Aquest és el primer volum de memòries de l'autora estatunidenca Maya Angelou (1928-2014), artista polifacètica i activista pels drets civils que ha esdevingut amb el temps una de les veus més reconegudes de l'experiència afroamericana als Estats Units. El llibre es va publicar per primer cop el 1969 i va ser una revelació immediata per a la comunitat afroamericana, que es trobava plenament immersa en la lluita pels drets civils.
El relat parla en primera persona de la infància de l'autora al sud dels Estats Units durant els anys trenta, i acaba poc després de la segona guerra mundial, amb el naixement del seu fill quan Angelou tenia disset anys. La seva vida es troba marcada des del principi per l'abandonament dels pares i els esforços d'ella i el seu germà Bailey per recuperar el contacte tant amb el pare com amb la mare un cop van ser més grans, amb la càrrega de trauma que aquesta relació problemàtica els portarà al cap dels anys. Quan tenien tres i quatre anys, en plena Depressió, la Maya i en Bailey van ser enviats a viure amb la seva àvia paterna i el seu oncle, a Stamps, Arkansas. Aquí van descobrir de primera mà l'amenaça contínua de violència per part dels blancs, en un context històric i geogràfic en què els linxaments eren habituals i rarament castigats per la justícia.
En aquest sentit, es transmet amb total claredat l'experiència de créixer amb la por al cos i el sentit de perill latent que experimenten els negres en totes les facetes de la seva vida. Un dels episodis que em va semblar més colpidors del llibre, especialment per com l'autora tria narrar-lo amb dues versions alternatives que es contraposen l'una a l'altra, és la de la visita al dentista. Un altre episodi que també és molt significatiu en termes simbòlics és el de la seva breu estada com a serventa a casa d'un ric matrimoni blanc, en què la senyora li arrabassa el seu propi nom, tot i que després la protagonista el recupera de forma sorprenent.
El missatge del llibre és molt clar i directe, de fet, perquè combina amb una habilitat magistral el punt de vista innocent i meravellat de la criatura, que es troba constantment dislocada dins d'una família disfuncional i d'un món adult que li costa comprendre, amb la indignació i el sentit d'injustícia que comença a desenvolupar, però que queden filtrats per la mirada de la persona adulta que recorda tots aquests esdeveniments des de l'activisme polític. Així, per exemple, la seva experiència en l'educació segregada durant els seus anys d'escola la van fer conscient de com la universitat era tan sols una quimera per a les persones negres, que només podien aspirar a la formació professional per a feines poc qualificades.
Ara bé, la infància d'Angelou va venir marcada també per un episodi traumàtic que va tenir lloc quan vivia amb la seva mare a St. Louis, Missouri: quan tenia vuit anys, Angelou va ser violada per l'home que vivia amb la seva mare, que posteriorment va ser assassinat per la família materna. El sentiment de culpabilitat que va desenvolupar arran d'aquest episodi la va portar al mutisme i aquesta reacció va provocar que la mare tornés a enviar els infants a Arkansas. És en aquesta etapa de la seva vida que va començar a desenvolupar una passió pels llibres i per la poesia que, en el seu cas, la van ajudar a retrobar, literalment, la seva pròpia veu. La família no es va tornar a reunir fins al cap d'uns anys a San Francisco, California, on finalment van anar a viure amb la seva mare. A San Francisco Maya Angelou es va convertir en la primera revisora de tranvia afroamericana i, en una etapa de dubtes sobre la seva sexualitat, es va quedar embarassada als setze anys.
Sé per què canta l'ocell engabiat és una història, de fet, sobre una presa de consciència i un empoderament progressiu, que és un camí extremadament complex i tortuós tenint en compte les experiències traumàtiques que la protagonista va haver de patir. És una història també de la resiliència de la comunitat negra davant la injustícia que ha de patir dia rere dia en aquest context: el que la nena només percep com a humiliació i desemparança es van manifestant com a resistència i orgull a mesura que va guanyant experiència i perspectiva sobre el seu propi món. És una lectura molt recomanable per a tothom, que aporta un testimoni vívid i realista, en primera persona, sobre el racisme institucionalitzat a través de la història recent dels Estats Units.
Continguts: Maya Angelou relata en primera persona la seva infància i adolescència des que, de petits, ella i el seu germà són enviats a viure amb la seva àvia paterna a Stamps, Arkansas. Tot i que, als anys 30, el sud rural dels Estats Units es trobava en plena Depressió, no van haver de patir penúries econòmiques perquè el negoci de queviures que regentava l'àvia va seguir funcionant amb més o menys normalitat. Tot i així, des de ben petita la Marguerite comença a familiaritzar-se amb els horrors de la violència contra els negres i la discriminació sistemàtica de la població negra sota les lleis segregacionistes. Un cop tornen a St. Louis, Missouri a viure amb la seva mare, la Marguerite es violada pel seu padrastre, cosa que provoca un segon abandonament. La família no es tornarà a reunir fins a uns quants anys després a San Francisco, on la protagonista passarà a ser una adolescent encara en constant conflicte amb la seva pròpia identitat.
M'agrada: És un llibre molt ben escrit, amb un equilibri magnífic entre l'estil autobiogràfic, més aviat distanciat, de l'autora i els seus passatges més literaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada