"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

5 de setembre de 2018

La senyora Dalloway (#202)

La senyora Dalloway va dir que ja compraria les flors ella mateixa. 

Publicada el 1925, aquesta novel·la de Virginia Woolf (1882-1941) és una de les obres clau del modernisme. L'acció té lloc en un sol dia, a la ciutat de Londres, i recull els preparatius per a la festa de la senyora Dalloway, que es produeix aquell mateix vespre. Entremig dels dos moments, diversos personatges transiten per la ciutat i fan visites, i un jove veterà de guerra se suïcida. La connexió entre tots aquests fets es va revelant poc a poc a través de la novel·la, mentre accedim a les subjectivitats personals de múltiples personatges, alguns essencials per a la trama i d'altres que semblen irrellevants. El conjunt acaba essent un tapís detallat sobre l'atmosfera social de l'Anglaterra d'entreguerres, caracteritzada principalment per la inconsciència de la majoria de personatges sobre el fet que el món de seguretats i certeses que comparteixen està a punt d'acabar-se. La narració es veu influïda per les obres de T. S. Eliot i James Joyce, però Virginia Woolf aporta al moviment modernista un estil totalment únic. L'stream of consciousness, en el seu cas, connecta incessantment les consciències de diversos personatges sense fer-ne evident la transició, com si la veu narradora tingués una càmera que va sobrevolant d'un personatge a un altre sense que ningú es mogui de lloc. Això fa que els esdeveniments es vagin presentant de forma fluïda i fins i tot accelerada en determinats moments. Que sigui una novel·la breu també hi ajuda: els cops d'efecte de l'argument ens colpeixen de forma totalment inesperada, però de seguida ens trobem seguint un altre personatge. Tot i que Clarissa Dalloway se'ns presenta com el centre de la narració, tots els fets i personatges que hi passen acaben girant al voltant d'un centre buit o, per dir-ho d'una altra forma, cadascun d'ells podria resultar el centre d'aquest particular univers. La cosa no acaba aquí, però. Hi ha un personatge que actua com a reflex o espectre de la senyora Dalloway, i aquest és Septimus Smith, poeta frustrat i veterà de la primera guerra mundial, que lluita per sobreviure amb les al·lucinacions que li provoca l'estrès posttraumàtic. La presència de Smith a la narració no té a veure tant amb la guerra, però, com amb la malaltia mental. Woolf explora la seva pròpia experiència de la malaltia a través d'aquest personatge, a la vegada que dirigeix una crítica directa i eloqüent a la "cura de repòs" prescrita pels metges de l'època: un tractament que aïllava el pacient de les relacions humanes i en general de qualsevol estímul, cosa que en realitat esdevenia contraproduent. Woolf parla aquí per experiència pròpia. Ara bé, la importància de Clarissa Dalloway i Septimus Smith per a la narració no acaba de quedar clara fins ben bé el final de l'obra. Clarissa Dalloway és una persona superficial i que sembla buida per dins, que ostenta el seu privilegi com si el món li degués alguna cosa. Septimus Smith, en canvi, és la víctima en termes absoluts: l'horror de què és testimoni arriba a fer-se incomunicable, i és el seu patiment el que marca el seu destí final. Tanmateix, la seva mort els acaba connectant. Quan Clarissa s'assabenta de la notícia, enmig de la famosa festa, ens adonem que la seva subjectivitat és molt més propera a la de Smith que a la de qualsevol dels altres personatges. Aleshores és quan es revela que, sota la seva aparença frívola, Clarissa amaga una crisi existencial que també l'aboca a l'abisme, i que potser l'hospitalitat i l'amabilitat cap als amics desafavorits que exhibeix com a bandera són un esforç desesperat per fer callar aquesta angoixa latent. De la mateixa forma, se'ns insinua una possibilitat d'homosexualitat per als dos personatges: s'intueix que Smith estava enamorat d'un oficial que va morir al front i que ara el persegueix en forma d'al·lucinació, mentre que Clarissa admet per a si mateixa que estava enamorada de la seva amiga de joventut, Sally Seton. El passat de Clarissa va prenent importància a mesura que la narració es va apropant al desenllaç: a la festa s'hi presenten tant Sally Seton com l'antic pretendent de Clarissa, Peter Walsh, a qui ella va rebutjar pel senyor Dalloway. Aquesta història del passat se'ns presenta en forma de flashbacks que es connecten a la narració a través de les consciències dels diversos personatges. Mrs Dalloway, per tant, és una novel·la força breu que revela dins seu un món immens en la seva capacitat evocadora de relacions humanes, estats emocionals i situacions socials.

Sinopsi: Un dia de juny de 1923, la senyora Dalloway fa els preparatius per a la festa que celebrarà a casa seva aquell mateix vespre. Després de comprar flors, rep una visita del seu amor de joventut, Peter Walsh, que fa reviure els records de joventut de tots dos. A la vegada, aquest dia també esdevé decisiu per a Septimus Smith i la seva dona, que busquen tractament psicològic per a ell amb dos metges diferents.

M'agrada: És una experiència de lectura inclassificable, que revela i amaga els personatges constantment, a través de les seves diferents veus, perspectives i moments. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons