Aquesta novel·la de l'autora nativa americana Leslie Marmon Silko es va publicar per primer cop el 1977 i va suposar un abans i un després en la literatura nativa americana als Estats Units. Després d'un procés d'escriptura i reescriptura d'uns quants anys, i de treballar a partir de diferents idees per a relats curts, Silko va acabar trobant el fil del relat de Tayo, un veterà de la segona guerra mundial que torna a casa profundament traumatitzat i que, a partir d'aquest moment, inicia un viatge per tal de provar de guarir-se definitivament i guarir la seva terra del mal que l'assola.
En Tayo és un orfe que pertany a la tribu dels Pueblo, que viu en una reserva a l'estat de Nou Mèxic, però la seva condició de mestís el marca com a vergonya per a la família a ulls de la seva tieta, tot i que la resta de la família, l'àvia i els oncles, el tracten com un fill més. Quan el seu cosí Rocky, que té un futur prometedor fora de la reserva, s'allista a la guerra voluntàriament, en Tayo sent que ha de fer el mateix i es proposa protegir la vida del seu cosí, amb qui s'ha criat com un germà. Lluitant contra els japonesos a les Filipines, en Tayo veu amb impotència com en Rocky perd la vida durant la marxa de la mort de Bataan, i entra en un estat de confusió i de desequilibri mental en què li sembla veure el seu oncle Josiah entre els presoners.
Un cop torna als Estats Units després de la guerra, l'estrès posttraumàtic l'incapacita, tant mentalment com física, per portar una vida normal, i cau en l'alcoholisme com a única via de sortida als seus problemes. Els seus malsons per la nit el transporten de nou a l'escenari de la guerra, i es culpa a si mateix per la sequera que pateix la terra ja que, durant la guerra, a la jungla filipina, va maleir els núvols i la pluja que infectaven les ferides dels soldats i els abocaven a la mort irremeiablement. Al principi entra en contacte amb un ancià conegut de la família que prova d'ajudar-lo, però que es veu incapaç de fer-ho perquè no comprèn l'horror de la guerra que en Tayo ha viscut. A través d'aquest, però, en Tayo coneixerà un altre ancià, mestís com ell, que comprèn que les cerimònies s'han d'adaptar a cada moment i situació concreta, i que es marceixen si es pretenen preservar intocables a través dels segles. A la vegada, també inicia en Tayo en la història sobre l'origen de la maldat dels blancs i com aquesta va ser introduïda al món.
Ens trobem, per tant, davant d'una novel·la molt complexa, que barreja una prosa molt densa i reposada amb fragments de mites i cançons que els personatges s'expliquen els uns als altres, i que posa de manifest constantment el paral·lel entre les aventures i vicissituds del protagonista i una història marc molt més gran, la de la tribu sencera. El relat, de fet, és el mateix però presenta dues lectures paral·leles: el recorregut vital i personal de Tayo per tal de provar de recuperar la seva pròpia vida i reconnectar amb la comunitat, un guariment personal, i una aventura èpica per aconseguir guarir la seva terra, que passa també per descobrir la dignitat perduda del seu poble i l'horror històric de l'explotació que han patit els natius americans a mans dels seus colonitzadors blancs.
De fet, la novel·la retrata fidelment la situació de racisme que els natius americans han de patir dins del sistema de les reserves, i la seva indefensió adquirida davant d'aquesta situació: l'allistament a l'exèrcit és l'oportunitat d'or per aconseguir finalment integrar-se en la societat americana, però d'altra banda, també es revelarà com l'enèsim engany per part dels blancs, en tant que els supervivents veuran, en tornar a casa, que res no ha canviat realment. Al cor de la situació hi ha la forma com la comunitat sencera viu la vergonya per aquesta dignitat robada: no és sols la derrota per haver perdut la pròpia terra; és també que cada cas d'alcoholisme o de prostitució és viscut com un fracàs de la comunitat sencera, incapaç d'oferir un futur diferent als seus joves.
La narració, per tant, és molt dura i molt poètica a la vegada, i aconsegueix un equilibri perfecte entre tots aquests fils que queden entrellaçats entre ells: les psicologies individuals de cada personatge, que queden molt ben dibuixats fins i tot quan són secundaris, el retrat de la mentalitat i la cosmovisió d'una comunitat sencera, que explica moltes vegades les decisions, les incapacitats i els conflictes que es produeixen al seu mateix cor, així com també la relació dels individus amb la natura, que sembla molt més profunda que en el món de barreres i divisions racionals creades per la cultura occidental.
El fet és que la novel·la convida precisament a repensar aquestes barreres, en tant que mite i realitat s'entrecreuen constantment i no hi ha forma de destriar-los realment al llarg de la lectura ni de fixar-ne una interpretació única. Fins i tot hi ha moments en què els fets mateixos de la narració queden en una deliberada ambigüitat: per exemple, la trobada de Tayo amb la seva amant de les muntanyes, que no s'arriba a aclarir si és una dona de carn i ossos o un esperit de la natura, o que segurament és les dues coses a la vegada. Ceremony és una novel·la que mereixeria molt més reconeixement fora dels Estats Units i traduccions a moltes més llengües, en tant que és una lectura corprenedora i completament original sobre les connexions entre individu, comunitat i cosmos, que de vegades poden semblar òbvies, però que actuen com a recordatoris bàsics d'humanitat.
Sinopsi: Acabada la segona guerra mundial, i després d'una estada en un hospital psiquiàtric, en Tayo, un veterà de guerra, és enviat de nou a la reserva on viu amb la seva família, de la tribu Laguna-Pueblo, a Nou Mèxic. De seguida cau en l'alcoholisme arrossegat pels seus amics, veterans de guerra com ell. Davant la impotència de la seva família per ajudar-lo a superar l'estrès posttraumàtic que l'incapacita, la seva àvia decideix demanar ajuda a un dels ancians de la tribu per tal de tractar-lo amb medicina tradicional. Després d'una primera trobada infructuosa, aquest ancià el remet a un altre bruixot que l'iniciarà en una cerimònia ancestral per tornar la pluja a la terra. Gràcies a aquests rituals i a les històries narrades per l'ancià, en Tayo trobarà la comprensió necessària per reconnectar amb la seva comunitat i començar el seu camí de guariment. A la vegada, veurà la necessitat d'emprendre un viatge als altiplans per tal de trobar un ramat de bestiar robat que pertanyia al seu oncle. Tots els viatges, però, resultaran ser un de sol cap a una veritat que creia perduda però que haurà d'afrontar, amb tot el seu perill, si vol tornar a casa definitivament.
M'agrada: Ha estat una experiència de lectura completament absorbent i fascinant, que se m'ha fet impossible de deixar. Les revelacions en el tram final de la novel·la, que posen en perspectiva tot el que s'ha succeït i afegeixen matisos i nivells de lectura a esdeveniments anteriors. Tota la novel·la sencera, de fet, ja que es fa difícil escollir-ne un aspecte en concret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada