Assumiràs la veu d'un poble

Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble, 

i seràs, per a sempre, poble, 

i patiràs, i esperaràs, 

i aniràs sempre entre la pols, 

et seguirà una polseguera. 

I tindràs fam i tindràs set, 

no podràs escriure els poemes 

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents, 

i tu sols estaràs despert, 

i tu estaràs despert per tots. 

No t'han parit per a dormir: 

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble. 

Tu seràs la paraula viva, 

la paraula viva i amarga. 

Ja no existiran les paraules, 

sinó l'home assumint la pena 

del seu poble, i és un silenci. 

Deixaràs de comptar les síl·labes, 

de fer-te el nus de la corbata: 

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera, 

vida amunt i nacions amunt, 

una enaltida condició. 

No tot serà, però, silenci. 

Car diràs la paraula justa, 

la diràs en el moment just. 

No diràs la teua paraula 

amb voluntat d'antologia, 

car la diràs honestament, 

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat, 

com no siga la del teu poble. 

Potser et maten o potser 

se'n riguen, potser et delaten; 

tot això són banalitats. 

Allò que val és la consciència 

de no ser res si no s'és poble. 

I tu, greument, has escollit. 

Després del teu silenci estricte, 

camines decididament.  

Vicent Andrés Estellés, Llibre de les meravelles (1971)

You'll take on a people's voice

and it will be your people's voice, 

and you will be, forever, people, 

and you'll suffer, and you'll wait, 

and you'll always walk among the dust, 

a cloud of dust will follow you. 

And you'll be hungry and you'll be thirsty, 

you won't be able to write poems, 

and you'll keep silent all night long

while your people are asleep, 

and only you will be awake, 

and you'll be awake for all of them. 

You weren't born to be asleep: 

you were born to be awake 

on your people's long night. 

You'll be the living word, 

the living, bitter word.  

Words will no longer exist, 

but only man taking on his people's

sentence, which is a silence. 

You'll stop counting syllables, 

you'll stop tying your necktie: 

you'll be a people, walking 

inside a bitter cloud of dust, 

going up life and up nations, 

you'll be an elevated condition. 

Not everything will be silence, though. 

Because you'll say the right word, 

you'll say it at the right moment. 

You won't say your word 

with your mind set on anthologies, 

because you'll say it honestly, 

angrily, without thought 

of any posterity, 

unless it's your people's. 

Maybe you'll be killed or maybe 

you'll be mocked, maybe you'll be betrayed; 

these are just trivialities.

What is worth it is the conscience 

of being nothing if you're not a people. 

And you, earnestly, have chosen. 

After your stern silence, 

you walk, decidedly. 

Vicent Andrés Estellés, Llibre de les meravelles (1971)

La traducció és meva.

Que passem bona Diada i endavant!