Aquesta novel·la de l'autora nord-americana Edith Wharton (1862-1937) es va publicar per primer cop el 1920 i va guanyar el premi Pulitzer l'any següent. De fet, va ser la primera vegada a la història que una dona va rebre aquest premi. És una novel·la fascinant sobre un triangle amorós subtil i velat, que es dibuixa contra el rerefons de l'alta societat novaiorquesa de la dècada de 1870.
Cal entendre el context històric en què se situa la novel·la per tal d'entendre el patent anacronisme dels personatges que la poblen i el seu esnobisme social: ens trobem en l'esplendor aparent de la Gilded Age als Estats Units d'Amèrica, el que a Europa equival aproximadament a la Belle Époque. A Estats Units aquesta etapa s'inscriu entre les dècades de 1870 i 1890, i la seva característica principal és el ràpid creixement econòmic, especialment de la indústria i de l'especulació financera, després de la depressió causada per la Guerra Civil Americana: va ser una etapa de creixement, a més, que es va bastir a base de l'augment de la bretxa social entre les grans fortunes, cada cop més grans, i les classes treballadores, cada cop més pobres, i a la vegada tampoc no s'hagués mantingut sense la discriminació i la segregació sistemàtica de la població negra.
A la ciutat de Nova York a la dècada de 1870, on ens situa la novel·la, les fortunes de les velles famílies de la ciutat comencen a anar de baixada davant dels magnats i nous rics d'orígens socials dubtosos. No és sols una qüestió de fortuna, sinó que és també una cultura sencera que s'esvaeix, amb la seva admiració decadent i esteticista per l'art europeu, i unes normes no escrites morals i sexuals "passades de moda", com els personatges mateixos reconeixen. En aquest moment de canvi s'estableix una tensió continguda entre el que es considera acceptable i de bon gust en aquesta societat petita i de mires estretes i les idees modernes, com el fet que una dona, per exemple, pugui gaudir de la mateixa llibertat de moviments i de decisió que un home.
La novel·la ens presenta un triangle amorós que es forma, quasi per casualitat, entre un advocat acomodat, Newland Archer, la seva promesa May Welland, que també pertany a una de les antigues famílies de la ciutat, i la cosina d'aquesta, la comtessa Ellen Olenska, que torna als Estats Units després d'haver abandonat el seu marit en circumstàncies misterioses. Les dues meitats de la novel·la mantenen una certa simetria: hi ha un statu quo representat per l'estabilitat de la parella formada per l'Archer i la May, fundada en els antics valors, i l'Ellen Olenska arriba a pertorbar a aquesta estabilitat, temptant Archer amb un estil de vida diferent i amb la possibilitat de construir un futur més enllà de les convencions socials.
Tot i així, l'Ellen no és una femme fatale estereotípica: en el triangle amorós precisament se'ns posa de manifest una noció de matrimoni que s'anava desgastant sense remei. El concepte d'"innocència" que apareix al títol no és el que podríem pensar en un principi: Wharton utilitza la paraula de forma irònica i crítica amb la doble vara de mesurar de la mentalitat de l'època respecte de l'experiència sexual per a homes i dones. Mentre que s'espera de la dona que arribi verge al matrimoni, a l'home precisament se li demana el contrari perquè és qui ha d'aportar l'"experiència" a la parella. En paraules de Wharton mateixa: "ignorància per una part i hipocresia de l'altra". La "innocència" també apunta, però, al centre de l'argument de la novel·la: fins a quin punt la May Welland és o no conscient de la traïció del seu promès - i després marit - i si realment aquesta arribarà a consumar-se o no.
Si bé el relat sembla estereotípic a simple vista (les dues dones se'ns presenten fins i tot codificades en els termes habituals, la May Welland amb cabells rossos i l'Ellen Olenska amb cabells negres, al contrari que a l'adaptació cinematogràfica), ni la May és la dona angelical que se'ns pretén presentar al principi des del punt de vista incomplet de l'Archer, ni l'Ellen la femme fatale perfecta: la novel·la ens va explorant de forma lenta i velada els matisos i les àrees grises dins d'aquest plantejament, i el que acaba relluint al final de la lectura és precisament el retrat empàtic que es fa dels dos personatges femenins. Si bé Ellen resulta atractiva a ulls d'Archer perquè és una dona alliberada i sexualment activa, el retrat que en fa Wharton se centra en el desemparament social i econòmic de les dones quan el matrimoni es trenca, en tant que és el marit qui passa a ser el possessor de tots els béns de la parella, fossin de qui fossin inicialment. Com a conseqüència, això feia que, per exemple, una dona maltractada no pogués deixar el seu marit si no volia quedar-se literalment en la indigència. A Ellen li passa quelcom similar, i se'ns suggereix, tot i que queda obert a la interpretació, que les seves relacions amb successius amants van dirigides a buscar una estabilitat econòmica que no pot assegurar per ella mateixa.
Per això en aquest triangle se'ns acaba suggerint, encara que sigui mínimament i entre línies, la complicitat entre les dues dones i els seus respectius interessos, i probablement Newland Archer és qui acaba pitjor parat en el seu retrat, en el moment en què opta per la duplicitat, possiblement sense mala intenció però amb una evident manca de perspicàcia. La gran ironia del relat és que se'ns presenta des del punt de vista privilegiat i exclusiu del seu personatge masculí, quan aquest tot sovint és el que coneix menys i se n'adona menys de les intencions de tots els que l'envolten, o només les acaba entenent quan ja és massa tard. El protagonista es converteix, així, en un peó en la partida d'escacs jugada entre les dues dones, encara que ell cregui en tot moment que té el control últim sobre els seus desitjos i passions.
Sinopsi: A Nova York a la dècada de 1870, la relació de prometatge entre Newland Archer i May Welland, i les seves respectives famílies, es veu sacsejada per l'aparició d'una cosina de May, Ellen Olenska, que arriba a Amèrica després d'haver abandonat el seu marit. Archer i Ellen s'enamoren, tot i que es mostren reticents a consumar la relació, mentre que May, aparentment cega i innocent a ulls d'Archer, percep molt més del que tots dos s'imaginen i està disposada a jugar les seves pròpies cartes.
M'agrada: És una lectura deliciosa en la seva complexitat, que agradarà als amants dels clàssics que couen a foc lent i guarden les millors sorpreses per al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada