L'esposa (#297)

Perquè les dones l'any 1956 sempre estaven afrontant límits, negociacions: per on podien caminar de nit, com de lluny podien deixar que arribés un home quan estaven tots dos sols. Els homes amb prou feines es preocupaven d'aquestes coses; ells caminaven per tot arreu en ciutats fredes i fosques per carrers deserts, i les mans també les deixaven anar, i es descordaven els cinturons i després els pantalons, i mai no se'ls passava pel cap: M'he d'aturar ara mateix. No puc anar més lluny. 

Aquesta novel·la de l'autora nord-americana Meg Wolitzer es va publicar per primer cop l'any 2003, però no ha adquirit fama mundial fins ben recentment, amb la seva adaptació cinematogràfica. És cert que les promocions que es van fer temps enrere de la pel·lícula d'alguna forma esguerren el gran secret que amaga la novel·la, i que se'ns anuncia també a la seva contraportada. Ara bé, tampoc no és un secret que no es pugui deduir, o al menys mig intuir, al llarg de la novel·la sencera. 

L'argument ens presenta un matrimoni de mitjana edat, els Castleman, viatjant a Helsinki, on el senyor Castleman, un reputat escriptor, ha de rebre un premi a tota la seva trajectòria. La narració ens arriba en primera persona a través de l'esposa, Joan, que ens explica tota la història del seu matrimoni amb Joe, des que es van conèixer quan ell era professor d'universitat i ella la seva alumna, fins al moment present. Joan ens descriu la seva vida matrimonial des del ressentiment de les oportunitats perdudes i d'haver-se sentit tota la seva vida injustament menystinguda pel seu marit, exclusivament centrat en el seu èxit professional. La decisió principal que marca la seva vida, la de renunciar a una carrera literària prometedora per tal de donar suport a la del seu marit i dedicar-se a la cura dels fills pot semblar incomprensible des del punt de vista d'avui dia, en què les dones semblen una mica més lliures, si més no, per prendre les seves pròpies decisions personals i professionals. 

La novel·la, però, fa esforços ingents per posar-nos en la situació del context en què se situa: l'ambient de l'acadèmia i la indústria editorial als anys 50 i 60, monopolitzada pels homes. Wolitzer fa una crítica directa i descarnada de la societat americana conservadora d'aquesta època, en què les dones eren educades per casar-se i per formar una família, a l'hora que els homes es consideraven els actors socials principals, els que escriuen, produeixen i transmeten el coneixement. La Joan Castleman és una dona tímida i reservada, a qui ningú ha fet conscient en tota la seva vida de què és capaç d'arribar a esperar, ni de les possibilitats obertes davant d'ella, i a qui tothom, al contrari, intenta persuadir i convèncer que renunciar a una carrera professional a temps és el que fan les dones normals. Per això els termes de la narració queden molt clars des del principi, i per més que els personatges se'ns poden fer desagradosos i exasperants a partir d'aquí, la virtut de la novel·la és plantejar-nos una situació concreta en un context molt concret en què aquest tipus d'homes i aquest tipus de dones eren la norma i no l'excepció. 

El marit és un narcisista incorregible el defecte més irritant del qual és, precisament, la seva inconsciència, i la muller és una bleda assolellada que decideix callar durant quaranta anys perquè el seu matrimoni passa per davant de la seva pròpia veu. Fins i tot en un moment determinat de la narració, quan comença l'aventura amb el que després serà el seu marit, la Joan parla de sentir-se incompleta i necessitar-lo a ell per completar-se. La novel·la ens presenta la seva ingenuïtat inicial des del prisma del seu desvetllament posterior, passats els seixanta anys d'edat: la situació on han arribat ella i el seu marit ha estat possible gràcies a la complicitat silent d'una societat sencera, a través d'una educació dirigida a formar homes i dones en uns rols predeterminats de masculinitat i feminitat; d'una indústria cultural que predisposa el públic, abans de començar, per al que suposadament volen llegir, en un afany prescriptiu que decideix des de dalt el que és culturalment rellevant. 

Si bé els temps han canviat, i molt, la novel·la presenta una reflexió punyent i molt afilada sobre la distància que separa un món de l'altre i, precisament pel seu accent en els aspectes més foscos i negatius de la construcció cultural dels rols de gènere fa reflexionar sobre si aquests prejudicis i paranys han estat realment superats en els nostres temps. The Wife és una bona recomanació per reflexionar sobre la discriminació i la supressió de la veu de les dones en la societat contemporània. 

Sinopsi: El matrimoni Castleman viatja a Helsinki perquè el senyor Castleman, un famós escriptor, ha rebut un prestigiós premi a la seva carrera literària. Durant aquest viatge, la seva muller, Joan Castleman, exposa en primera persona la història sencera del seu matrimoni, i tots els motius que l'han empesa a la decisió de deixar definitivament el seu marit. 

M'agrada: L'estil dens i farcit de detalls de Meg Wolitzer que, en un llibre tan breu, ens presenta una reflexió molt més complexa i profunda del que sembla que prometin les seves cobertes.