Aquesta novel·la de l'autor noruec Frode Grytten ha estat una altra lectura breu i sorprenent. Es va publicar el 2023 i, després de rebre diversos premis a Noruega, va ser traduïda a moltes llengües. Ben bé amb el títol mateix i des de la primera pàgina del llibre se'ns avisa que ens trobem a l'últim dia de la vida d'en Nils Vik, que tota la vida ha fet de pilot d'un transbordador que porta gent a una banda i l'altra del fiord. La vida d'en Nils ha estat senzilla, caracteritzada per les coneixences casuals a bord del vaixell, les relacions d'amistat i veïnatge amb la gent dels pobles del voltant i la relació d'amor i confiança que estableix amb la seva dona, la Marta, al llarg dels anys. Ja a l'edat anciana, anys després de la mort de la Marta i amb les filles ja adultes, en Nils Vik decideix que emprendrà un últim viatge amb el transbordador, aquest cop sense retorn: la seva salut comença a ser fràgil i ja no li queda gaire res que el lligui a aquesta vida.
A partir d'un començament força fosc, un punt sinistre, en què assistim als preparatius d'en Nils per a aquest últim viatge, ben aviat ens endinsem en el peculiar to sobrenatural de la novel·la: el protagonista engega el vaixell per darrer cop i, com si es tractés d'un taxista, va recollint al llarg del seu viatge tota una sèrie de personatges morts que havia conegut en vida. Aleshores es produeix el respectiu flashback a un episodi de la vida del personatge en qüestió, en què en Nils hi juga un petit paper. D'aquesta manera, se'ns va desplegant la trajectòria vital del protagonista, amb totes les seves esperances i petites decepcions quotidianes, i la seva acceptació del relat de la vida com un destí donat, que al capdavall ningú pot determinar ni canviar amb antelació. Durant el viatge l'acompanya la seva gossa Luna, morta vint-i-cinc anys abans que, a través de la seva conversa, va afegint reflexions a la visió estoica i resignada que té en Nils sobre la vida.
A través del relat, assistim als canvis generacionals i culturals a la vida del fiord durant la segona meitat del segle vint, amb el pas d'una societat agrària a una de més centrada en la indústria i el comerç, i una petita comunitat rural que es va reduint a mesura que els joves marxen a viure a la ciutat. Aquests canvis tindran un pes en la vida matrimonial d'en Nils, però a través dels anys aprendrà a acceptar les seves diferències amb la Marta, de forma que la parella anirà remuntant els problemes i les petites crisis que es produeixin. Com veieu, la premissa de la novel·la és força senzilla, però el que m'ha agradat més és que el seu contingut també es veu reflectit en l'aposta formal del relat. L'estructura és totalment lineal per a un viatge que té dues dimensions o plans diferents: la travessa del fiord en l'últim viatge del protagonista, des de casa seva fins a mar oberta, metàfora mateixa de la mort, reflecteix també el relat lineal de la vida d'en Nils des de la seva joventut a través de totes les etapes de l'edat adulta i fins al moment present. Al nivell metafòric, la presència dels morts no fa sinó accentuar aquest ressò sobrenatural, quasi com si fos una faula, que té la història sencera: en Nils no és tan sols el protagonista de la història, sinó que esdevé l'intermediari entre els lectors i els relats dels morts, assumint el rol simbòlic del barquer Caront.
Així doncs, és una novel·la que ens va portant en una direcció definida, sense afegir gaires complicacions a la trama, fins a un desenllaç força previsible que, tot i així, arrossega amb la bellesa de la seva prosa poètica. És cert que determinats passatges es fan excessivament sentimentals en l'aposta pels valors de la vida senzilla, i sobretot en la descripció de la relació del protagonista amb la seva dona. Els conflictes quotidians que ha d'afrontar en Nils no arriben mai a sortir-se de mare, i queden superats precisament per aquesta resiliència quotidiana que sembla predicar la novel·la sencera. D'altra banda, com si l'autor pretengués sobrecompensar-nos per aquest enfocament dolç i agradós, la trama ens va oferint aquí i allà elements físics particularment escabrosos, sobretot pel que fa a les morts violentes d'alguns personatges, a les malalties, i a detalls sexuals que es fan una mica gratuïts en determinats moments quan apareixen. Al nivell conceptual s'entén aquesta aposta per mostrar-nos la vida en tota la seva complexitat, però a estones la novel·la no acaba de trobar un to definit per al recorregut sencer, i queda una mica massa entretallada, com si saltés d'una cosa a l'altra constantment.
Tot i així, m'ha semblat una lectura recomanable. L'autor fa un homenatge a la generació dels seus pares i a la història d'un paratge determinat, que es manté impassible en la seva bellesa tot i els canvis històrics que s'hi produeixen i els sotracs que ha de resistir la seva població. La idea de combinar dos nivells narratius, un relat de realisme social amb un altre de més metafòric i introspectiu, m'ha semblat força original, i queda executada d'una forma força sòlida. Ara bé, el sentimentalisme de la proposta pot embafar una mica en determinats moments, i el relat es fa una mica massa breu com per poder desenvolupar en profunditat tots els temes i les situacions que planteja per als seus personatges.
Sinopsi: La trama ens porta al llarg de l'últim dia de la vida d'en Nils Vik, un ancià pilot de transbordador en un fiord noruec, i la seva última travessa pel fiord fins a arribar a mar obert quan ja cau la nit. A través del seu viatge, el protagonista anirà rememorant la seva vida sencera a través de la trobada amb els espectres de tots els passatgers que havia conegut en el passat, que aniran oferint, amb els seus relats personals, un ampli mosaic de reflexions sobre la vida i la mort.
M'agrada: Que la gosseta parli. Més en general, la part sobrenatural de la trama, que m'ha semblat la més original i suggeridora.
No m'agrada: Crec que la novel·la es ressent de la seva brevetat. Algunes de les trames i dels personatges secundaris, i fins i tot la vida del protagonista mateix, queden poc desenvolupats al llarg de la lectura, i per això el conjunt queda una mica entretallat.
