Aquesta novel·la de l'autor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o es va publicar originalment l'any 1967 i ha estat una lectura realment profitosa i recomanable. En els darrers temps he llegit uns quants assajos d'aquest autor, que he ressenyat aquí al blog, però encara no havia llegit cap de les seves obres de ficció. Un gra de blat és una novel·la sobre la lluita colonial del poble kenyà per tal d'aconseguir la seva independència de l'imperi britànic, però Ngũgĩ en presenta una visió matisada, complexa i profunda, que retrata la lluita i la revolució política més com un conflicte interior dins de cada individu que no pas una història de triomfs gloriosos per a la comunitat.
Fins i tot quan arriben les celebracions per la independència, el 12 de desembre de 1963, aquestes arriben amb un matís amarg i deslluït, perquè tot i l'alegria del que s'ha aconseguit, tothom ha de sospesar el que ha perdut pel camí i, a més, el fantasma del neocolonialisme, amb les seves corrupcions i mesquineses, comença a ser una realitat tangible fins i tot en aquest moment inicial de celebració. La novel·la està narrada en dues línies temporals diferents: parteix del present, el desembre de 1963, en els dies abans de l'Uhuru, o dia de la independència del país. Al petit poblat de Thabai, el solitari Mugo rep la petició de fer un discurs en memòria de l'heroi local, Kihika, el líder rebel dels Mau Mau que havia estat torturat i executat públicament per les autoritats locals durant els anys de l'Emergència.
L'altra línia temporal mira cap enrere i parteix de l'any 1952, quan es va declarar l'estat d'emergència a tot el país en començar la revolució per la independència de les guerrilles comunistes del Mau Mau. Mugo havia amagat Kihika la darrera nit abans de la seva detenció, i temps després també va ser detingut i retingut durant anys en un camp de concentració, per haver defensat una dona maltractada per la policia. Un cop dins del camp de concentració, va promoure vagues de fam entre els presoners, per la qual cosa els habitants del poble el tenen en molt bon concepte, i el consideren un heroi local a l'alçada d'en Kihika mateix. Tot i així, ell es considera un estrany per a la comunitat per la seva condició d'orfe i desarrelat, i prefereix fer la seva vida al marge de tothom i que la gent el deixi en pau. L'etapa de terror de l'estat d'Emergència es retrata amb molt detall i molta cura des de dos cantons paral·lels de la repressió: d'una banda, els homes que van ser empresonats als camps de concentració, sospitosos de col·laborar amb les guerrilles, eren brutalment torturats i sotmesos a tota mena de maltractaments per tal d'obtenir una confessió, o fins i tot la delació dels companys de lluita. A més, els assassinats de presoners a mans dels carcellers amb total impunitat es podien produir en qualsevol moment.
D'altra banda, la gent que va quedar als poblats van ser obligats per l'autoritat colonial a cremar les seves cases i a reconstruir els poblats en llocs més aïllats sota control policial, pràctica que va convertir la vida quotidiana a Kenya en una mena de camp de treball forçat també sota maltractaments continuats per part de la policia i condicions de vida duríssimes. En l'exposició de la situació, tot i que indirectament, hi ha elements autobiogràfics de la vida de Ngũgĩ mateix, que explica el procés de trasllat forçós dels poblats al seu volum de memòries A la Casa de l'Intèrpret, on explica com va viure el procés indirectament perquè es trobava estudiant en un institut lluny de casa, com li passa a la novel·la a l'estudiant Kariuki. L'aïllament entre tots dos col·lectius va ser usat per les autoritats com a eina de desgast psicològic durant més de deu anys: tant presoners com vilatans quedaven incomunicats dels seus familiars, que tant podien ser vius com morts, de forma que perdien l'esperança de retrobar-se durant anys sencers.
És en aquest context que s'entenen moltes de les accions que porten a terme els personatges durant aquests temps difícils: la novel·la es construeix precisament a través de les seves contradiccions i de les seves traïcions, que es poden arribar a entendre només si mirem aquest context més ampli d'opressió, terror i patiment profunds. Per això la novel·la es construeix a partir de les psicologies individuals dels personatges per separat, en tercera persona del singular, per tal de fer-nos entendre les motivacions particulars de cadascun per tal d'actuar com ho fan i prendre decisions que se'ns podrien fer incomprensibles des de la perspectiva macro de la lluita política.
Poc a poc, però, la narració va derivant cap a un to un punt més mític i èpic, que utilitza la primera persona del plural personificant la comunitat sencera. Aquesta deriva de la narració individual cap a la col·lectiva ens obre possibilitats de redempció i de reconnexió amb la comunitat, tot i que el desenllaç tampoc no és gens afalagador: un cop arriba el moment de la celebració, que els vilatans han estat esperant amb ànsia i amb patiment durant anys, la celebració mateixa es viu amb un potent sentiment d'anticlímax. El tema principal de la novel·la és la traïció, i com aquesta es presenta als personatges en determinats moments com a única alternativa possible d'acció: les múltiples formes de trair una revolució més gran que un mateix van minant i destruint els individus per dintre, deixant-los només amb la necessitat de construir una vida nova a partir d'aquestes febleses. Mugo ha de viure amb el sentiment de culpa de ser considerat l'heroi local quan en realitat va ser el culpable d'entregar Kihika a les autoritats; Mumbi, germana de Kihika, és infidel al seu marit mentre aquest es troba en un camp de presoners; Gikonyo, el marit de Mumbi, retingut en un camp de concentració, traeix el jurament a la revolució i ho confessa tot a les autoritats per tal de poder tornar a casa; Karanja, un amic de joventut dels joves idealistes, se sotmet al poder dels blancs i es converteix en membre de la policia colonial.
Els destins de tots aquests personatges s'entrecreuen constantment en un poble petit: les conseqüències de les seves accions poden marcar la seva vida per sempre, de forma cruel i inexorable. La simbologia i els motius religiosos són molt presents durant tot el relat, amarat constantment d'imatges bíbliques de vida i de mort, d'opressió i d'alliberament: Kihika és una figura que s'identifica constantment amb Jesucrist pel seu sacrifici, i també pel fet d'haver estat traït, i aquest personatge es transforma en el gra de blat que si no mor no pot donar el fruit d'una vida nova per al seu poble. Paral·lelament, Mugo és el seu revers fosc, però a la vegada queda oberta la pregunta de si ell també no és un dels grans de blat que han de quedar enrere per tal de donar nova vida a la comunitat. Si bé Kihika és l'heroi sense ombres, que encarna un ideal de puresa sense fissures en el compromís polític, el comportament de Mugo pren un relleu nou a través de la seva heroïcitat i valentia, especialment després de la seva caiguda.
El matís irònic de la novel·la queda a la vista, no immediatament, sinó en especial sota la distància del temps: Ngũgĩ retrata com la victòria política pot resultar un punt més amarga del que els seus eufòrics lluitadors esperaven, i ell mateix es va convertir, anys després, en presoner polític del règim dictatorial de l'alliberador Jomo Kenyatta. Un gra de blat és una novel·la poètica, preciosa i d'una bellesa corprenedora. Ara bé, la seva retòrica de la lluita i l'alliberament no amaga els aspectes més foscos i cruels d'aquesta lluita política, ni les seves contradiccions i ambigüitats intrínseques.
Sinopsi: Els dies abans de les celebracions de l'Uhuru, o dia de la Independència de Kenya, el desembre de 1963, una delegació dels ancians de la vila de Thabai demanen al solitari Mugo que faci un discurs de lloança a l'heroi local Kihika, que havia estat torturat i brutalment executat per les autoritats colonials anys enrere. Mugo amaga un terrible secret sobre la mort de Kihika i per això prefereix declinar la invitació, però la pressió que exerceix tot el poblat sobre ell el porten al límit de la seva resistència psicològica. A la vegada, la seva presència de desarrelat dins d'aquesta comunitat el transforma en confident de les ansietats i secrets amagats d'altres vilatans del poble, que apareixen per casa seva per tal de fer-lo partícip en les seves confessions.
M'agrada: És una obra mestra, sens dubte, en la seva complexitat a l'hora de construir les psicologies dels personatges i de portar-los a tots a situacions límit que posaran a prova la seva capacitat de resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada