Aquest assaig de la historiadora estatunidenca Barbara W. Tuchman (1912-1989) es va publicar per primer cop l'any 1962, va rebre el premi Pulitzer aquell mateix any i va gaudir d'una gran popularitat als Estats Units. Es tracta d'una història militar del desenvolupament de la Primera Guerra Mundial durant el primer mes de conflicte, l'agost de 1914, i el que més m'ha sorprès de la lectura és el seu estil narratiu, pensat per mantenir un cert suspens respecte dels esdeveniments. Es considera un clàssic de l'assagística sobre la Primera Guerra Mundial, tot i que avui dia el biaix narratiu que adopta l'autora ha quedat una mica desfasat, i hi ha omissions i prejudicis que resulten bastant aparents durant la lectura. Tuchman fa una lectura selectiva dels esdeveniments, per dir-ho així, possiblement amb la mirada més posada a la segona guerra mundial que a la primera, i amb una inclinació cap als essencialismes que acaba oferint un retrat massa caricaturesc i simplista dels personatges històrics en alguns moments.
L'objectiu del llibre és demostrar com el primer mes de la guerra va esfondrar les certeses militars passades i les prediccions que cada nació tenia sobre el que seria la guerra i, conseqüentment, va obrir un escenari d'incertesa i sorpresa a la pràctica davant d'un conflicte armat de dimensions inèdites en sòl europeu, que marcaria tràgicament el futur del continent sencer durant tot el segle vint. Tots els països sense excepció confiaven en una guerra curta, que contribuiria a realitzar uns objectius concrets definits prèviament, i van començar a refer els plans, o directament a improvisar moviments sobre el terreny, quan es van adonar que el front occidental s'estancaria a llarg termini, en el millor dels casos, si s'aconseguia frenar l'avançada inicial alemanya. De fet, Tuchman llegeix el desplegament dels plans militars dels exèrcits alemany i francès com una seqüela directa de la guerra franco-prussiana, i per això obvia altres factors que van tenir importància dins l'escalada d'armament i després en l'esclat del conflicte, com el paper del conflicte dels Balcans o les rivalitats colonials entre les diverses potències implicades.
El focus d'interès principal del llibre és precisament explicar la invasió de Bèlgica i els principals moviments al front occidental durant el primer mes de guerra, de forma que es posen les bases per comprendre per què es desenvoluparà posteriorment una guerra de desgast basada en les trinxeres que s'allargarà quatre anys més. No és fins al desplegament de brutalitat de l'exèrcit prussià a Bèlgica, Luxemburg i l'est de França, amb una autèntica guerra del terror contra la població civil, que la idea de la guerra com a necessitat i l'eslògan de la guerra per acabar amb totes les guerres adquirirà tot el seu sentit. Tuchman s'entreté especialment a retratar aquesta situació i l'impacte que va tenir en l'opinió pública mundial, i com la informació o la manca d'informació pot ser decisiva, en aquests moments d'immediatesa i confusió, per decantar el relat dels esdeveniments. De la mateixa manera, un dels aspectes que m'ha agradat més de la lectura és que expliqui el paper de la mobilització de Bèlgica dins d'aquest escenari més ampli, ja que tot sovint es retrata aquest país com un subjecte passiu dels esdeveniments i una víctima col·lateral del conflicte sense entrar en gaires detalls.
Després d'un capítol introductori que ens relata el funeral del rei Eduard VII d'Anglaterra, i que sobretot se centra a descriure el creixent aïllament polític del Kàiser Guillem, el llibre queda dividit en tres seccions de llargada desigual. Les dues primeres són més breus, i ens descriuen primerament els plans militars de cadascuna de les nacions involucrades al conflicte, amb un interès especial en els plans de desplegament i atac dels exèrcits alemany i francès i, després, les mobilitzacions i desplaçaments de cadascun dels exèrcits. D'una banda, el pla Schlieffen contemplava la invasió de França a través de Bèlgica, en un moviment circular paral·lel a la costa atlàntica que acabés encerclant París. D'altra banda, el Pla 17 francès consistia a fer exactament el mateix en direcció contrària, és a dir, envair Alemanya a través d'Alsàcia i després avançar cap al nord violant, si calia, la neutralitat belga. Aquest desplegament simultani és el que va propiciar, de fet, que l'avançada alemanya durant les primeres setmanes de conflicte fos tan ràpida, ja que els dos exèrcits no es van enfrontar frontalment, sinó que van entrar lateralment cadascun pel flanc de l'exèrcit contrari, un moviment que Tuchman descriu com el d'una "porta giratòria".
Les conseqüències pràctiques d'aquests moviments no es veuen fins a la tercera part del llibre, més extensa, que ens detalla les principals batalles del front occidental durant el més d'agost, centrades principalment en la capacitat de reacció de cada exèrcit davant del desplegament de les tàctiques enemigues. Gran part d'aquest relat el conformen la invasió alemanya de Bèlgica, la batalla de les fronteres (Lorena, primera batalla de les Ardenes, Charleroi i Mons) i, després de la derrota francesa i britànica a les fronteres, el que es coneix com la Gran Retirada, un moviment de retrocés i reagrupament que portaria l'exèrcit francès a les portes de la primera batalla del Marne, decisiva per fer retrocedir els alemanys i estabilitzar el front occidental. En un moviment de retirada rere un exèrcit tècnicament tan potent com es va revelar l'exèrcit alemany, trobar el moment adequat per aturar el retrocés i iniciar la contraofensiva és un procés extremadament tens i delicat que Tuchman descriu amb tot detall.
D'altra banda, l'autora també ens explica, en aquesta tercera secció del llibre, els moviments navals en què es veu involucrada Gran Bretanya, en un capítol al Mediterrani i en un altre al mar del Nord, i com la política naval britànica acabarà afectant el transport marítim mundial i involucrarà indirectament els Estats Units com a simpatitzant en la contesa. A més a més, també se'ns ofereixen dos capítols centrals en què se'ns explica l'entrada de Rússia al front oriental i la batalla de Tannenberg, la primera derrota russa davant l'exèrcit alemany. Aquests episodis queden força desconnectats de la resta del relat que ens ofereix el llibre, i només se'ns expliquen com a accessoris secundaris al relat principal sobre el front occidental: el primer capítol naval pretén retratar l'entrada de Turquia com a potència aliada d'Alemanya, i el segon capítol naval crec que va dirigit més aviat als lectors estatunidencs i a preparar el que després més endavant serà l'entrada dels Estats Units al conflicte; mentre que el relat del front oriental serveix per il·lustrar com el desplaçament de tropes alemanyes del front occidental per tal de reforçar l'oriental després afavoriria la victòria francesa al Marne.
Tot i així, aquests incisos queden un punt inconnexos respecte del relat principal, i fan qüestionar per què Tuchman esmenta la campanya de Galítzia, en què l'exèrcit rus va infligir una severa derrota a l'exèrcit austríac entre els mesos d'agost i setembre de 1914, però no li dedica cap capítol, ni tampoc, de fet, per què no s'entreté a retratar l'imperi austrohongarès com a agent polític dins del conflicte, que amb prou feines rep un esment en tot el llibre. En aquest sentit és un llibre molt informatiu, però que té un focus d'interès molt determinat, més relacionat amb les conseqüències de la segona guerra mundial en la política de blocs durant la guerra freda, i que obvia directament el front oriental o només l'esmenta quan és necessari per il·lustrar el relat occidental. De fet, la crisi de juliol queda totalment omesa del relat, suposo que perquè Tuchman se centra en la història militar de la contesa i no en els moviments diplomàtics que van tenir lloc per poder evitar l'esclat de la guerra. Entre els seus punts forts hi ha la immediatesa de la narració, amb un sentit del ritme i del suspens que fan el llibre més amè de llegir del que podria semblar d'entrada. Potser no és el llibre que recomanaria com a primera aproximació al tema, però de ben cert us pot interessar si ja teniu algun coneixement previ sobre l'esclat de la primera guerra mundial.
Continguts: Després d'un capítol introductori que retrata el funeral del rei Eduard VII d'Anglaterra, i que presenta els monarques europeus que hi eren presents, el cos del llibre es divideix en tres parts. La primera part, titulada "Plans", ens retrata els plans militars de les principals potències abans de l'esclat de la guerra: Alemanya, França, Gran Bretanya i Rússia. La segona part, "Esclat", arrenca l'1 d'agost de 1914, havent obviat tot el mes de juliol, i ens presenta les mobilitzacions dels exèrcits alemany, francès, belga i britànic. Finalment, la tercera part, "Batalla", ens fa un relat pròpiament militar de les principals batalles al front occidental durant el mes d'agost i els primers dies de setembre de 1914 i retrata al detall la invasió de Bèlgica, les batalles de les fronteres, la gran retirada i els preparatius de la contraofensiva francesa que portaran a la batalla del Marne. En aquest tercer bloc també se'ns ofereixen alguns capítols sobre els primers moviments de la guerra naval i la batalla de Tannenberg, que marcaria la victòria alemanya també al front oriental.
M'agrada: És un llibre molt informatiu sobre el primer mes de guerra, que ajuda a entendre el que després seran esdeveniments posteriors en el desenvolupament del conflicte. També m'ha agradat que s'entretingués especialment en el punt de vista de la mobilització de Bèlgica i el paper que aquest país tindria també al front occidental.
No m'agrada: Les dues primeres parts m'han semblat molt informatives. La tercera part, tot i que molt interessant de llegir, m'ha semblat una mica més inconnexa i desigual, amb salts d'uns episodis a uns altres que fan la lectura una mica confusa en conjunt.