"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

29 d’abril de 2020

10 llibres que m'emporto

Doncs bé, aquest post és per celebrar el desè aniversari d'aquest blog. És una satisfacció molt gran haver arribat fins aquí, i espero que continuï per molts anys més. Per sort, la meva situació personal m'ha permès poder publicar a un ritme regular des que va començar, i fins i tot augmentar-ne el volum significativament durant els últims anys. La setmana passada vaig arribar a la ressenya número 300 i, tot i que no va ser intencionat en un principi, és una xifra rodona que em fa venir moltes ganes de continuar com fins ara. 


Vaig pensar com podia celebrar-ho i em va passar pel cap fer un top 10 de les ressenyes més visitades segons les estadístiques de Blogger, però al capdavall em va semblar que potser no era el millor motiu per destacar unes entrades per sobre d'unes altres, ja que de vegades algunes entrades s'han fet molt populars per motius fortuïts, i d'altres vegades no puc evitar pensar que legions de bots d'arreu del món (no sempre) hi han tingut alguna cosa a veure. 

Així que al final he decidit fer un top 10 de recomanacions personals de totes les ressenyes de llibres que han passat pel blog. Aquests són els preferits que he escollit de tot el que s'ha publicat, i és cert que escollir 10 llibres d'entre 300 s'ha fet molt complicat. Em fa la impressió que en podria haver escollit molts d'altres que no figuren aquí, però el que sí que és segur és que tots els que figuren a la llista són llibres que mereixen ser recomanats de totes totes. I finalment, com que jo mateixa feia les normes, m'he permès fer dues llistes separades, una per a la ficció i l'altra per a la no-ficció (entesa en el sentit més ampli possible), així que el que veureu en total són 20 recomanacions. Val a dir que prou difícil ha estat escollir com per a sobre haver de posar les recomanacions en un ordre en particular, per això veureu que estan per ordre alfabètic segons el cognom de l'autor.  

10 recomanacions de ficció

Alias Grace de Margaret Atwood. Com vaig dir en el seu moment, aquesta és una novel·la que em sembla superior en molts aspectes a El conte de la serventa. Margaret Atwood ha estat una descoberta dels últims anys, i tant de bo reobrin la biblioteca municipal aviat per poder continuar llegint altres obres d'aquesta autora. Alias Grace és una recreació imaginada del cas real d'un crim que va tenir lloc al Canadà al segle dinou, vist des de la perspectiva de la seva jove protagonista i el seu psiquiatra, que intenta esbrinar la veritat del que va passar. Com és habitual en les obres d'aquesta autora, la perspectiva feminista és present en tot el relat, centrat a descobrir com les veus de les dones han estat silenciades al llarg de la història, o representades des de fora per la mirada dels homes. 

El mestre i Margarida de Mikhail Bulgàkov. És una novel·la emblemàtica en tants sentits i tan màgica de llegir que no necessita una carta de presentació. Cada cop que la rellegeixo l'experiència és igual de fresca que el primer dia. És una sàtira despietada sobre l'ambient de persecució política i censura cultural a Moscou durant els anys més durs de les purgues estalinistes. 

Si una nit d'hivern un viatger d'Italo Calvino. És una lectura que recordo amb especial satisfacció, i em sembla que l'hauria de rellegir a hores d'ara per veure si continua causant-me la mateixa impressió. Una novel·la recomanable en especial per als amants de la lectura, que gira al voltant del fet de llegir i de fer-ho amb passió, i en què cada capítol és una paròdia d'un estil o gènere literari en concret. 

Jonathan Strange i el senyor Norrell de Susanna Clarke. Una obra mestra de la fantasia recent, que esdevindrà sens dubte un clàssic del gènere. És un relat sobre dos mags que posen els seus encanteris al servei del govern britànic durant les guerres napoleòniques, però a través del seu envitricollat argument l'autora fa una intel·ligent deconstrucció de la història i de la literatura britàniques del moment. Potser no és una recomanació per a tots els públics, però és un dels meus llibres preferits de tots els temps. 

The Ocean at the End of the Lane de Neil Gaiman. Un autor que cal descobrir, sens dubte, per aquells a qui us agradi la fantasia contemporània. Aquesta novel·la és la meva preferida del seu autor fins ara, tot i que encara no l'he rellegida i ho hauria de fer aviat. El relat ens presenta un viatge fosc i misteriós als records d'infància del protagonista, revestits d'una aura de màgia i d'esdeveniments sobrenaturals que en tot moment hem de posar en perspectiva, perquè tal vegada hi ha una explicació realista per a tot el que va passar i és el narrador que decideix explicar-ho com a relat de fantasia. Aquest nivell metatextual és el que fa de la novel·la la millor que he llegit fins ara del seu autor. 

Els ulls embenats de Siri Hustvedt. Una novel·la molt experimental, que em va impactar molt quan la vaig llegir per primer cop i que tracta de les experiències d'una jove a la ciutat de Nova York, i que explora el tema de la feminitat en la societat contemporània, especialment les formes com la mirada masculina la construeix contínuament. Les experiències de la jove protagonista transiten constantment la línia entre la raó i la bogeria, i com la construcció de la identitat personal és molt més complexa i problemàtica del que podria semblar en un principi. 

Els inconsolables de Kazuo Ishiguro. Entre aquesta i El gegant enterrat no sabria quina de les dues recomanar, però m'he decidit per Els inconsolables perquè és potser la més inclassificable del seu autor. Ambientada en una mena de recreació imaginativa de la Mitteleuropa literària, és un viatge oníric per part d'un pianista de renom a través d'una ciutat indeterminada que se li revela a estones com a somni i a estones com a malson. La novel·la es llegeix com un autèntic laberint de personatges menors i trames secundàries que es van revelant i amagant al llarg de la lectura. 

Un mag de Terramar d'Ursula K. LeGuin. És un clàssic de la literatura fantàstica de tots els temps, i tot i que la influència de Tolkien sobre el cicle de Terramar és ben clara, això no li resta originalitat ni profunditat a les novel·les d'aquesta saga. LeGuin crea un món mític i màgic en què els humans i els dracs conviuen en un equilibri precari, i en què la màgia es basa en la paraula i en encertar el nom autèntic de les coses. En particular aquest primer volum és una història de creixement apassionant del seu protagonista, el mag Ged, des que és un infant fins que passa a l'edat adulta a través del coneixement de si mateix i l'acceptació dels propis errors i imperfeccions. 

Un gra de blat de Ngũgĩ wa Thiong'o. És una novel·la que vaig llegir fa poc i em va agradar molt. No cal dir que sóc incondicional d'aquest autor, així que era d'esperar que aparegués en aquesta llista. La novel·la retrata els conflictes interns de la lluita per la descolonització de Kenya, i presenta una magnífica construcció de les psicologies i motivacions de cada personatge, en un retrat coral que es fa extremadament vívid en el seu retrat del patiment i resistència interiors de cadascú. 

Gilead de Marilynne Robinson. La trilogia de Gilead és una obra mestra de les lletres nordamericanes recents, i si m'hagués de quedar amb un sol volum de la trilogia realment no sabria quin triar. Gilead i la seva bessona, Home, giren al voltant dels conflictes familiars en un petit poblet d'Iowa, però vistos des de diferents perspectives i amb matisos significatius per als mateixos fets depenent de qui els recordi o els expliqui. El tercer volum de la trilogia, Lila, és una retrospectiva cap al passat d'un dels personatges, però que a la vegada afegeix matisos molt significatius a la imatge de conjunt aportat per les altres dues. Aquí recomano el primer volum, perquè és el que em va iniciar en la narrativa de la seva autora, però tots tres es necessiten els uns als altres inevitablement. 


i 10 recomanacions de no-ficció

Homes en temps de foscor de Hannah Arendt. Una autora que ha vingut amb mi durant molts anys de lectura i relectura, i que és una de les figures més influents de la filosofia política del segle vint. He triat aquest volum com a recomanació perquè és una molt bona lectura, fins i tot per als qui no estigueu interessats en la filosofia ni estigueu familiaritzats amb les seves idees. És una recopilació de diversos perfils biogràfics i intel·lectuals sobre diferents personatges del segle vint, marcats inevitablement pels horrors d'aquest segle. 

Enterreu el meu cor a Wounded Knee de Dee Brown. Una història imprescindible del genocidi dels natius nord-americans durant el procés de formació dels Estats Units. És una lectura magnífica, no només pel seu interès històric, òbviament, sinó també per la bellesa del relat, que utilitza múltiples perspectives dels protagonistes dels esdeveniments descrits, i de vegades fins i tot acaba adoptant una veu col·lectiva en primera persona del plural. Una història de lluita i de resistència davant la crueltat de la colonització. 

Apocalípticos e integrados d'Umberto Eco. Potser no és una lectura per a tots els públics, però a mi em va encantar en el seu moment, i té passatges d'una clarividència aclaparadora. Als anys 60, Eco analitza la irrupció de la literatura i l'art populars en els mercats de masses, i el retrocés del que es consideraria l'art i la literatura per a les elits educades. Si podem aprendre alguna cosa de la seva anàlisi, profunda i original, és precisament a no prendre aquestes distincions binàries al peu de la lletra. 

La por a la llibertat d'Erich Fromm. És un assaig de filosofia política que em va impressionar molt en el seu moment, especialment per la seva lucidesa en l'anàlisi de l'auge del nazisme i les seves arrels històriques i culturals. L'argumentació se centra en el concepte de llibertat i el seu naixement en la consciència europea. Potser tampoc no és una recomanació per a tots els públics, però si us interessa l'estudi del totalitarisme com a fenomen polític, amb les seves arrels en la història de la cultura europea, crec que és un assaig que us pot agradar. 

Tolkien i la Gran Guerra de John Garth. Reconec que agradarà només a interessats en la matèria, però com a fan de Tolkien és un assaig que no puc deixar de recomanar. Al voltant del centenari de la primera guerra mundial, tant del seu esclat com de la seva cloenda, en els darrers anys, vaig desenvolupar un interès per les lectures que tractaven d'aquest esdeveniment històric, i en vaig llegir força assajos i ficcions. L'anàlisi biogràfica que Garth fa d'un dels meus escriptors preferits de tots els temps va suposar, d'alguna forma, el germen d'aquest interès, així que és normal que aquest llibre ocupi un espai destacat en aquesta llista. 

Ligero de equipaje: La vida de Antonio Machado d'Ian Gibson. És una biografia del poeta sevillà que és tan completa i està tan ben feta que havia de figurar en aquesta llista de totes totes. Tant si us interessa la història o la literatura espanyoles, és una lectura imprescindible sobre el poeta, els seus antecedents familiars i culturals i el seu moviment literari, estroncat tràgicament per la guerra, així com també sobre els seus fantasmes més íntims, les seves contradiccions artístiques i el seu irrompible compromís polític amb la República.  

Adéu a tot allò de Robert Graves. És el volum de memòries del poeta britànic, en què destaquen els seus records sobre la seva educació i posteriorment sobre la primera guerra mundial. Tot i que passat pel seu sedàs extremadament subjectiu, és un relat vibrant i íntim de la tempesta emocional que van suposar tots els esdeveniments que l'autor va haver de viure abans, durant i després de la guerra, i també dels personatges que poblaven el cercle literari i d'amistats de Graves, que sempre es va sentir estranger a la seva pròpia terra. 

Fugir era el més bell que teníem de Marta Marín-Dòmine. Un testimoni aclaparador sobre l'experiència de l'exili a través de tres generacions diferents. El llibre ens ofereix les memòries fragmentades de l'autora i de l'experiència d'exili i retorn a la pàtria del seu pare, un exiliat republicà durant la guerra civil espanyola. L'autora explora com la consciència de l'exili i el seu trauma passa a la generació següent a través de les ansietats i els silencis de la generació dels pares. A la vegada, totes aquestes experiències connecten amb històries similars d'arreu del món, especialment amb els fugitius de l'Holocaust durant la segona guerra mundial. 

Maus d'Art Spiegelman. Una recomanació intemporal, Maus és una novel·la gràfica que recull el testimoni com a supervivent d'Auschwitz del pare de l'autor, un jueu polonès que va aconseguir sobreviure l'Holocaust amb la seva dona i emigrar als Estats Units un cop acabada la guerra. A través del seu testimoni i del record del suïcidi de la mare, la por, l'ansietat i la culpa del supervivent es transmeten a la següent generació, la de l'autor, que ha de lluitar amb el seu propi procés creatiu a l'hora de narrar la història i de fer-ne un relat gràfic. 

La família Wittgenstein d'Alexander Waugh. Un relat apassionant i absorbent sobre la història d'aquesta família de magnats industrials a Àustria a cavall entre els segles dinou i vint, que si fos un relat de ficció semblaria massa exagerat amb l'acumulació de desgràcies i intel·ligències excepcionals dins d'una mateixa família. Els fills Wittgenstein van viure amb un intens patiment i ansietat les expectatives que la família tenia dipositades amb ells: mentre que els tres fills grans es van suïcidar (un d'ells al front italià durant la primera guerra mundial) els dos petits i les germanes van haver de viure a l'ombra de totes aquestes desgràcies familiars, magnificades per l'experiència de la guerra. Paul Wittgenstein va haver de refer la seva carrera com a intèrpret de piano després de perdre un braç a la guerra, mentre que Ludwig Wittgenstein es va convertir en un dels filòsofs més influents del segle vint. El llibre també ofereix un interessant retrat de l'ambient cultural i intel·lectual del tombant de segle austríac. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons