"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

27 de setembre de 2012

Sòfocles i l'estrès post-traumàtic

Us deixo un fragment completament fora de context del llibre La edad de la empatía de Frans de Waal. És una lectura interessant des del punt de vista filosòfic. És un enfocament des del punt de vista etològic de certes qüestions relacionades amb l'ètica, com la qüestió de l'empatia i de l'origen emocional dels comportaments altruistes i de les dinàmiques de cooperació i reconciliació dins del grup social. L'autor és un expert primatòleg de fama mundial i, tot i que les seves postures han provocat controvèrsies recents amb filòsofs de la moral (per exemple, on quedarien els plantejaments racionalistes, i en especial els de base kantiana), és un exemple excel·lent i molt entretingut de com es pot encetar un diàleg fructífer entre ciència i filosofia. Però com he dit abans, aquesta cita no té res a veure amb això. Em va fer gràcia especialment per la referència a la tragèdia clàssica.

Pero matar de verdad y de cerca no tiene nada de glorioso o placentero, y es algo que el soldado típico intenta evitar a toda costa. Sólo un pequeño porcentaje de hombres (quizás el 1 o 2 por ciento) es responsable de la gran mayoría de muertes durante una guerra. Puede que sea la misma categoría de individuos antes considerada, los inmunes al sufrimiento ajeno. La mayoría de soldados declara sentir una profunda repulsión: vomitan al ver cadáveres de enemigos y no consiguen olvidar la experiencia. Los traumas de guerra permanentes ya se conocían en la antigua Grecia, como reflejan las obras de Sófocles sobre la "divina locura", que ahora llamamos trastorno por estrés postraumático. (1) 
(1) Áyax, el gran guerrero, cayó en una depresión suicida después de la guerra de Troya. Sófocles observó acerca de su trastorno: "Ahora sufre de pensamientos de soledad...". El ejército estadounidense emplea las obras de teatro griegas como instrumentos de apoyo psicológico (MSNBC.com, 14 de agosto de 2008).
 Waal, Frans de. La edad de la empatía. Barcelona: Tusquets, 2011 (p 279)



20 de setembre de 2012

El idioma de los dioses

Una curiosa troballa d'aquest estiu. Em penso que pot agradar fins i tot als que no ens agrada el hip-hop, perquè la lletra està molt ben feta. Poesia molt condensada, per dir-ho d'alguna forma. Hi ha errors en la transcripció de la lletra al vídeo ("Jack Berry" fa una mica de mal a la vista, per exemple).


12 de setembre de 2012

El nostre trosset d'història

El passat ens empeny o el futur ens estira de la mà? Les dues coses. El més important, al meu parer, és el ressò internacional de la notícia. I ara, a començar el curs amb il·lusió i sempre mirant endavant.
 
 

6 de setembre de 2012

Ángel Ferrant al Caixafòrum

Ángel Ferrant. Entre el dibuix i l'escultura. Una proposta molt interessant que s'estarà al Caixafòrum de forma gratuïta fins al 28 d'octubre: obres del període de la postguerra de l'artista madrileny Ángel Ferrant (1890-1961). Tot i ser una mostra petita, les obres exposades impacten per la seva originalitat i la seva modernitat. Escultures fetes amb tot tipus de materials, i dibuixos que suggereixen formes i volums escultòrics, presenten la particular visió de l'artista sobre l'art i la figura humana: una perspectiva en què la realitat i la imaginació s'associen d'una forma dinàmica i transgressora. Sota el guiatge de la màxima que "tot s'assembla a alguna cosa", l'autor explora les possibilitats dels volums i les textures en el dibuix i en l'escultura, amb la certesa que la natura s'ha d'observar però que l'art és essencialment interpretatiu. De ben segur que agradarà als amants de l'art contemporani.
Sense títol, 1955
Maternitat, 1949
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons