Whitely, discreetly,
Very quietly
Our toes, our noses
Take hold on the loam,
Acquire the air.
Nobody sees us,
Stops us, betrays us;
The small grains make room.
Soft fists insist on
Heaving the needles,
The leafy bedding,
Even the paving.
Our hammers, our rams,
Earless and eyeless,
Perfectly voiceless,
Widen the crannies,
Shoulder through holes. We
Diet on water,
On crumbs of shadow,
Bland-mannered, asking
Little or nothing.
So many of us!
So many of us!
We are shelves, we are
tables, we are meek,
we are edible,
Nudgers and shovers
in spite of ourselves.
Our kind multiplies:
We shall by morning
Inherit the earth.
Our foot's in the door.
Sylvia Plath, The Colossus (1960)
 |
| Fotografia de Jenna Hamra |
Durant la nit,
blancament, i discreta,
i molt callada,
amb els peus, amb els nassos
ens aferrem al llim,
adquirim l'aire.
Ningú no ens veu,
ens atura o ens traeix;
els granets es fan lloc.
Suaus punys insisteixen
a fer alçar la pinassa,
el jaç de fullaraca,
fins i tot el paviment.
Amb martells, amb ariets,
sense vista ni oïda,
sense cap mena de veu,
eixamplem les esquerdes,
ens obrim pas pels forats.
Ens alimentem d'aigua,
d'engrunes d'ombra,
amb gestos insípids,
demanant res o molt poc.
N'hi ha tants, de nosaltres!
N'hi ha tants, de nosaltres!
Som lleixes, som
taules, som humils,
som menjables.
Pitgem i empentem
quasi sense voler.
Ens multipliquem:
abans que arribi el matí
heretarem la terra.
Tenim el peu a la porta.
Sylvia Plath, The Colossus (1960)
La traducció al català és meva.
Bon dia mundial de la poesia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada