La segona entrega de la trilogia de la Xenogènesi d'Octavia Butler, Ritus de l'edat adulta (1988) va un pas més enllà a l'hora de plantejar la metàfora sobre l'esclavitud que la primera novel·la de moment tan sols ens apuntava. Ens trobem ja a la Terra, a la colònia que els oankali van crear perquè els humans poguessin repoblar el planeta amb una nova espècie híbrida que porti la informació genètica de totes dues espècies. El punt de vista principal de la novel·la és el de l'Akin, un dels fills de la Lilith, la protagonista de la novel·la anterior que aquí esdevé tan sols un personatge secundari. L'Akin és un encreuament entre ésser humà i oankali, concebut a través d'un intricat procediment biològic que involucra cinc progenitors per a cada individu, dos humans (home i dona) i tres oankali (masculí, femení i neutre) que interactuen de formes diverses a través de sistemes nerviosos i sensitius força complexos per arribar a desenvolupar el que en l'edat adulta serà la identitat sexual de cada individu. Tanmateix, l'Akin és especial perquè és el primer individu mascle nascut d'una dona humana, el primer destinat a substituir els mascles humans en la generació de la nova espècie.
Tot plegat és força complicat d'explicar i reconec que els tecnicismes biològics de l'espècie alienígena són la part de la trama que menys m'ha interessat i, precisament per això, el resultat final d'aquest segon volum de la trilogia m'ha decebut una mica. En realitat, el que m'interessava de debò de les premisses plantejades al primer volum era la reflexió política que se'n podia derivar: l'explotació d'una espècie per part de l'altra i les reaccions de rebel·lió i/o submissió que en podien sorgir. És quelcom semblant al que passa a El nom del món és bosc d'Ursula K. Le Guin, on els humans colonitzaven un planeta alienígena i provaven d'anorrear els seus habitants, però aquí la situació és la inversa: són els oankali els que decideixen unilateralment que l'espècie humana ha de desaparèixer. El punt més fort de la novel·la és la resistència implícita que es va forjant en el caràcter de l'Akin, destinat a conèixer les dues espècies de primera mà per poder arribar a encaixar en el projecte reproductiu dels oankali: mentre que la bonhomia, racionalitat i pertinença del projecte polític que proposen amb prou feines es qüestionava a la primera novel·la, aquí comencem a veure les contradiccions en aquest discurs oficial. La Lilith, a qui una gran part dels seus congèneres perceben com a traïdora a la seva pròpia espècie, va resultar una eina necessària en aquest gran projecte dissenyat pels oankali - però ara ella mateixa posa en perspectiva la seva pròpia col·laboració, que en realitat va ser en tot moment forçada, i reconeix obertament la seva situació de servitud. L'única esperança que queda per al futur és aferrar-se a la vida i a la pròpia dignitat, encara que sigui un succedani de vida planificat per altri, i la Lilith cria els seus fills mestissos amb l'expectativa que algun d'ells arribi a capgirar la situació en el futur.
Serà l'Akin qui acabarà assumint aquest rol de revulsiu per a un futur canvi. Com a mestís entre les dues espècies, ha d'aprendre a conèixer-les cadascuna des de la seva perspectiva, i l'aprenentatge el portarà a posicionar-se amb la més feble, amb no gaire més argument que un principi d'injustícia basat en l'experiència directa. Els humans que no van acceptar sotmetre's al pla reproductiu dels oankali, i que s'anomenen a si mateixos "resistents", van ser esterilitzats perquè acabessin abocats a l'extinció, i sobreviuen com poden en una vida buida de sentit segrestant nanos mestissos de les colònies oankali amb l'esperança que es produeixi un miracle que científicament és inviable. Així és com l'Akin es veurà separat de la seva família des de ben petit, però la seva experiència en contacte amb els resistents el farà prendre consciència dels arguments dels uns i els altres. Si bé el pla dels oankali és presentat com a racional, el protagonista poc a poc anirà descobrint la seva crueltat intrínseca: des de la prohibició als humans de les seves comunitats de mantenir relacions sexuals entre ells sense que hi participi un oankali, per exemple, al pla a llarg termini sobre la vida de la terra mateixa, que pretenen abandonar com una carcassa buida un cop la seva funció vital hagi conclòs. Quan l'Akin aconsegueixi reunir-se novament amb la seva família, ara es trobarà que és un estrany també per als qui haurien de ser els seus, i se sentirà foraster en totes dues comunitats.
El plantejament de la novel·la m'ha semblat molt interessant, sobretot durant la seva primera meitat i també en contrast amb el que ja havíem vist a la primera novel·la. En aquest sentit, estén les premisses de la primera entrega, n'amplia el món fictici, i comença a posar de manifest les contradiccions i els aspectes més problemàtics d'una utopia que se'ns presenta com a tal tan sols des dels ulls dels conqueridors. Tanmateix, la narració es basa en binaris molt marcats que simplifiquen la caracterització dels personatges: els oankali abracen la diferència i el mestissatge; els humans odien les diferències; els homes són violents i nihilistes; les dones són maternals i altruistes. És cert que Octavia Butler presenta aquestes generalitzacions com a part del món cultural que retrata, però la narració en cap moment no fa res per contrarestar aquestes percepcions preconcebudes, i cap dels personatges, ni principals ni secundaris, arriba a sortir-se mai del guió marcat.
Per això en determinats moments la trama perd interès perquè ja s'intueix durant la lectura quina serà la direcció que prendrà l'argument. L'altre aspecte argumental que m'ha semblat una mica fluix és que, com passava també amb l'anterior novel·la en el cas de la Lilith, i ara en aquesta en el cas de l'Akin, el futur polític, social i cultural d'un món sencer radica en les eleccions d'un sol individu, un elegit, que ha d'acabar salvant la comunitat sencera, de forma que els personatges secundaris esdevenen no res més que comparses dins d'aquest viatge iniciàtic de l'heroi o heroïna. En definitiva, Ritus de l'edat adulta m'ha agradat com a continuació d'Alba, però en general m'ha semblat que algunes parts de la trama es feien força repetitives, i que l'argument es perd una mica dins la construcció mateixa del món fictici.
Sinopsi: Uns anys després de la implantació de les colònies humanes i oankali a la terra, comencen a néixer els "constructes", els primers infants fruit de l'encreuament entre les dues espècies. Mentre que les dues espècies han d'assolir un acoblament simbiòtic per poder reproduir-se, els humans que es resisteixen a aquesta col·laboració han estat esterilitzats, i sobreviuen en petits assentaments sense esperança d'arribar a procrear. L'Akin, un infant mestís fill de la Lilith i els seus progenitors oankali, haurà d'aprendre les complexitats de totes dues espècies per arribar a convèncer els oankali de la crueltat a què sotmeten els humans.
M'agrada: M'ha agradat la relació que estableix amb l'anterior entrega, especialment cap a les dues primeres parts de la novel·la. L'ampliació del món fictici presentat a Alba ofereix una visió més profunda encara dels dilemes ètics i polítics que se'ns plantejaven a la primera entrega.
No m'agrada: El tractament del conflicte principal se m'ha fet una mica simplista i, cap a la segona part de la novel·la, la trama es perd en els detalls tècnics del desenvolupament sexual i reproductiu dels oankali que a mi, personalment, no m'han acabat d'enganxar a la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada