrillers kenyans, però s'escandalitzarien anys després per les neteges ètniques que engegaria. Tots aquests fets impacten fortament en la consciència col·lectiva dels estudiants de Makerere, que són conscients del rol polític dels països africans en l'escenari de la Guerra Freda, a cavall entre dos pols, el capitalisme occidental i el comunisme oriental, com els anomena l'autor mateix. 

Neix un teixidor de somnis és un testimoni molt profitós d'aquests anys convulsos per l'excepcional capacitat de Ngũgĩ d'explicar aquests esdeveniments polítics i històrics amb un llenguatge molt planer i accessible, i per la seva magnífica combinació entre aquesta perspectiva més global i el punt de vista molt més proper de l'experiència i l'anècdota personals. Aquesta època és també, per exemple, la del mandat del president Kennedy, i els programes d'intercanvi d'estudiants kenyans i estatunidencs que portaria als Estats Units el pare del president Obama. És un moment d'intercanvi i d'obertura als països estrangers, i també de descoberta i relaxament de les rígides normes socials i de conducta imposades pels britànics. 

També és la història d'un estudiant crític i fascinat pel món acadèmic, i amb una capacitat de treball prodigiosa, com demostren la seva producció literària i periodística durant aquests cinc anys. És també un autor incipient que es troba en conflicte amb si mateix, amb la seva formació sota domini colonial i el seu posicionament polític a favor de l'alliberament nacional: Ngũgĩ dedica part de la crítica més punyent del llibre als professors blancs de la universitat que encara miraven la gran majoria d'alumnes negres amb actituds racistes que anaven des del paternalisme al menyspreu obert. El racisme és present a les aules, al carrer, i al món laboral en les primeres feines temporals que tindrà l'autor en una estació científica que quedarà retratada a la novel·la Un gra de blat. Neix un teixidor de somnis és un testimoni profund i colpidor d'aquests anys convulsos a la Uganda d'abans i després de la independència, i també del naixement d'una passió, la de teixir somnis, que portarà Ngũgĩ a iniciar una carrera literària. És una lectura molt recomanable de totes totes. 

Continguts: Aquest volum de memòries recull els records dels anys de Ngũgĩ com a estudiant a la Universitat ugandesa de Makerere. Entre les primeres experiències socials a la residència d'estudiants, les classes, els seminaris i la participació a la vida del campus, i els principals esdeveniments geopolítics que marcaran el període de descolonització de l'Àfrica Oriental, l'autor ens ofereix un testimoni del seu desvetllament com a escriptor i de la necessitat social i personal de fer sentir la seva veu. 

M'agrada: La modèstia de Ngũgĩ a l'hora de presentar la seva llarguíssima llista d'èxits d'aquesta època més com a fruit de la casualitat i de l'oportunitat que no pas del seu esforç o mèrits personals, que s'han de llegir entre línies. La seva veu clara i planera, i la seva forma de filar anècdotes aparentment inconnexes en el retrat més ampli dels esdeveniments socials i polítics del moment, el revelen com a autèntic teixidor del seu propi relat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada