Mestissa és el volum de memòries de l'activista indígena canadenca Maria Campbell, i es va publicar amb gran èxit l'any 1973, en ple auge del moviment pels drets civils dels indígenes i mestissos canadencs. És una qüestió que continua vigent avui dia: la reedició del llibre el 2019, amb la restauració de l'episodi de la violació que va patir la Maria als catorze anys per part d'un policia, que originalment havia estat censurat, va coincidir amb els escàndols internacionals pel tractament que els indígenes havien rebut a les escoles missionals canadenques i les esterilitzacions forçoses de les dones indígenes. Es tracta d'un intent sistemàtic d'esborrament de les llengües i la cultura pròpia dels natius americans, que veuen com les institucions els fan fora de les seves terres i proven d'assimilar-los a la cultura dels colonitzadors, des d'un discurs racista basat en la seva inferioritat per defecte. Una gran part d'aquest procés és dóna dins del sistema educatiu, que Campbell retrata des de la seva pròpia experiència. El llibre descriu en profunditat aquesta situació des del punt de vista de la comunitat mestissa (el poble Métis) del nord de Saskatchewan. Aquesta comunitat queda fora del marc legal del sistema de reserves dels nadius americans i, després de perdre les seves terres a mans del govern a principis del segle vint, van quedar relegats a les terres sense valor al marge de la carretera (les Road Allowances), on sobreviuran com podran a partir de la cacera furtiva i petites feines estacionals mal pagades.
Maria Campbell, nascuda el 1940, retrata una infància de penúries econòmiques dins d'aquest territori, en una família nombrosa en què els nens i les nenes es veuen obligats a reproduir els patrons d'opressió i misèria que han vist a les generacions anteriors. La derrota de la rebel·lió mestissa a Batoche el 1884, i després la política governamental de repartiment de sòl agrari que posa els mestissos en inferioritat de condicions a l'hora de construir una nova vida, deixa la generació dels besavis, els avis i els pares de la Maria amb un fort sentiment d'humiliació i avergonyiment, un trauma col·lectiu que es tradueix en alcoholisme i addicció a les drogues, pobresa, manca d'oportunitats educatives per als infants, que han de deixar l'escola ben aviat per posar-se a treballar, i l'amenaça constant de la violència de gènere i sexual per a les noies i dones. En aquest context advers, la Maria, la gran de set germans, haurà de lluitar per treure endavant els germans petits, en especial després de la mort de la seva mare. Comptarà amb l'ajuda del seu pare i la seva besàvia, la Cheechum, que l'encoratjarà a no rendir-se i a superar l'autoodi que ha vist reproduir-se dins la seva família, i que es tradueix a voler emular els privilegis dels blancs sense tenir igualtat d'oportunitats efectiva.
Per evitar que els serveis socials s'emportin els seus germans, la Maria decidirà casar-se, a l'edat de quinze anys, amb un home a qui no estima, cosa que la sumirà en una espiral d'addiccions, depressió i autodestrucció, de la qual sortirà amb penes i treballs, i després d'haver-se dedicat a la prostitució de luxe i al tràfic de drogues a la ciutat de Vancouver. El relat, especialment en la segona meitat, és la història de la seva recuperació, que va lligada al seu desvetllament de la consciència política. Un aspecte molt interessant del relat, en aquest sentit, és la crítica que fa a l'activisme mateix dels mestissos, que ella va viure primer indirectament de petita, a través dels esforços d'organització política en què es va veure immers el pare, i després més tard ella mateixa com a agent del govern en un projecte de recerca sobre una reserva indígena. Després de l'embranzida inicial de protestes i d'organitzacions de base, Campbell descriu amb decepció com el govern ofereix petites concessions a base de càrrecs i sous públics als líders dels moviments. Això en desvirtua les reivindicacions inicials, ja que les inclou en un marc d'intervencions planificades des de dalt, i que no són mai prou profundes com per arribar a atacar-ne les causes sistèmiques.
Mestissa és una lectura molt recomanable. És un llibre que retrata una situació molt dura sense cap mena de concessió al victimisme. Campbell és crítica amb els defectes i febleses de la seva pròpia comunitat, amb el seu autoodi heretat i la reproducció d'espirals d'opressió i violència entre la seva pròpia gent, sense perdre de vista en cap moment el marc de racisme sistèmic que els ha portat a la situació present. El seu retrat de la cultura mestissa defuig els essencialismes, en gran part perquè es tracta d'una cultura a mig camí entre les tradicions ancestrals dels nadius americans i el llegat cristià dels colonitzadors blancs. El poble Métis és hereu d'ambdues branques de la identitat, i es troba en una posició especialment sensible a l'opressió de raça, perquè es veu bandejat tant pels blancs com pels indígenes de les reserves. Campbell fa un retrat molt matisat i complex d'aquesta situació, filtrat per la seva pròpia experiència personal de totes les privacions i penúries que ha hagut de passar per tal de poder-ho explicar.
Continguts: El llibre recull les memòries d'infància i joventut de Maria Campbell, mestissa d'una comunitat al nord de Saskatchewan. Des de ben petita serà testimoni de les mancances i privacions que els mestissos han de suportar a causa de la segregació i el racisme sistèmic que caracteritza la societat canadenca. El seu pare es dedica a la caça furtiva, mentre que ella ha d'ajudar a criar els seus germans petits sempre amb l'amenaça latent d'haver de deixar l'escola. A part de la discriminació constant que viurà a l'escola i a l'església, també haurà d'afrontar el risc de perdre els seus germans, especialment després de la mort de la seva mare, en què la situació econòmica de la família cada cop s'anirà fent més precària.
M'agrada: El to distanciat i desapassionat del llibre, que d'alguna manera escau a la mena de relat que Campbell ofereix, sempre dur i sense concessions.
