És la primera vegada que llegeixo la poetessa estatunidenca Mary Oliver (1935-2019), i aquest recull m'ha semblat una lectura molt agraïda. Dream Work es va publicar l'any 1986, tres anys després que el seu poemari American Primitive saltés a la fama en ser guardonat amb el premi Pulitzer. L'obra de Mary Oliver ha estat redescoberta a través dels anys, i ha estat sempre caracteritzada per reaccions dispars entre la crítica literària. D'una banda, no se li perdona la seva placidesa: una mansuetud, tan sols aparent, que recorre tots els poemes i que pretén despertar-nos a les meravelles de la vida natural. D'altra banda, els seus poemes tenen un cert to derivatiu del transcendentalisme americà, i evoquen els imaginaris de Walt Whitman i Thoreau en determinats passatges. Tanmateix, si es grata una mica la superfície veurem que Oliver està fent una posada al dia de l'antic ideal de puresa americà, una escapada als boscos que, aquest cop, és fruit de la constatació amarga d'una irreparable pèrdua de la innocència. Oliver parla des del dolor, des d'una ferida oberta que és l'únic motor per a la poesia i, tot i que es reconeix hereva d'una llarga tradició de poesia i art occidentals que neix del romanticisme i busca en la natura l'expressió d'una subjectivitat en primera persona, alhora també pretén expressar un retorn a un meravellament primigeni, al cicle de la natura com a quelcom molt més gran i inexorable que qualsevol individualitat subjectiva.
La connexió amb la natura que proposa Oliver és, més que una escapada de la vida mundana o una retrobada amb la humanitat perduda, un reconeixement bàsic de quelcom que no és humà i que ens pertany encara fins i tot més intrínsecament que tots els vels d'humanitat que hi hem posat a sobre: és una trobada amb la natura que a moments ressona místicament, a través del reconeixement que els processos naturals que regeixen els cicles atmosfèrics i les vides dels animals són els mateixos que ens condueixen a nosaltres a través de l'existència. D'aquesta manera rebutja una transcendència abstracta o expressada en termes cristians (per exemple a "Wild Geese", "The Shark", "The Moths", "One or Two Things" o "At Loxahatchie") per una recerca del sentit que és molt més secular i íntima, però que ve d'aquest reconeixement profund de la nostra pertinença al món natural, i d'un desig de viure plenament i de continuar vivint que el canal del pensament racional no pot arribar mai a copsar o a contenir totalment, com ens revela inesperadament, per exemple, "Landscape".
Aquesta escapada a la natura, o potser seria més acurat dir aquest moviment de retrobament o de reunió amb una natura que ens acull com a part del tot, va acompanyada d'una càrrega d'història personal dolorosa que la veu poètica manté sempre present a la seva vida, i que només pot quedar alleujada a través d'aquest moviment de retorn a una matriu primigènia. Oliver arrossegava amb ella la seva infància en una família disfuncional, en què va ser víctima dels abusos sexuals per part del pare: per als qui es ressentin de l'aparent mansuetud de l'autora cal anar a veure poemes com "Rage", "The Journey" o "A Visitor", que són prou eloqüents en aquest sentit, o fins i tot d'altres de més subtils, com "Trilliums", "Whispers" o "The Fire". Hi ha poemes que comencen amb una nota lluminosa, de descripció de les meravelles de la natura, i transiten de forma sobtada cap a una epifania fosca, que imposa aquesta reconciliació amb la natura com a necessitat davant la impossibilitat de permanència de la humanitat. En són exemples "The Chance to Love Everything", "Shadows" i "The Waves", entre d'altres. En alguns casos hi he vist ressons de la passió de les coses menudes d'Emily Dickinson, capaç de contenir multituds sota una aparença de domesticitat continguda.
Les parts que m'han semblat una mica més febles del conjunt han estat, sobretot, quan Oliver s'allunya d'aquest projecte poètic tan personal seu i tracta d'endinsar-se en qüestions més polítiques, per exemple a "Two Kinds of Deliverance", "1945-1985: Poem for the Anniversary" o "Acid". Crec que en aquests poemes intenta reflexionar sobre la seva posició de privilegi com a dona occidental blanca, però la recreació del punt de vista d'un natiu americà, o d'un infant indigent que troba en un viatge a Indonèsia s'acaba fent una mica forçada. Tot i així, la majoria dels poemes m'han agradat molt: en l'aparent simplicitat d'Oliver hi ha una atenció especial a la recreació de l'experiència directa de l'aquí i l'ara, amb tota la seva irreductibilitat, que fa de la lectura una experiència totalment única. Oliver s'insereix en una tradició romàntica europea, i evoca també la seva pròpia tradició de poesia estatunidenca, però no deixa de contestar a aquestes influències (per exemple, a "Members of the Tribe" ho deixa força clar) per trobar el seu propi camí d'expressió poètica. És un recull que m'ha agradat molt. Oliver és una autora que no coneixia, i la seva poesia és intimista i introspectiva, però alhora tremendament vitalista i expansiva, si és que ambdues coses no són contradictòries.
Continguts: Dream Works recull quaranta-cinc poemes de Mary Oliver que la poeta havia anat component a principis dels anys vuitanta. La majoria dels poemes mostren la seva particular forma d'entendre el contacte entre l'ésser humà i el món natural, però també la reticència d'Oliver a plasmar la seva història personal dins la seva obra poètica.
M'agrada: D'entre els poemes que més m'han agradat destacaria "Dogfish", "Morning Poem", "Wild Geese", "Shadows", "The Fire", "Driving through the Wind River Reservation: A Poem of Black Bear", "Members of the Tribe", "The Journey", "One or Two Things", "Landscape", "The Shark", "The Moths" i "The Sunflowers".