posa en perill els gestos comuns dels vincles humans,
l'encaixada,
l'abraçada,
l'espatlla que oferim al plor de l'altre,
el bon veïnatge que no valorem prou
tant que sovint ens donem cops al pit
mentre fem ostentació d'un individualisme cruel,
menystenim la natura pixant-hi verí al damunt i alhora
proclamem que la propietat té tots els drets legals de la persona
i murmurem gratitud per poder participar en els déus del capital.
Oh, tant de bo fos capaç d'escriure poesia en anglès,
o en totes i cadascuna de les vostres llengües,
per compartir amb vosaltres les paraules que
Wankikũ, la meva mare kikuiu, em solia dir:
Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa:
No hi ha cap nit tan Fosca
que no acabi a l'Alba,
o en altres mots:
Cada nit acaba a l'alba.
Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa.
Aquesta foscor també passarà,
ens retrobarem una vegada i una altra
i parlarem de la Foscor i de l'Alba,
cantarem i riurem, potser ens abraçarem i tot.
Natura i cura travades en una verda abraçada
celebrant cada batec d'una existència comuna
redescoberta i estimada de debò
a la llum de la Foscor i de la nova Alba.
(Resposta a "Doggerel", de la veïna Janet DiVincenzo, i també a un poema de Mukoma wa Ngugi, de la Universitat Cornell, i a un altre de Naveen Kishore de Seagull Publishers, Kolkata, Índia.)
Ngũgĩ wa Thiong'o
Traducció de Josefina Caball
Podeu llegir-ne l'original en anglès, així com també els poemes de Mukoma wa Ngugi i Naveen Kishore, aquí.
#LlibertatPresosPolítics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada