"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

30 de març de 2019

A City in Wartime (#239)

" ... és tan difícil que els anglesos entenguin els irlandesos, i que se n'adonin dels seus autèntics sentiments i conviccions, que sempre han tingut problemes per governar-los." (Carta anònima al British Journal of Nursing, maig de 1916)

Aquest assaig de Pádraig Yeates és una història de la ciutat de Dublín durant els quatre anys que dura la Primera Guerra Mundial (1914-1918). La situació de la política irlandesa del moment és extremadament complexa, i en aquests pocs anys es concentraran una sèrie d'esdeveniments que canviaran el rostre del país per sempre: el 1914, l'illa d'Irlanda és encara una colònia britànica; l'abril de 1916 tindrà lloc als carrers de Dublín l'Alçament de Pasqua, una insurreció armada per tal de proclamar la República irlandesa que posarà el govern de Gran Bretanya contra les cordes. La revolució no va triomfar, però la duresa de la repressió per part del govern britànic després d'aquest fet va fer que el sentiment nacionalista es generalitzés. A les eleccions generals de desembre de 1918, el Sinn Féin guanyaria una victòria sense precedents, i aquest fet canviaria la relació d'Irlanda amb Gran Bretanya per sempre. En els propers anys, els irlandesos lluitarien en dues guerres abans de construir un nou país: la Guerra d'Independència contra Gran Bretanya (1919-1921) i la Guerra Civil (1922-1923). El llibre cobreix des de l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914 fins a les eleccions generals de 1918. La Gran Guerra, però, afegirà un altre nivell a la complexitat del panorama polític durant aquests anys: els unionistes van defensar la necessitat de servir a la guerra com a súbdits britànics; la branca constitucionalista del nacionalisme irlandès va advocar per la participació dels irlandesos a la guerra com a signe de bona voluntat cap a un govern britànic que prometia més sobirania, i va promoure l'allistament voluntari com a forma d'evitar el reclutament obligatori; d'altra banda, el nacionalisme més radical i una gran part de la població no veien amb bons ulls ajudar a l'exterior la metròpoli que els estava oprimint a casa. Tot i que Irlanda va quedar exempta del reclutament obligatori quan aquest es va implantar a Anglaterra, Gal·les i Escòcia, l'amenaça d'aquesta mesura va planar contínuament sobre el debat polític durant els anys de la guerra. La decisió individual, però, no era fàcil: la ciutat de Dublín concentrava en aquells moments unes cotes de pobresa, desnutrició, mortalitat infantil i habitatge infrahumà inaudites a Europa, i la pensió atorgada a les famílies dels combatents serà un incentiu molt important a tenir en compte a l'hora d'allistar-se. En aquest sentit, la situació del moviment obrer a la ciutat és un altre factor a tenir en compte: el tancament patronal de 1913 (o lock-out) havia afectat milers de treballadors que de sobte es van quedar sense feina o es van veure privats del seu dret a sindicar-se. El llibre de Pádraig Yeates fa un recorregut exhaustiu per tots aquests esdeveniments i el seu context, i se centra en la política municipal de Dublín en aquest moment històric sense perdre de vista els esdeveniments polítics que afectarien el país sencer, però d'altra banda també aprofundeix en la història social de la ciutat, dedicant una part important dels seus capítols a caracteritzar el rol de les dones en totes aquestes lluites, descriure els preus del menjar i dels recursos energètics, així com els problemes d'habitatge i salut pública, que no veurien una solució immediata durant aquests anys. La divisió religiosa de la població entre catòlics i protestants també esdevé un factor important de la lluita política del moment, i marca distincions socials i culturals. Els capítols van desgranant així els esdeveniments per ordre cronològic, però inclouen múltiples comentaris sobre aquestes qüestions socials, acompanyats per les dades estadístiques de l'època. A City in Wartime és un assaig francament interessant, que desplega una anàlisi molt àmplia de la situació dels anys que cobreix, però que a la vegada destaca per la seva cura pels detalls.

Continguts: El primer capítol ens posa en antecedents respecte a la situació de la ciutat en esclatar la Gran Guerra, i cobreix els primers incidents violents arran de la tensió amb les tropes que anaven a França. El segon capítol explica les diferents posicions de les diferents faccions polítiques sobre la idea d'anar a lluitar a l'estranger, i desenvolupa els motius de la primera onada d'allistaments. El capítol tercer descriu com l'esclat de la guerra suposa un retrocés en les polítiques de Home Rule, i l'impacte psicològic que van causar les nombroses baixes de combatents. El capítol quart descriu la creixent tensió amb el govern britànic i els preparatius de l'Easter Rising. El capítol cinquè se centra sobretot en els esdeveniments durant l'alçament, parant atenció especial al rol jugat per les dones, als aspectes més logístics i materials de la lluita i a l'organització de l'assistència mèdica. El capítol sisè recull les impressions immediates després de l'alçament. El capítol setè descriu el creixent sentiment de desafecció entre la població irlandesa a causa de la repressió del govern britànic als caps de la revolta, així com davant dels assassinats a sang freda perpetrats per alguns oficials de l'exèrcit britànic durant l'alçament. El capítol vuitè explica el moviment migratori de treballadors irlandesos cap a Gran Bretanya per treballar a les indústries de guerra; mentrestant, van ser les dones que van mantenir les indústries de guerra dublineses. El capítol novè descriu la política d'indemnitzacions a les víctimes de l'Easter Rising, i retrata la doble vara de mesurar de l'ajuntament a l'hora de tractar els empresaris i els treballadors. El capítol deu segueix aprofundint en els aspectes més socials i econòmics de la ciutat, mentre que descriu el creixement del descontentament social pel tractament dels presoners polítics. El capítol onze descriu el punt de no retorn del nacionalisme irlandès: les vagues de fam dels presoners polítics i l'assassinat de Thomas Ashe a mans dels seus carcellers durant el procés d'alimentació forçosa. El capítol dotze descriu les creixents sinergies entre el partit Laborista i el Sinn Féin, que aprofundirien els vincles entre l'església catòlica, el nou moviment nacionalista i el moviment obrer a Dublín. El capítol tretze desenvolupa el tema de la pobresa a la ciutat, i cobreix diferents aspectes dels problemes socials de la ciutat. El capítol catorze queda dedicat a l'epidèmia de grip espanyola de 1918, i passa a encarregar-se d'altres temes de salut pública, com les mesures contra les malalties infeccioses i l'impacte de les malalties de transmissió sexual, la prostitució i la mortalitat infantil. Amb el pretext de combatre aquestes amenaces, es desenvolupa la legislació per tal de controlar les dones que vivien soles. Amb el final de la guerra, la convocatòria d'eleccions generals a tot el Regne Unit dóna al Sinn Féin i l'independentisme irlandès una victòria sense precedents a tota l'illa. El capítol quinze funciona com a epíleg, en tant que recapitula els punts més importants tractats al llibre. 

M'agrada: Ha estat una lectura molt interessant, en tant que no cobreix tan sols els esdeveniments històrics, sinó que també dedica gran part de les seves pàgines a descriure els aspectes més rellevants de la vida social i econòmica de la ciutat. Això fa molt per mostrar la complexitat del panorama polític del moment, amb les diverses faccions de nacionalisme i el paper jugat pel moviment obrer durant aquests anys tan convulsos i decisius per a la història d'Irlanda. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons