Va ser un tema que em va atrapar fa un temps, quan se celebrava el centenari de la Primera Guerra Mundial (1914-1919), i els informatius es van plagar d'efemèrides del centenari durant ben bé uns cinc anys. No pensava que m'interessés particularment la Gran Guerra en començar a llegir, però de vegades una cosa porta a una altra i va ser a través d'aquestes lectures que em vaig adonar que el tema m'atreia més del que havia pensat. Entendre la primera guerra mundial és una tasca complexa, pel seu abast territorial i polític, i perquè va canviar el mapa polític del món per sempre.
Un cop es va declarar la guerra, el joc d'aliances entre nacions que havia tingut lloc durant les últimes dècades del segle dinou va desencadenar un conflicte en cadena entre diversos països europeus que va acabar estenent-se per territoris de gran part d'Europa, Àfrica i Àsia, ja que es van posar en joc els interessos colonials i imperialistes de les nacions implicades al conflicte. La unificació d'Alemanya el 1871 havia creat un sentit de creixent amenaça territorial entre les antigues potències, a la qual cosa es va sumar la tensió entre els imperis rus i austro-hongarès pel domini dels Balcans i el sud-est d'Europa. Per simplificar, aquests en serien els bàndols:
- Alemanya, l'imperi austro-hongarès, i Itàlia formaven la Triple Aliança, tot i que Itàlia va canviar de bàndol en començar la guerra. Amb el conflicte ja en marxa, l'imperi otomà (actual Turquia) i Bulgària van afegir-se a les potències centrals.
- França, el Regne Unit i Rússia formaven la Triple Entesa. Durant la guerra, es van afegir a aquest bàndol Itàlia, Bèlgica, Grècia, Sèrbia, Montenegro, Romania, Japó i els Estats Units.
El final de la guerra va veure la dissolució de tres antics imperis - l'otomà, l'austro-hongarès, i l'antic regne prussià - en diverses repúbliques modernes. Durant el conflicte van tenir lloc el genocidi dels armenis a mans dels turcs, la Revolució Russa (que influiria decisivament en la història mundial del segle vint), l'alçament de Pasqua a Irlanda (que portaria el país a independitzar-se de Gran Bretanya i significaria el principi del final de l'imperi britànic), i una revolta nacionalista frustrada a Ucraïna, que acabaria convertint-se en una república soviètica.
El final de la guerra també influiria decisivament en la cultura europea del segle vint. El conflicte armat va representar un xoc cultural, en esfondrar les jerarquies i les certeses que donaven sentit al món d'abans de la guerra, i fer aparèixer un concepte d'enfrontament armat com no s'havia conegut fins llavors, amb la introducció de la guerra de trinxeres, les armes químiques, i els bombardejos a la població civil. Una generació sencera va quedar truncada per aquest conflicte arreu del món, i l'estrès post-traumàtic en veterans de guerra va començar a ser categoritzat i estudiat per la ciència mèdica. La retòrica que va presentar el conflicte a l'opinió pública com "la guerra per acabar amb totes les guerres" es va esfondrar immediatament amb l'auge dels feixismes que portaria a la segona guerra mundial. El moviment feminista va veure's influït directament pel conflicte, ja que les dones per primera vegada van accedir a llocs de treball fins llavors destinats als homes. Les avantguardes artístiques i culturals, així com el modernisme literari, es van veure directament influïts per tots aquests esdeveniments.
Aquesta és la meva llista de recomanacions:
Johnny va agafar el fusell de Dalton Trumbo. El poso en primer lloc, de fet, perquè és el que vaig llegir primer de tota la llista. La novel·la tracta sobre la primera guerra mundial, però va ser escrita a finals dels anys 30, i el seu missatge pacifista anava dirigit més aviat a evitar la participació americana a la segona guerra mundial. És un relat molt colpidor i dolorós: un soldat americà es desperta en un hospital havent perdut les quatre extremitats i l'ús de tots els sentits excepte el del tacte. Trumbo hi desplega una habilitat magnífica per entreteixir el seu propi discurs polític amb el relat corprenedor, en primera persona, del protagonista. 
Tolkien i la Gran Guerra de John Garth. Possiblement és el llibre que em va iniciar l'interès, per començar. És una biografia parcial de l'autor britànic J. R. R. Tolkien que se centra en la seva participació a la primera guerra mundial amb els seus companys d'escola, concretament a la batalla del Somme, a França. El llibre no sols retrata l'horror de la guerra per als joves soldats, sinó que també descriu l'inici del procés creatiu de l'autor, que va començar a donar forma als seus móns ficticis durant la seva estada al front. També m'agrada molt com està estructurat, en tant que divideix el contingut en tres parts: el món d'abans de la guerra, l'experiència del camp de batalla, i la posterior desmobilització. La primera part en especial ajuda a entendre el món del passat, amb el qual la guerra suposaria un trencament. Adéu a tot allò de Robert Graves. Aquestes són les memòries de l'autor britànic Robert Graves, que també va participar a la guerra, i n'explica els horrors de primera mà, en aquest cas. No són unes memòries exclusivament de la guerra, sinó més en general de tota la seva formació i joventut, però els episodis de la guerra hi juguen un paper molt important, ja que també suposaran un trencament molt gran en la vida de l'autor. Graves va ser mobilitzat, de fet, una mica més al nord d'on era Tolkien, prop de la frontera entre França i Bèlgica.
Parade's End de Ford Madox Ford. L'autor d'aquesta novel·la també va participar a la primera guerra mundial i en va quedar marcat per tota la vida, però en aquest cas Parade's End, o La fi de la desfilada, és una recreació novel·lística d'algunes de les seves experiències a través d'un argument i d'uns personatges completament ficticis. La trama gira principalment al voltant d'un triangle amorós i el protagonista, Christopher Tietjens, és un cavaller anglès format en els valors de l'alta societat britànica d'abans de la guerra. Precisament el conflicte li farà obrir els ulls sobre la hipocresia intrínseca d'aquest món antic i de les expectatives econòmiques i socials de la gent que l'envolta. El retorn del soldat de Rebecca West. Aquesta breu novel·la va ser de les primeres obres de ficció que es va publicar sobre la guerra, i per això el relat és molt proper als fets descrits. Aquí, l'escriptora i periodista britànica Rebecca West dona una visió molt particular sobre l'experiència del conflicte, la de les dones que van quedar enrere, no sense uns sentiments implícits de culpa per la forçosa passivitat a què van quedar relegades les dones a la rereguarda. La història narra la tornada de permís d'un soldat, Chris Baldry, que ha quedat amnèsic a causa de l'estrès post-traumàtic, i només pot tornar a la normalitat a través de la psicoanàlisi. El punt de vista de la novel·la, narrada per Jenny, la cosina de Chris, fa voltes constantment als desitjos reprimits dels protagonistes. Igual que passava a La fi de la desfilada i a Adéu a tot allò, l'experiència límit de la guerra posa de manifest la hipocresia i la banalitat de la societat britànica benestant del moment.
Res de nou a l'oest d'Erich Maria Remarque. Aquí el testimoni de guerra ens ve des del bàndol alemany, i Erich Maria Remarque recrea les seves pròpies experiències de guerra en la figura del soldat Paul Bäumer, que relata en primera persona el seu patiment a través de múltiples penúries i experiències traumàtiques. És una novel·la que està molt ben construïda, perquè ens va apropant a l'horror poc a poc, revelant-ne els detalls progressivament, i mostrant especialment el sentiment de creixent aïllament que experimenta el protagonista de tots aquells que l'esperen a casa. És un retrat molt crític i punyent, també, de la retòrica patriòtica que va enviar una generació sencera d'adolescents a una experiència absurda que els destrossaria la vida.
La família Wittgenstein d'Alexander Waugh. Aquest assaig del periodista britànic Alexander Waugh és una biografia col·lectiva dels membres d'aquesta influent família austríaca fins la seva disgregació final a les portes de la segona guerra mundial. No és un llibre sobre la primera guerra mundial en particular, però és cert que aquest fet juga un paper fonamental en les biografies dels germans Paul i Ludwig, que en serien els supervivents i en quedarien marcats per a tota la vida. A mi aquest assaig em va semblar revelador de l'ambient cultural i social que vivien les classes acomodades a l'Àustria d'abans de la guerra, amb una societat patriarcal que tenallava els joves amb expectatives vitals poc realistes, i en aquest sentit em sembla una lectura molt apropiada per contextualitzar aquests fets històrics. La guàrdia blanca de Mikhaïl Bulgàkov. Els fets relatats en aquesta novel·la de Mikhaïl Bulgàkov tenen a veure amb un conflicte paral·lel a la primera guerra mundial, la guerra ucraïnesa-soviètica que es va desencadenar a partir de la revolució russa i la invasió alemanya d'Ucraïna. La família protagonista de la novel·la, els Turbin, pertany als simpatitzants amb l'antic règim tsarista, i els germans s'uneixen a un cos de voluntaris defensors dels russos blancs, que lluiten contra les forces nacionalistes ucraïneses sota l'amenaça, a la vegada, de la invasió dels bolxevics, que empenyen des de l'est. Tot i que el context històric de la novel·la és una mica complex, la prosa immersiva de Bulgàkov i l'estil característic d'aquest autor fan de la novel·la una lectura apassionant sobre els llaços que uneixen una família davant la desfeta que els envolta i un món sencer de records del passat que s'esfondra irremeiablement.
A City in Wartime de Pádraig Yeates. Aquest llibre és una crònica dels anys de la primera guerra mundial des de la ciutat de Dublín, que directament no juga cap paper en el conflicte, però que seria un dels escenaris principals d'una revolució popular, l'alçament de Pasqua, que marcaria l'inici de la guerra per la independència d'Irlanda i la instauració de la república irlandesa. La reacció dels irlandesos a la primera guerra mundial va ser ambivalent, ja que d'una banda el sentiment majoritari a l'opinió pública era de resistència a col·laborar amb la metròpoli britànica en el seu conflicte a l'estranger, però d'altra banda el servei a l'exèrcit era una bona sortida econòmica en un període de depressió econòmica generalizada. L'assaig de Yeates presenta la situació econòmica i social de la ciutat de forma molt detallada, i ajuda a entendre millor el context històric que va portar a la guerra d'independència irlandesa, un conflicte que seria decisiu per a la història de l'imperi britànic. Se us acuden més recomanacions, amb visions des d'altres països també?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada