Felicitat

No hi ha manera d'explicar la felicitat,
o la forma com t'apareix, com una perduda
que torna a la pols dels teus peus
havent malgastat una fortuna lluny d'aquí.

I com pots no perdonar-la? 

Li fas un banquet en honor al que 

es va perdre, i vas a buscar la túnica 

més delicada, que guardaves per a una ocasió 

que no et podies imaginar, i plores nit i dia 

de saber que no t'havia abandonat, 

que la felicitat guardava la seva forma més extrema 

només per a tu. 

No, la felicitat és l'oncle que mai 

no vas conèixer, que pilota una avioneta 

i aterra en una pista abandonada, arriba al poble

fent autoestop, i pregunta a cada porta 

fins que et troba fent la migdiada a mitja tarda,

com acostumes a fer durant les hores despietades 

de la teva desesperació. 

Li arriba al monjo a la seva cel·la. 

Li arriba a la dona que escombra el carrer 

amb una granera de bruc, a l'infant 

la mare del qual s'ha desmaiat de tant beure. 

Li arriba a l'amant, al gos que rosega 

un mitjó, al traficant, al cisteller, 

i al mosso que endreça llaunes de pastanaga 

durant la nit. 

                    Fins i tot li arriba a la roca 

a l'ombra perpètua de les pinedes, 

a la pluja que cau sobre mar obert, 

a la copa de vi, cansada de contenir vi. 

Jane Kenyon, Otherwise: New and Selected Poems (2005)

L'original es va publicar a la revista Poetry (febrer 1995) i el podeu llegir aquí.

La traducció al català és meva.

Jane Kenyon

Bon Dia Mundial de la Poesia! 

Màscares

De vegades ens posem màscares

No pas amb intenció d'enganyar
Ni tan sols per protegir la cara del sol
Sinó el món interior del món exterior
O per salvar el dia de la mirada de l'ahir
Ens posem màscares
Per ballar més bé la gran mascarada de la vida

Ngũgĩ wa Thiong'o, Neix un teixidor de somnis: El despertar d'un escriptor. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2020. (p 58) Traducció de Josefina Caball. 

La Segona Vinguda

THE SECOND COMING

Turning and turning in the widening gyre,
The falcon cannot hear the falconer;
Things fall apart; the centre cannot hold;
Mere anarchy is loosed upon the world,
The blood-dimmed tide is loosed, and everywhere
The ceremony of innocence is drowned;
The best lack all conviction, while the worst
Are full of passionate intensity.

Surely some revelation is at hand; 

Surely the Second Coming is at hand. 

The Second Coming! Hardly are those words out

When a vast image out of Spiritus Mundi 

Troubles my sight: somewhere in sands of the desert

A shape with lion body and the head of a man, 

A gaze blank and pitiless as the sun, 

Is moving its slow thighs, while all about it

Reel shadows of the indignant desert birds. 

The darkness drops again; but now I know

That twenty centuries of stony sleep 

Were vexed to nightmare by a rocking cradle, 

And what rough beast, its hour come round at last, 

Slouches towards Bethlehem to be born? 

W. B. Yeats, Michael Robartes and the Dancer (1921)

W. B. Yeats (1933)
Font

LA SEGONA VINGUDA

Fent voltes i voltes per l'espiral que s'eixampla

el falcó ja no sent el falconer; 

tot se'n va en orris; el centre no es manté; 

l'anarquia s'ha deixat anar pel món, 

s'ha desfermat la marea sangonosa, i a tot arreu

s'hi ofega la cerimònia de la innocència; 

els millors no tenen cap convicció, mentre els pitjors 

estan plens d'apassionada intensitat. 

Segur que s'apropa una revelació; 

Segur que s'apropa la Segona Vinguda. 

La Segona Vinguda! Només pronunciar aquestes paraules 

una vasta imatge sortida de l'Spiritus Mundi

em pertorba la visió: en algun lloc a les arenes del desert

una figura amb cos de lleó i cap d'home, 

amb un esguard buit i despietat com el sol, 

belluga les lentes cuixes, mentre al voltant 

roden les ombres dels ocells del desert, indignats. 

Torna a caure la foscor; però ara sé 

que vint segles de somni en pedra 

es van ofendre fins al malson per la gronxada d'un bressol,

i quina bèstia tosca, a qui per fi ha arribat l'hora, 

s'afeixuga cap a Betlem per ser infantada? 

W. B. Yeats, Michael Robartes and the Dancer (1921)

La traducció al català és meva. 

Aquí podeu trobar més informació sobre el poema i una altra traducció.

Bon (?) Dia Mundial de la Poesia! 

No puc dir el teu nom

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb una certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

Vicent Andrés Estellés, Llibre d'exilis (1971)

I can't say your name. Or else I say it with negligence, 

I can't say your name. Certain days, certain nights, 

certain things happen to me. I have a longing for you. 

You become, then, my only homeland. 

I can't say your name. Slender, tender, warm. 

Terribly slender, on your feet, like a homeland. 

I can't say your name. Because, if I say it, I have to say it

with a certain negligence. I can't say your name. 

It's not only a sexual, conjugal longing. 

It's the longing of the river, and the sheets, and the dust. 

It's a homeland instinct. It's the longing of the tree, 

and of the sky, and the water pot, and the jug, and the clay. 

Of being and being completely, fully: having a homeland. 

And a free, and bright, and high homeland.

Vicent Andrés Estellés, Llibre d'exilis (1971)

La traducció és meva.

Més poemes d'Estellés

Que passem bona diada! 

Mushrooms - Bolets

Overnight, very
Whitely, discreetly,
Very quietly

Our toes, our noses 

Take hold on the loam, 

Acquire the air. 

Nobody sees us, 

Stops us, betrays us; 

The small grains make room. 

Soft fists insist on 

Heaving the needles, 

The leafy bedding, 

Even the paving. 

Our hammers, our rams, 

Earless and eyeless, 

Perfectly voiceless, 

Widen the crannies, 

Shoulder through holes. We 

Diet on water, 

On crumbs of shadow, 

Bland-mannered, asking 

Little or nothing. 

So many of us! 

So many of us! 

We are shelves, we are 

tables, we are meek, 

we are edible, 

Nudgers and shovers 

in spite of ourselves. 

Our kind multiplies: 

We shall by morning 

Inherit the earth. 

Our foot's in the door. 

Sylvia Plath, The Colossus (1960)

Fotografia de Jenna Hamra

Durant la nit, 

blancament, i discreta, 

i molt callada, 

amb els peus, amb els nassos 

ens aferrem al llim, 

adquirim l'aire. 

Ningú no ens veu, 

ens atura o ens traeix; 

els granets es fan lloc. 

Suaus punys insisteixen 

a fer alçar la pinassa, 

el jaç de fullaraca, 

fins i tot el paviment. 

Amb martells, amb ariets, 

sense vista ni oïda, 

sense cap mena de veu, 

eixamplem les esquerdes, 

ens obrim pas pels forats. 

Ens alimentem d'aigua, 

d'engrunes d'ombra, 

amb gestos insípids, 

demanant res o molt poc. 

N'hi ha tants, de nosaltres! 

N'hi ha tants, de nosaltres! 

Som lleixes, som 

taules, som humils, 

som menjables. 

Pitgem i empentem 

quasi sense voler. 

Ens multipliquem: 

abans que arribi el matí 

heretarem la terra. 

Tenim el peu a la porta.  

Sylvia Plath, The Colossus (1960)

La traducció al català és meva.

Bon dia mundial de la poesia! 

Myth - Mite

Long afterward, Oedipus, old and blinded, walked the
roads.          He smelled a familiar smell.           It was 

the Sphinx.          Oedipus said, "I want to ask one question. 

Why didn't I recognize my mother?          "You gave the 

wrong answer," said the Sphinx.          "But that was what 

made everything possible," said Oedipus.          "No," she said. 

"When I asked, What walks on four legs in the morning, 

two at noon, and three in the evening, you answered, 

Man.          You didn't say anything about woman."

"When you say Man," said Oedipus, "you include women 

too. Everyone knows that."          She said, "That's what 

you think." 

Muriel Rukeyser

Breaking Open (1973)

Font

Capitell en forma d'esfinx. Metropolitan Museum of Art (Nova York)
Font

Molt temps després, Èdip, vell i encegat, anava pels 
camins.          Va percebre una olor familiar.           Era 

l'esfinx.          Èdip va dir, "Vull fer una pregunta. 

Per què no vaig reconèixer la meva mare?          "Vas donar la 

resposta equivocada," va dir l'esfinx.          "Però això va ser el que  

ho va fer tot possible," va dir Èdip.          "No," va dir. 

"Quan vaig preguntar: Què camina amb quatre potes pel matí,  

dues a migdia, i tres al vespre, vas respondre,  

l'Home.          No vas dir res de la dona."

"Quan dius Home," va dir Èdip, "també inclous 

les dones. Ho sap tothom."          Ella va dir, "Això és el que  

tu et penses."

Muriel Rukeyser

Breaking Open (1973)

Bon Dia Mundial de la Poesia! 

En terres quaresmals

Here the whole world (stars, water, air,
And field and forest, as they were
Reflected in a single mind)
Like cast off clothes were left behind
In ashes yet with hope that she,
Re-born from holy poverty,
In lenten lands, hereafter may
Resume them on her Easter Day.

C. S. Lewis (1963)

Glicines de Gisbert Combaz (1911) Font

Aquí el món sencer (estels, aigua, aire,
i prada i bosc, tal com van ser
reflectits en una sola ment)
com roba llençada van quedar enrere
en cendres, però amb l'esperança que ella,
renascuda de la sagrada pobresa,
en terres quaresmals, més endavant
se'n pugui revestir el seu dia de Pasqua.

C. S. Lewis (1963)

La traducció al català és meva

Assumiràs la veu d'un poble

Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble, 

i seràs, per a sempre, poble, 

i patiràs, i esperaràs, 

i aniràs sempre entre la pols, 

et seguirà una polseguera. 

I tindràs fam i tindràs set, 

no podràs escriure els poemes 

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents, 

i tu sols estaràs despert, 

i tu estaràs despert per tots. 

No t'han parit per a dormir: 

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble. 

Tu seràs la paraula viva, 

la paraula viva i amarga. 

Ja no existiran les paraules, 

sinó l'home assumint la pena 

del seu poble, i és un silenci. 

Deixaràs de comptar les síl·labes, 

de fer-te el nus de la corbata: 

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera, 

vida amunt i nacions amunt, 

una enaltida condició. 

No tot serà, però, silenci. 

Car diràs la paraula justa, 

la diràs en el moment just. 

No diràs la teua paraula 

amb voluntat d'antologia, 

car la diràs honestament, 

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat, 

com no siga la del teu poble. 

Potser et maten o potser 

se'n riguen, potser et delaten; 

tot això són banalitats. 

Allò que val és la consciència 

de no ser res si no s'és poble. 

I tu, greument, has escollit. 

Després del teu silenci estricte, 

camines decididament.  

Vicent Andrés Estellés, Llibre de les meravelles (1971)

You'll take on a people's voice

and it will be your people's voice, 

and you will be, forever, people, 

and you'll suffer, and you'll wait, 

and you'll always walk among the dust, 

a cloud of dust will follow you. 

And you'll be hungry and you'll be thirsty, 

you won't be able to write poems, 

and you'll keep silent all night long

while your people are asleep, 

and only you will be awake, 

and you'll be awake for all of them. 

You weren't born to be asleep: 

you were born to be awake 

on your people's long night. 

You'll be the living word, 

the living, bitter word.  

Words will no longer exist, 

but only man taking on his people's

sentence, which is a silence. 

You'll stop counting syllables, 

you'll stop tying your necktie: 

you'll be a people, walking 

inside a bitter cloud of dust, 

going up life and up nations, 

you'll be an elevated condition. 

Not everything will be silence, though. 

Because you'll say the right word, 

you'll say it at the right moment. 

You won't say your word 

with your mind set on anthologies, 

because you'll say it honestly, 

angrily, without thought 

of any posterity, 

unless it's your people's. 

Maybe you'll be killed or maybe 

you'll be mocked, maybe you'll be betrayed; 

these are just trivialities.

What is worth it is the conscience 

of being nothing if you're not a people. 

And you, earnestly, have chosen. 

After your stern silence, 

you walk, decidedly. 

Vicent Andrés Estellés, Llibre de les meravelles (1971)

La traducció és meva.

Que passem bona Diada i endavant! 

Els cavalls d'Aquil·les

Quan van veure Patrocle occit, que tan
valent havia estat, i fort i jove,
es van posar a plorar, els cavalls d'Aquil·les;
es va indignar, la seva condició immortal,
davant de l'obra de la mort que veien.
Van moure el cap i van fer anar la crinera a una banda i l'altra,
van batre el sòl amb els seus cascos, i van plànyer
Patrocle, a qui sentien exterminat - inànime -
ara una carn abjecta - l'esperit dissipat -
sense defensa - sense buf -
cap a l'immens No-res tornat des de la vida.

Dels seus cavalls va veure Zeus les llàgrimes,
i se'n va doldre. "A la boda de Peleu",
va dir, "hauria hagut d'obrar amb més seny;
hauria estat millor que no us hagués donat,
desgraciats cavalls! Què hi feu, allí,
entre la pobra humanitat, que és la joguina del destí.
Vosaltres, que no aguaiten la mort ni la vellesa,
hi patiu massa, enmig del temps. En els seus tràngols
l'home us ha embolicat". - Amb tot, les seves llàgrimes
davant la mort irrevocable
vessant seguien, els dos nobles animals.

Konstandinos Kavafis

Traducció de Joan Ferraté

Els cavalls d'Aquil·les de Giorgio de Chirico (1963)
Galeria d'Art de New South Wales, Sidney
Font

Feliç Dia Mundial de la Poesia! 

L'alba de la foscor

Ho sé, ho sé,

posa en perill els gestos comuns dels vincles humans,

l'encaixada,
l'abraçada,

l'espatlla que oferim al plor de l'altre,
el bon veïnatge que no valorem prou
tant que sovint ens donem cops al pit
mentre fem ostentació d'un individualisme cruel,
menystenim la natura pixant-hi verí al damunt i alhora
proclamem que la propietat té tots els drets legals de la persona
i murmurem gratitud per poder participar en els déus del capital.

Oh, tant de bo fos capaç d'escriure poesia en anglès,
o en totes i cadascuna de les vostres llengües,
per compartir amb vosaltres les paraules que
Wankikũ, la meva mare kikuiu, em solia dir:

Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa:
No hi ha cap nit tan Fosca
que no acabi a l'Alba,
o en altres mots:

Cada nit acaba a l'alba.
Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa.

Aquesta foscor també passarà,
ens retrobarem una vegada i una altra
i parlarem de la Foscor i de l'Alba,
cantarem i riurem, potser ens abraçarem i tot.
Natura i cura travades en una verda abraçada
celebrant cada batec d'una existència comuna
redescoberta i estimada de debò
a la llum de la Foscor i de la nova Alba.

(Resposta a "Doggerel", de la veïna Janet DiVincenzo, i també a un poema de Mukoma wa Ngugi, de la Universitat Cornell, i a un altre de Naveen Kishore de Seagull Publishers, Kolkata, Índia.) 

Ngũgĩ wa Thiong'o

Traducció de Josefina Caball

Podeu llegir-ne l'original en anglès, així com també els poemes de Mukoma wa Ngugi i Naveen Kishore, aquí.

#LlibertatPresosPolítics

I sobretot no oblidis

I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t'ha tocat de viure:
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

Creix, això sí, en la llengua de la tribu,
mot a mot, fidelíssim,
i en l'esperit de revolta que alerta
la teva gent contra la defallença,
perquè en tu s'acompleixi, poc a poc, el futur
i mai no et trobis desvalgut i sol.

Miquel Martí i Pol (1965)

Més informació

Fotografia de Jordi Payà Canals
Font

And, above all, don't forget that your time

is this time that has been your lot: 

not any other, and don't desert it, 

out of pride or cowardice, when you hear the call 

to take part, like everyone else, in the struggle, 

because you alone can take your place there. 

But grow, in the tongue of the tribe, 

word by word, always faithful, 

and in the spirit of uprising which alerts 

your people against faltering,

so that you can fulfill, slowly, the future

and never feel helpless or alone. 

Miquel Martí i Pol (1965)

La traducció és meva.

Cap al crepuscle

INTO THE TWILIGHT

Out-worn heart, in a time out-worn,
Come clear of the nets of wrong and right;
Laugh, heart, again in the grey twilight,
Sigh, heart, again in the dew of the morn.

Your mother Eire is always young,
Dew ever shining and twilight grey;
Though hope fall from you and love decay,
Burning in fires of a slanderous tongue.

Come, heart, where hill is heaped upon hill:
For there the mystical brotherhood
Of sun and moon and hollow and wood
And river and stream work out their will;

And God stands winding His lonely horn,
And time and the world are ever in flight;
And love is less kind than the gray twilight,
And hope is less dear than the dew of the morn.

W. B. Yeats, The Wind Among the Reeds (1899)

Pedra a l'entrada de Newgrange
Font

CAP AL CREPUSCLE 

Cor desgastat, en temps desgastats, 

allibera't de les xarxes del bé i del mal; 

torna a riure, cor, en el crepuscle gris, 

torna a sospirar, cor, en la rosada del matí. 

La teva mare Eire és sempre jove, 

la rosada sempre brilla i el crepuscle és gris; 

per més que et decaigui l'esperança i l'amor es marceixi, 

cremant-se en els focs d'una llengua calumniosa. 

Vine, cor, on s'amunteguen un turó sobre un altre: 

perquè allà la mística germandat

del sol i la lluna i la cova i el bosc

i el riu i el rierol fan la seva voluntat; 

i Déu, dempeus, fa sonar el seu corn soliu, 

i el temps i el món són sempre fugissers; 

i l'amor és menys dolç que el crepuscle gris, 

i l'esperança és menys preuada que la rosada del matí. 

W. B. Yeats, The Wind Among the Reeds (1899)

La traducció al català és meva.

Feliç Dia Mundial de la Poesia! 

Monòleg per a Cassandra

Sóc jo, Cassandra.
I heus aquí la meva ciutat sota les cendres.
I heus aquí el meu ceptre i les ínfules de profetessa.
I heus aquí el meu cap ple de dubtes.

És cert, he triomfat.
La meva raó ha arribat a tocar la lluor del cel.
Sols els profetes a qui ningú no creu
gaudeixen d'un espectacle com aquest.
Sols aquells que van endegar la tasca malament,
i tot es va poder acomplir tan de pressa
com si ells no haguessin existit.

Ara recordo amb claredat
com la gent, en veure'm, aturava la conversa.
Esclafia de riure.
Brandava les mans.
Els infants corrien a trobar les mares.
Ni tan sols coneixia els seus noms efímers.
Però, aquella cançó de la fulla verda,
ningú no la va acabar davant meu.

Els estimava.
Però els estimava des de dalt.
Des de més amunt de la vida.
Des del futur. On sempre regna el buit,
i des d'on no hi ha res tan fàcil com veure la mort.
Em sap greu que la meva veu fos dura.
"Mireu-vos des de les estrelles", exclamava jo,
"mireu-vos des de les estrelles."
I, en sentir-ho, ells abaixaven les mirades.

Vivien la vida.
Doblegats per un gran vendaval.
Jutjats d'antuvi.
D'ençà que van néixer, en cossos mortals.
Però existia en ells una esperança humida,
una flameta que s'alimentava de la pròpia lluor.
Coneixien prou bé el valor d'un instant,
mentre fos un, qualsevol,
abans no...

I tot va caure sobre mi.
Sols que d'això res no se'n desprèn.
I heus aquí la meva túnica socarrimada.
I heus aquí els meus parracs de profetessa.
I heus aquí la ganyota del meu rostre.
Un rostre que no sabia que podia haver estat bell.

Wisława Szymborska, Un pou de joia (1967)

Traducció de Josep M. de Sagarra i Àngel

Wisława Szymborska

Feliç Dia Mundial de la Poesia! 

Deserta el fosc

Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.

Deserta el fosc, surt a la llum i viu.

Miquel Martí i Pol

Llibre d'absències (1985)

DESERT DARKNESS 

Desert darkness, and let your sorrow
be like a secret place of yourself
from where everything is unsuspectedly dignified.
Not the longing that withers, but the flow
of quietness, solitude conceived
as existing in things in order to grasp
their changes, their rythms, their beauty.
Thus pain doesn't burn nor dries you up
and in silence you find the harmony
that seemed forever broken. 

Desert darkness, come out into the light and live. 

Miquel Martí i Pol

Llibre d'absències (1985)

La traducció és meva.

Primer de tot - First of All

First of all nothing will happen
and a little later
nothing will happen again
A family will pass by in the night
speaking of the children's bedtime
That will be the signal
for you to light a cigarette
Then comes a delicate moment
when the backwoods men
gather around the table
to discuss your way of life
Dismiss them with a glass of
cherry juice
Your way of life has been over
for many years
The moonlit mountains
surround your heart
and the Anointed One
with his bag and stick
can be picked out on a path
He is probably thinking of what
you said
in the schoolyard 100 years ago
This is a dangerous moment
that can plunge you into silence
for a million years
Fortunately the sound of clarinets
from a wandering klezmer
ensemble
drifts into the kitchen
Allow it to distract you
from your cheerless meditation
The refrigerator will go into
second gear
and the cat will climb onto the
windowsill
For no reason at all
you will begin to cry
Then your tears will dry up
and you will ache for a companion
I will be that companion
At first nothing will happen to us
and later on
it will happen to us again

Leonard Cohen, Book of Longing. London: Penguin Books, 2007

Primer de tot no passarà res

i al cap d'una estona

tornarà a no passar res

Una família passarà per davant, de nit

parlant de posar els nens a dormir

Aquest serà el senyal

perquè encenguis una cigarreta

Després ve un delicat moment

en què els muntanyesos

s'apleguen al voltant de la taula

per debatre el teu estil de vida

Oblida-te'n amb un got de

suc de cirera

El teu estil de vida fa anys que

es va acabar

Les muntanyes a la llum de la lluna

envolten el teu cor

i a l'Ungit

amb el seu sarró i el seu bastó

se'l pot recollir en un caminet

Segurament està pensant en allò que

vas dir

al pati de l'escola fa 100 anys

Ara és un moment perillós

que et pot immergir en el silenci

durant un milió d'anys

Per sort la música dels clarinets

d'una banda de klezmer

de carrer

flota fins a la cuina

Permet-li que et distregui

de la teva meditació llòbrega

La nevera es posarà en

segona marxa

i el gat s'enfilarà a

l'ampit de la finestra

Sense cap mena de motiu

et posaràs a plorar

Aleshores se t'assecaran les llàgrimes

i et moriràs per tenir companyia.

Jo et seré la companyia

Primer no ens passarà res

i després

ens tornarà a passar un altre cop

Leonard Cohen, Book of Longing. London: Penguin Books, 2007

(La traducció al català és meva)

If only we had taller been

El 1971, Ray Bradbury recita el seu poema "If only we had taller been" davant la NASA. Eren temps d'optimisme per a la cursa espacial, però més enllà d'això el poema parla del desig humà d'abastar sempre una mica més enllà, com diu el propi poema, el desig de "no ser morts". 

Progress

Kate Tempest recita el seu poema "Progress", publicat al llibre Hold Your Own. De la mort de Déu a la cultura de la televisió, una visió apassionada (i sense pèls a la llengua) de la condició humana en temps d'ansietat. 

Coneixement

Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d'on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.

Joan Margarit, Des d'on tornar a estimar (2015)

Llegiu (o escolteu recitats pel poeta mateix) aquest i altres poemes de Joan Margarit a la seva pàgina web: 

http://www.joanmargarit.com/benvinguda/

https://www.joanmargarit.com/en/welcome/

Ash Wednesday

Un poema (llarguíssim) sobre ossos que canten i salten. He renunciat a interpretar-lo: que se n'encarreguin els il·lustres acadèmics en il·lustres universitats del món. Per a mi, sona profundament cristià i profundament pagà a la vegada. Té moments d'una sublimitat dolorosa. 

Al següent enllaç, podeu llegir la versió completa del poema:

http://www.msgr.ca/msgr-7/ash_wednesday_t_s_eliot.htm

Al vídeo que segueix, el poema està llegit en versió completa per l'autor mateix, T. S. Eliot. Potser no la versió més lírica que poguéssim trobar, però pel fet mateix de ser llegit per l'autor, té un valor que potser altres lectures no tinguin.

Amb un sol mot

Alt és, Senyor, el rescat de la paraula,
quan eixida tot just de dins l'entranya
pregona del silenci
el silenci mateix vol devorar-la,
talment un déu engendrador fecund,
gelós que la fillada el venci
amb un sol mot, com és la nit vençuda
per una sola estrella que rigui cel amunt.

Carles Riba, Oració de la Immortalitat en la Paraula

Bones festes a tothom!