- Tu has escollit una vida difícil, jo estic condemnat. Però tenim altres coses en comú.
Aquesta novel·la, publicada el 2020, és la quarta entrega de la sèrie de novel·les de Gilead de l'autora estatunidenca Marilynne Robinson. Amb ella culmina un cicle de narracions complex en el seu desenvolupament i subtil en les interrelacions que s'estableixen entre cada volum i els altres. Gilead ens presentava les reflexions crepusculars del pastor John Ames a principi dels anys cinquanta en un poblet petit d'Iowa rural, que es veien torbades de sobte per l'arribada d'un estrany, no un foraster, que tornava al poble per presentar al protagonista un conflicte aparentment irresoluble. Home ens oferia la mateixa història però vista des de la perspectiva de la família Boughton, a través del patriarca del clan, un altre pastor protestant i amic d'Ames, i el seu fill pròdig retornat, en Jack Boughton. Lila ens oferia una mena de preqüela a la situació que se'ns havia donat a Gilead, en oferir-nos la història de Lila, la senyora Ames, que havia arribat al poble anys abans a través d'una vida errant i plena de vicissituds. Ara Jack fa el mateix, però ens ofereix els antecedents a la trobada entre pare, fill i germana que trobarem a Home.
Així és com les quatre novel·les es necessiten les unes a les altres, tot i que no hi ha un camí d'entrada a la història que vingui predeterminat. A mi l'ordre de publicació em sembla força aclaridor, però cadascun dels relats va evocant diferents moments de tots els altres, de forma que cadascuna de les novel·les necessita les altres d'una forma particular. En aquesta novel·la en particular ens retrobem amb Jack Boughton, l'ovella perduda del ramat dels Boughton que anys després tornarà a Gilead per provar de reconciliar-se amb el seu pare i per suscitar tota una sèrie de maldecaps teològics al seu padrí, en John Ames. L'acció aquí se'ns remunta a uns quants anys abans, tot just acabada la segona guerra mundial. Jack acaba de sortir de la presó per una falta menor, i la seva vida està mancada d'aquell sentit de la direcció i l'ordre que sembla regir la vida de tots els seus familiars i coneguts: en Jack és un rodamón, un viatger, mig alcoholitzat i amb un magnetisme natural per atraure problemes. Incapaç de reunir prou valor per assistir al funeral de la seva mare i enfrontar-se novament a la seva família, acaba passant per la ciutat de Saint Louis, Missouri, on farà una coneixença que li canviarà la vida per sempre.
La novel·la explora el conflicte principal que recorria també les altres tres: la doctrina calvinista de la predestinació, tot just per encarnar-la en el seu protagonista i acabar explorant subtils formes de subversió. Maladaptat i profundament vulnerable, en Jack és una profecia autocomplerta: el seu gran pecat de joventut el lliga a una cadena interminable d'errors i febleses, i el transforma en un fugitiu a través de tota la seva vida. A l'inici de la novel·la ens el trobem com ja apareixia a la resta de novel·les: sense feina i alcohòlic, incapaç de perdonar-se a si mateix i, per tant, buscant consol i perdó en un món hostil que no en regala a gent com ell. Des de ben petit, en Jack s'ha autodefinit a través de la seva capacitat de fer mal: de decebre les expectatives dels seus pares, amagar els seus talents innats sota una indolència autocompassiva, i enganyar els qui l'envolten prometent sempre una reforma de caràcter que no acaba d'arribar mai.
Aquesta és la situació inicial, però en Jack es trobarà amb un nou conflicte a la seva vida que el posarà a prova fins i tot en les seves conviccions més profundes: Saint Louis és una ciutat segregada, i en el seu vagarejar per les barriades negres coneixerà casualment la Della Miles, una mestra d'institut negra de qui s'enamorarà perdudament. Si enamorar-se de la persona equivocada es pot arribar a percebre com un error en una societat malalta regida per lleis racistes, ser correspost segellarà definitivament la seva condemna: seguir endavant la relació amb la Della significarà que tots dos es converteixin en pàries per a aquesta societat, i no sols això, sinó que puguin acabar a la presó pel delicte de "cohabitació" en el moment que qualsevol veí decideixi denunciar-los a les autoritats. Per primer cop a la vida, en Jack experimenta el que els pastors i predicadors de la seva infància anomenaven gràcia, i la relació amb la Della es transforma per a ell en revulsiu per buscar una vida millor. Ara bé, aquesta possibilitat de redempció es converteix a la vegada en el seu càstig i, el que és pitjor, en la de la persona estimada.
En aquest sentit, Jack es transforma possiblement en la novel·la més política de les quatre: Robinson s'esforça a dibuixar la relació dels dos protagonistes amb una cura i una empatia incommensurables, que contrastarà de forma autènticament dolorosa amb la incomprensió, el rebuig i la violència que rebran per part de la resta de la societat. Tots dos són ànimes sensibles, creatives i plenes de talent: en Jack amb els seus impulsos artístics i el seu atractiu encobert; la Della amb la seva empatia i la seva ràbia secreta, que la impulsarà a lluitar per la persona estimada fins i tot a base de renunciar a tota una vida sencera. Tots dos es troben com a iguals en un cementiri per la nit, com a ànimes benaurades que es troben més enllà de la barrera del color, i es reconeixen com a iguals per sobre dels tabús mesquins i la misèria moral que els presenta la seva societat estreta de mires.
La nota agredolça del relat és precisament que el seu desenllaç últim, tot i que un punt obert, ja el coneixem de la seva predecessora, Home. Sabem que la relació entre Jack i Della no serà fàcil i l'hauran de dur en la clandestinitat, escapant constantment d'un lloc a l'altre sempre que siguin descoberts o amenaçats de ser denunciats, i que la incomprensió de les seves respectives famílies, més similars del que podria semblar a simple vista, serà una càrrega que hauran d'arrossegar tota la vida. De la mateixa forma, Lila ens podia tranquil·litzar finalment perquè sabíem, d'haver llegit Gilead, que l'amenaça de l'abandonament no s'acabaria produint. Tot i així, el desenllaç de Jack deixa amb el bon gust de boca d'acabar la narració en el seu punt més àlgid, i en aquest sentit dosifica el ritme i la seqüència dels esdeveniments de forma que cada cop la lectura es va fent més àgil com més ens apropem al final. Jack és una lectura meravellosa, que ens obre una nova finestra a l'univers de Gilead, i que ofereix l'oportunitat de retrobar-nos amb alguns dels seus personatges, que aquí es revelen en el seu vessant més heroic en afrontar la seva desempara existencial.
Sinopsi: A la ciutat de Saint Louis, Missouri, a finals dels anys quaranta, en Jack Boughton i la Della Miles es coneixen i inicien una relació clandestina un cop aconsegueixen vèncer la seva timidesa inicial. Com que ell és blanc i ella és negra, tots dos s'exposen a l'escarni col·lectiu de la ciutat i fins i tot a una pena criminal. A més, la mala reputació d'en Jack, que viu com a rodamón sense ofici ni benefici, amenaça amb la reputació i la respectabilitat de la Della, que és filla, igual que ell, d'un pastor protestant.
M'agrada: És una obra d'una gran sensibilitat i intel·ligència, que desplega una habilitat finíssima per descriure caràcters i situacions, i brinda una empatia tremenda i colpidora als seus personatges principals. La subversió que proposa de les teories teològiques explorades en els altres llibres, especialment al voltant de la predestinació, el pecat i la gràcia divina, tanca cercles que quedaven lleugerament oberts a les altres novel·les i, com Lila, ofereix les solucions senzilles de personatges senzills a problemes teològics tot sovint plantejats des de setials elevats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada