"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

22 d’abr. 2020

Mort de dama (#299)

Aquell dia, Obdúlia Montcada, viuda de Bearn, comprengué que es moria. Conservava als vuitanta-quatre anys la mateixa intel·ligència, clara i escassíssima, que a vint-i-cinc. 

Publicada el 1931, aquesta és la primera novel·la de Llorenç Villalonga (1897-1980). Com que d'aquest autor només havia llegit Bearn o La sala de les nines no m'esperava el que m'hi he trobat, perquè totes dues novel·les són força diferents. El to espès i seriós, dens i filosòfic de Bearn no té res a veure amb la sàtira cruel i descarnada, però lleugera i humorística a la vegada, que ens presenta a Mort de dama. Aquesta novel·la narra els darrers dies de vida de la dama en qüestió, l'octogenària dona Obdúlia Montcada, viuda del senyor de Bearn, i especialment se centra en les anades i vingudes de la petita societat que l'envolta. 

L'obra està construïda com si fos un retaule, amb capítols molt curts que conformen escenes soltes que ens van reconstruint l'ambient de l'alta societat mallorquina, dels seus cercles polítics i intel·lectuals, així com el passat de dona Obdúlia durant el tombant de segle. El retrat d'aquest ambient, però, no és gens afalagador. En el moment de la seva publicació la novel·la va escandalitzar i va fer furor a parts iguals per la despietada crítica que ofereix d'aquests grups socials, tot i que, d'altra banda, retratava un món que ja formava part del passat. En una comunitat tan petita, el llinatge de les antigues famílies és la marca del refinament social, però l'antiga aristocràcia s'ha anat barrejant a través del matrimoni amb les famílies burgeses adinerades, de forma que les línies divisòries entre aquests grups acaben fent-se quasi indestriables. 

Dona Obdúlia mateixa és una aristòcrata amb una vena incorregible de plebeisme, que feia valer la seva ignorància pels balls de l'alta societat fent una ostentació estrident i sense gust de la seva riquesa material. És un personatge pintoresc i esperpèntic, que durant gran part de la novel·la cedeix el protagonisme a un conjunt de personatges secundaris que van tenint tots, successivament, el seu moment de glòria. Al peu del llit de la malalta esperen Remei Huguet i dona Maria Antònia, la neboda d'Obdúlia, personatge que esdevindrà una dels protagonistes a Bearn o La sala de les nines. Totes dues rivalitzen per ser les beneficiàries del testament d'Obdúlia, i posen en marxa les seves respectives estratègies per aconseguir que la moribunda canviï el testament a última hora: Remei afalaga la malalta i la intenta enlluernar amb les seves atencions, mentre que dona Maria Antònia intenta posar-se a la butxaca el seu confessor, a qui promet aconseguir el títol de canonge. 

De forma paral·lela a aquestes intrigues, se'ns presenta també un retrat de l'ambient intel·lectual i literari de l'illa, associat a diferents revistes de talls polítics diversos. L'escola mallorquina queda representada en la figura de la poetessa xueta Aina Cohen, els conflictes interiors de la qual acaben en neurastènia en haver d'amagar els seus autèntics sentiments i posicionaments polítics dels seus benefactors rics, que només li volen sentir versos de tradició romàntica, evocadors del paisatge de l'illa i del món rural. El retrat d'aquest món petit i tancat sobre si mateix es dibuixa contra el rerefons de la incipient arribada dels turistes nord-americans i anglesos a l'illa, amb costums morals més relaxats i un cosmopolitisme condescendent. És aquesta arribada la que marcarà la fi definitiva del món antic, que Villalonga retrata amb un to humorístic, cínic i distanciat, que a moments ratlla la cruesa i que ve directament influït pels esperpentos de Valle Inclán. 

Sinopsi: En un moment indeterminat entre els anys 20 i 30, l'aristòcrata mallorquina dona Obdúlia Montcada comença a agonitzar a la seva casa de Palma de Mallorca. Al seu voltant comencen a aplegar-se un seguit de personatges que creen un retrat cruel i humorístic a la vegada de l'alta societat mallorquina de l'època. La narració també ens ofereix flashbacks al passat de la protagonista, que ajuden a entendre millor aquest ambient social que s'esvaeix. 

M'agrada: És una lectura molt divertida i que fa de molt bon llegir en la seva brevetat. 

No m'agrada: No té res a veure amb Bearn o La sala de les nines, i perd una mica en la comparació. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada