com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu.
Miquel Martí i Pol
Llibre d'absències (1985)
DESERT DARKNESS
Desert darkness, and let your sorrow
be like a secret place of yourself
from where everything is unsuspectedly dignified.
Not the longing that withers, but the flow
of quietness, solitude conceived
as existing in things in order to grasp
their changes, their rythms, their beauty.
Thus pain doesn't burn nor dries you up
and in silence you find the harmony
that seemed forever broken.
be like a secret place of yourself
from where everything is unsuspectedly dignified.
Not the longing that withers, but the flow
of quietness, solitude conceived
as existing in things in order to grasp
their changes, their rythms, their beauty.
Thus pain doesn't burn nor dries you up
and in silence you find the harmony
that seemed forever broken.
Desert darkness, come out into the light and live.
Miquel Martí i Pol
Llibre d'absències (1985)
La traducció és meva.
Hola. He arribat a aquest poema de MM i Pol fent una recerca de google. Em pots dir a quin llibre pertany? Moltes gràcies
ResponEliminaHola, Enric. Pertany a "Llibre d'absències", publicat el 1985, i que recull els poemes escrits per Martí i Pol el 1984 arran de l'experiència de dol per la mort de la seva esposa. He editat l'entrada perquè hi consti.
ResponEliminaGràcies a tu per comentar i a reveure.
Ah, doncs moltes gràcies per la informació. I felicitats pel blog, que no el coneixia
ResponElimina