Aquesta novel·la de l'autor estatunidenc John Williams (1922-1994) es va publicar el 1965 i ha esdevingut una obra de culte a partir de la seva redescoberta fa uns anys. En aquest cas no he acabat d'entendre per què i, tot i que és una novel·la que passa molt bé i és fàcil de llegir, amb el seu estil sobri i fluït, el contingut acaba fent-se una mica pertorbador en les seves implicacions últimes. La novel·la narra la vida del professor d'universitat William Stoner, des que arriba a la Universitat de Columbia a l'estat de Missouri quan té dinou anys fins al moment de la seva mort - i això no és un spoiler, perquè la seva mort figura ja a la primera pàgina. La seva existència entre aquests dos punts és totalment fútil i sense cap mena de sentit o propòsit últim, una cadena quasi inacabable de fracassos, renúncies i sacrificis, en virtut d'una noció d'estabilitat o de pau interior, que al final s'acaba revelant com a poc més - o menys - que acabar acceptant la mort amb estoïcisme.
Sovint s'ha comentat d'aquesta novel·la que explica una història "com la vida mateixa", i passa que la vida mateixa pot arribar a ser molt depriment. William Stoner ha nascut a les darreries del segle dinou, i el seu destí marcat sembla ser continuar amb la feina del camp a la granja dels seus pares. Amb aquest propòsit entra a la Universitat de Missouri per estudiar Agrònoms, i el seu segon any de carrera acaba canviant aquests estudis pels de Literatura. Aquesta elecció marca la seva vida per sempre, ja que d'aquí es converteix en professor a la mateixa universitat i fa una carrera força mediocre - en part per si mateix i en part per culpa de tercers que li volen mal - fins a la seva jubilació, ja marcada per la malaltia. Quan es veu cridat a allistar-se a la primera guerra mundial, evita aquesta responsabilitat per tal de poder seguir els seus estudis.
Aquesta és la primera d'una llarga sèrie d'evasions similars: es pot llegir com a evasió covarda del que la societat espera d'ell en aquest moment, o com a afirmació combativa de la seva pròpia opció de vida. El mateix passa amb el seu matrimoni: a principis dels anys vint, es casa literalment amb la primera noia que troba, i la decisió acaba essent fatal per a tots dos, perquè la seva dona, l'Edith, pateix desequilibris mentals al voltant de la idea del sexe i de la maternitat que, tot i que no se'ns expliquen explícitament, se'ns deixen entreveure a través de certes pistes sobre els seus antecedents familiars, especialment pel que no se'ns diu sobre la seva relació amb el seu pare. Sigui com sigui, amb aquests antecedents el seu matrimoni es converteix en un infern, en tant que Edith li declara una guerra perpètua, mentre ell s'evadeix d'aquesta hostilitat a través de la seva feina i les seves lectures. Més endavant inicia una rivalitat amb un company de feina que s'allarga durant anys i acaba retornant amb petites mesquineses que es repeteixen amb el pas dels anys. L'únic episodi que sembla que li aporta felicitat és la seva aventura amb una professora més jove, la Katherine, que arriba a la seva vida i li ensenya que era possible estimar com ell s'havia imaginat en un principi, abans del seu matrimoni. A causa de la moralitat conservadora de l'època en una societat provinciana, es veu obligat a deixar aquesta relació per culpa del què diran, i més enllà d'això només queda l'espera resignada de la mort.
El que m'ha agradat de la novel·la és el retrat que fa del seu protagonista, especialment en relació amb el seu context històric: en una època d'herois americans i homes fets a ells mateixos, Stoner es troba a l'extrem totalment oposat d'aquestes figures, en tant que es limita a deixar-se portar pel curs dels esdeveniments, més que prendre decisions per si mateix. I les poques que pren l'aboquen irremeiablement a la infelicitat o al fracàs. L'estil sobri de la novel·la ens ofereix un retrat fred i distanciat, en tercera persona, de tot aquest catàleg de petits fracassos i insatisfaccions: Stoner posseeix una sensibilitat discreta, subtil, introvertida; el narrador en fa una dissecció quirúrgica i distanciada, amb un to particularment fred i lacònic.
És aquesta sobrietat en l'estil de la narració que destapa, en moments determinats de la trama, una fredor que es tradueix sobre la pàgina com a manca d'empatia, especialment envers els personatges femenins. Els sobtats i terrorífics atacs d'histèria d'Edith Stoner no se'ns expliquen més que com estacions del particular calvari del sofert protagonista, mentre que ens faltaria el testimoni d'ella, en primera persona, per arribar a comprendre quelcom del seu desordre mental. De la mateixa manera, Katherine apareix convenientment en el relat per portar joia al protagonista, però desapareix - també de forma molt convenient - quan la trama es comença a complicar. El desenllaç de l'afer, tot i ser un dilema que afecta els dos personatges de la mateixa manera, amb prou feines se'ns explica com de passada, privilegiant el punt de vista de Stoner i ja des dels fets acomplerts.
És per aquests petits detalls, més aviat, per tot i per res en concret, que se'm fa difícil llegir aquesta novel·la com una obra mestra, i que em sobten força les valoracions que la descriuen com la novel·la perfecta. Els punts forts de la proposta em semblen, sens dubte, la humanitat incontestable del protagonista, i de la resta de personatges retratats, i la seva aposta per un estil sobri i planer però, en aquest cas, les mancances de l'obra m'han pesat més a l'hora de valorar-la. Stoner és una novel·la recomanable si voleu un retrat colpidor, profund i dolorós d'una societat petita i tancada sobre si mateixa; ara bé, per al meu gust, altres autors dels Estats Units - Sherwood Anderson, Marilynne Robinson, per exemple - ho han fet amb un pols narratiu més ferm i un sentit més clar de la rellevància d'aquest tipus de relats.
Sinopsi: Als dinou anys, William Stoner va a la universitat a estudiar Agrònoms, però aviat canvia de carrera i acaba doctorant-se en Literatura Anglesa. Per tal de fer-ho, demana una moratòria en el seu allistament a la primera guerra mundial. Després de la guerra es casa amb la filla d'un banquer ric, tot i que és un matrimoni desgraciat ben bé des del principi a causa dels atacs d'ansietat i d'histèria de la senyora Stoner, que fan que William es refugiï definitivament en la seva feina. L'arribada de la seva filla Grace tampoc no millora les coses. A la universitat, Stoner ha d'afrontar les hostilitats del seu enemic Hollis Lomax, amb qui inicia un conflicte a causa d'un alumne de doctorat, que s'allargarà a través dels anys. L'única variació en la rutina de la seva vida és un afer amorós que inicia amb una altra professora, que finalment també es veurà abocat a la desgràcia.
M'agrada: La minuciositat amb què l'autor retrata les psicologies dels personatges, especialment en relació amb l'època en què se situen els fets.
No m'agrada: És un relat que m'ha semblat poc equilibrat a l'hora de presentar les vicissituds dels personatges. És clar que el protagonista és Stoner, i els seus patiments són el centre de la narració, però els personatges secundaris brillen molt més que el protagonista en tot moment, i el relat els dóna poc espai, per la qual cosa la seva lectura se m'ha fet frustrant en determinats moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada