Cap al crepuscle

INTO THE TWILIGHT

Out-worn heart, in a time out-worn,
Come clear of the nets of wrong and right;
Laugh, heart, again in the grey twilight,
Sigh, heart, again in the dew of the morn.

Your mother Eire is always young,
Dew ever shining and twilight grey;
Though hope fall from you and love decay,
Burning in fires of a slanderous tongue.

Come, heart, where hill is heaped upon hill:
For there the mystical brotherhood
Of sun and moon and hollow and wood
And river and stream work out their will;

And God stands winding His lonely horn,
And time and the world are ever in flight;
And love is less kind than the gray twilight,
And hope is less dear than the dew of the morn.

W. B. Yeats, The Wind Among the Reeds (1899)

Pedra a l'entrada de Newgrange
Font

CAP AL CREPUSCLE 

Cor desgastat, en temps desgastats, 

allibera't de les xarxes del bé i del mal; 

torna a riure, cor, en el crepuscle gris, 

torna a sospirar, cor, en la rosada del matí. 

La teva mare Eire és sempre jove, 

la rosada sempre brilla i el crepuscle és gris; 

per més que et decaigui l'esperança i l'amor es marceixi, 

cremant-se en els focs d'una llengua calumniosa. 

Vine, cor, on s'amunteguen un turó sobre un altre: 

perquè allà la mística germandat

del sol i la lluna i la cova i el bosc

i el riu i el rierol fan la seva voluntat; 

i Déu, dempeus, fa sonar el seu corn soliu, 

i el temps i el món són sempre fugissers; 

i l'amor és menys dolç que el crepuscle gris, 

i l'esperança és menys preuada que la rosada del matí. 

W. B. Yeats, The Wind Among the Reeds (1899)

La traducció al català és meva.

Feliç Dia Mundial de la Poesia!