"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

19 de maig de 2018

Jonathan Strange i el senyor Norrell (#192)

- M'heu de trobar una casa, Childermass - va dir -. Trobeu-me una casa que digui a aquells qui la visitin que la màgia és una professió respectable. . . no menys que l'advocacia i  molt més que la medicina. 

Aquesta novel·la de 2004, de l'autora britànica Susanna Clarke, és un relat de fantasia completament original i francament intel·ligent. Potser no estigui destinat a tots els públics, però agradarà a tots aquells que gaudeixin amb la fantasia de Neil Gaiman i el context històric que trobem a les novel·les de Jane Austen, amb la seva crítica social i política inclosa. La combinació pot semblar extravagant, però Clarke ens l'ofereix amb finesa i naturalitat, plantejant les bases del seu món imaginari des del principi, i mantenint-se fidel a tot allò que ha establert inicialment, fins que al final tots els cercles es van tancant fins a deixar la satisfacció d'una història magistralment construïda i desenvolupada. I això és dir molt en una novel·la de mil pàgines que tomba i gira constantment a través de les perspectives de múltiples personatges i arguments secundaris que acaben trobant un lloc, després de fer moltes voltes, en la trama principal. Jonathan Strange i el senyor Norrell és la història dels dos mags que donen títol a la novel·la, i de la seva lluita per restaurar la màgia a Anglaterra, ja que la pràctica màgica ha quedat perduda durant els últims segles. Ens trobem en el període de la bogeria del rei George III i la regència del seu fill el príncep George, en un moment en què Anglaterra es troba aïllada d'Europa a causa de les guerres napoleòniques. El senyor Norrell i, poc temps després, el seu deixeble Jonathan Strange, de seguida es posen al servei del govern britànic per tal de contribuir a la victòria britànica a través de la màgia. A partir d'aquí es comencen a perfilar els temes principals de l'argument, i la novel·la fa un gir polític. Un dels grans temes de la novel·la és el nacionalisme anglès, i com aquest es construeix a través del bandejament d'altres narratives tradicionals també presents en l'illa com, per exemple, el món cèltic. En la novel·la aquest conflicte es reflecteix a través de dues concepcions diferents de la màgia: la tradició de l'Anglaterra de les fades, profundament lligada a la natura, que a la novel·la curiosament queda lligada al nord d'Anglaterra i al seu rei llegendari; i una concepció de la màgia que esdevé tècnica, un instrument al servei del progrés representat en la guerra i l'imperialisme, així com totes les seves formes d'explotació. El senyor Norrell es va convertint poc a poc en un malvat a l'estil del senyor Kurtz de Conrad: un homenet mediocre i insignificant que va creixent com a monstre a mesura que se l'afalaga i se li dóna poder. Vist això de seguida podem suposar que Strange encarnarà els valors oposats i serà l'encarregat d'alliberar la màgia anglesa d'aquests propòsits materialistes i tornar-la a la seva posició original. Tanmateix, l'argument no és tan clar com això. Strange és un temperament artístic i creatiu, és cert, però la seva gosadia narcisista l'aïlla completament de qualsevol possibilitat d'altruisme o empatia. Com els grans poetes romàntics, la magnitud del seu projecte l'acaba engolint, i no és casual que acabi coincidint amb Lord Byron a Itàlia l'any de l'estiu sense sol. Així doncs, costa saber qui és protagonista i qui és antagonista en un relat on nombrosos personatges se'ns presenten amb les seves motivacions i interessos sovint oposats, contradictoris i incoherents. A través d'aquest arc narratiu gegantí, el que la màgia va revelant al seu pas és un degoteig constant de víctimes silenciades. Un dels personatges, per exemple, és un ex-esclau africà que serveix a casa d'un dels personatges, i el seu paper com a esclau sense nom, robat de la seva família i els seus avantpassats, troba el seu paral·lel en el llegendari infant robat per les fades. L'afecte que el rei de les fades li acaba professant, a més, anirà prenent importància a mesura que l'argument vagi avançant. De la mateixa manera, el llibre també és una història de dones victimitzades en nom d'una causa més gran que elles, i retrata la seva lluita per tal de deixar sentir la seva veu. També trobem el paper fonamental que acabarà jugant el servent de Norrell, Childermass, en la resolució de tots els conflictes i potser, fins a cert punt, és aquest personatge qui esdevindrà finalment l'heroi de la història. És, per tot això, una novel·la molt complexa, que costa de definir en unes poques línies generals i que s'ha de llegir per fer-se'n una idea completament acurada. El que és indiscutible és, d'altra banda, la tècnica magistral amb què Susanna Clarke reprodueix fidelment l'estil de les novel·les del moment, a principis del segle dinou, així com els principals detalls històrics i culturals que donen forma a aquest període de la història d'Anglaterra. 

Sinopsi: L'acció de la novel·la transcorre entre els anys 1806 i 1817, anys en què Gilbert Norrell, el primer mag pràctic a Anglaterra en segles, es disposa a retornar la grandesa a la màgia anglesa i posar-la al servei de la guerra contra Napoleó. Al cap de poc temps coneix el seu deixeble, Jonathan Strange, i tots dos junts es disposen a treballar per a aquesta causa. Tanmateix, la seva col·laboració professional aviat es transforma en una rivalitat respecte a les seves respectives concepcions de la màgia, i acaben prenent camins separats. A la vegada, un ésser maligne, o si més no de moralitat ambigua, ha estat desfermat per un dels encanteris de Norrell, i l'amenaça que aquest esperit representa no es va manifestant plenament sinó a mesura que avança la trama. 

M'agrada: És una novel·la que requereix un esforç de lectura, però que al final acaba compensant. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons