"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

8 d’abr. 2020

El crepuscle cèltic (#295)

Cor desgastat, en temps desgastats, / allibera't de les xarxes del bé i del mal; / torna a riure, cor, en el crepuscle gris; / torna a sospirar, cor, en la rosada del matí.

Aquesta és la recomanació d'un llibre que m'ha acompanyat durant molts anys, des de la primera vegada que el vaig llegir d'adolescent. És un llibre breu, lleuger i deliciós, que passa com l'aigua perquè es composa de capítols molt curts, una mena de miscel·lània de retalls de diferents materials - poemes, reflexions i contes curts, principalment - sobre les tradicions narratives orals i folklòriques del poble irlandès. El poeta irlandès W. B. Yeats (1865-1939) recull i elabora en les seves pàgines part dels diaris que va mantenir durant els seus anys de joventut, en què es va dedicar a recórrer els poblets rurals de la costa oest d'Irlanda, on estiuejava, als comtats de Sligo, Mayo i Galway, provant de reconstruir l'herència de la literatura oral dels pagesos irlandesos. 

El llibre va ser publicat per primer cop el 1893, i després se'n va publicar la versió ampliada i definitiva el 1902. Va ser una de les publicacions més importants de la Renaixença Literària irlandesa, o Celtic Revival, moviment intel·lectual i cultural que va fer reviure l'interès per les tradicions i el folklore irlandesos, i que va anar de la mà amb el moviment polític per tal d'independitzar l'illa de l'imperi britànic. A El crepuscle cèltic, Yeats posa les bases per a una imatge mítica d'Irlanda, la d'un poble tràgic i malenconiós lligat al record d'un passat més gloriós que inevitablement s'ha anat esvaint amb el pas del temps. 

El romanticisme de la proposta queda ben palès a cada pàgina, però en cap moment no arriba a sentimentalisme: Yeats fa gran la seva prosa poètica a través precisament de la seva senzillesa, i l'eclecticisme de les seves influències i el seu espiritualisme de tall sincrètic li donen al text una originalitat i una riquesa que fan difícil no llegir el llibre d'un sol glop. El mite de l'edat daurada i la nostàlgia per un món més bell i perfecte que s'ha anat fragmentant progressivament i perdent en la memòria del present em recorda aquest mateix motiu en l'obra de Tolkien, tot i que aquest rebutgés el llegat cèltic en la seva obra a favor de la imatgeria reinventada i ficcionada d'una mitologia anglosaxona absent. Yeats, en canvi, va a buscar els vestigis reals de la tradició irlandesa en les narracions folklòriques transmeses de forma oral. En aquesta dinàmica de decadència constant, els herois mitològics del passat han anat convertint-se, en l'imaginari col·lectiu i en la memòria popular traspassada de generació en generació, en les hosts de les fades, o els Sidhe, com se'ns descriuen en el magnífic poema que encapçala el llibre. 

Els homenets verds, les dones de l'aigua i els focs follets viuen la seva pròpia vida al marge dels humans i seguint les seves pròpies normes, però la riquesa del text es troba precisament en les interseccions i intercanvis que es produeixen entre aquests móns diferents: El crepuscle cèltic és un llibre sobre les trobades entre els humans i els éssers màgics, entre els vius i els morts, entre un poble i la seva memòria reconstruïda, entre un individu i la seva comunitat. Els nostres mèdiums particulars en aquest intercanvi amb el món de les fades i dels esperits són dues figures que acaben resultant preeminents al llarg de tot el text: d'una banda, els visionaris, aquelles persones que són capaces d'entreveure l'altre món a través del tènue vel que els separa; d'altra banda, els narradors d'històries, poetes i rapsodes tot sovint cecs, que transmeten les històries de generació en generació. Aquesta figura del poeta errant i cec, de reminiscència homèrica, es convertirà també en una imatge recurrent en la poesia de Yeats, i de fet fins i tot en una mena d'alter ego simbòlic de l'autor mateix en alguns dels seus poemes posteriors. Aquest és un llibre que es fa estrany de recomanar, perquè és inclassificable en si mateix, però és una bona aproximació a la primera etapa de l'obra del poeta Yeats, amb motius, símbols i elements que més endavant apareixeran a la seva poesia.

Continguts: El crepuscle cèltic recull una sèrie de relats curts, reflexions espirituals i poemes de W. B. Yeats, en què l'autor reflexiona sobre la tradició folklòrica irlandesa provant de trobar una imatge d'identitat comuna per al poble irlandès.

M'agrada: És un llibre únic en la seva espècie. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada