Telèmac: Fins i tot el cor dels intrèpids és flexible

Cant XV de la Ilíada

Zeus es desperta i observa com els grecs porten avantatge, amb Posidó entre les seves files, i els troians comencen a retrocedir. Veient l'estat lamentable en què es troba Hèctor, Zeus s'indigna contra l'engany d'Hera, i l'amenaça amb colpejar-la i empresonar-la com havia fet temps enrere quan s'havia assabentat de les seves maquinacions contra Hèracles. Hera li fa un jurament solemne que Posidó ha actuat per iniciativa pròpia, i que ella no hi ha tingut res a veure. Davant d'això, Zeus es calma i li explica tot el que passarà d'ara endavant en el seu pla: que Pàtrocle anirà a lluitar en substitució d'Aquil·les, que matarà Sarpèdon i després serà mort per Hèctor, i que Aquil·les tornarà al combat i matarà Hèctor. No és spoiler si forma part del pla dels déus i el destí de cadascú ja està escrit d'entrada.

Hera es presenta a l'Olimp ràpida com un pensament, esfereïda pel pla de Zeus. Indignada per la seva crueltat, increpa els altres déus per la seva passivitat, i revela a Ares la mort del seu fill Ascàlaf. Ares s'indigna, aclaparat pel dolor, i prepara el seu carro per anar a venjar el seu fill. Atena l'atura de seguida, retreient-li la seva follia en voler desobeir el pla de Zeus, i aconsegueix aturar-lo. Hera mana a Iris i Apol·lo que vagin al mont Ida a rebre ordres de Zeus. A través d'Iris, Zeus mana a Posidó que deixi la batalla immediatament. Quan sent les amenaces que li envia el seu germà, Posidó d'indigna perquè, tot i que Zeus té més edat que ell, els tres fills de Cronos (Zeus, Posidó i Hades) són iguals en honor i dominen regnes separats. Tot i així, quan Iris li demana que s'ho repensi, cedeix.

Un cop Posidó és fora de la batalla, Zeus envia Apol·lo a protegir Hèctor, i li mana que li infongui una fúria que torni a repel·lir els aqueus fins a les naus. Apol·lo el troba més refet, ja assegut i recuperant el coneixement. Hèctor es reincorpora a la batalla, encoratjant els seus homes novament i infonent temor en els grecs. Toant, un dels guerrers grecs, proposa enviar una avançada a l'atac contra Hèctor, mentre la resta de tropes retrocedeixen i es reagrupen. D'altra banda, els troians tornen a atacar, amb Hèctor i Apol·lo al capdavant. Apol·lo infon un pànic al cor dels grecs, que comencen a fugir, i els líders troians els comencen a causar un gran nombre de baixes, entre ells Medont, el germà bastard d'Àiax fill d'Oileu. Hèctor exhorta els troians a lluitar i aquests continuen avançant.

Batalla de les naus d'Alice i Martin Provensen (1958)

Nèstor es posa a pregar a Zeus que els estalviï la derrota. Els troians arriben fins a la vora de les naus, i els grecs se'n defensen des de dins dels vaixells. Quan Pàtrocle sent el soroll de la lluita des de la tenda d'Eurípil, el deixa corrent per anar a convèncer Aquil·les que torni al combat. Mentrestant, a la batalla, Àiax mata Clici, cosí d'Hèctor, mentre intentava incendiar una nau, i Hèctor demana als seus homes que en defensin el cos. Amb la seva llança dispara contra Àiax, però falla i colpeix el seu servent Licòfron. Teucre comença a disparar fletxes contra els troians i fereix Clitos, que conduïa els cavalls de Polidamant. Quan està a punt de disparar a Hèctor, Zeus li trenca la corda de l'arc, així que ha d'anar a deixar-lo a la tenda i agafar un escut i una llança.

Hèctor i Àiax arenguen les seves respectives tropes. Tots dos fan captures i acaben caient molts guerrers de tots dos bàndols. Menelau mata Dòlops, cosí d'Hèctor, i anima Antíloc a matar Menalip, un altre cosí d'Hèctor. Quan Hèctor es dirigeix a protegir el cos de Melanip, Antíloc fuig espantat. Zeus s'adona que no cal que encoratgi Hèctor, perquè ja està prou enfurismat per si mateix, amb una lluïssor terrible als ulls i traient escuma per la boca. Zeus el glorifica especialment en aquest moment perquè està destinat a tenir una vida curta. Hèctor segueix atacant desenfrenat, davant del pànic dels grecs. Tanmateix, tan sols mata Perifetes de Micenes perquè s'entrebanca amb el seu propi escut, i aprofita per matar-lo amb la pica quan és al terra.

Els grecs es troben cada cop més atemorits en veure que els troians són a les naus, i Nèstor els suplica de genolls, en nom de les seves famílies, que no es facin enrere. Així doncs, els grecs tornen a reunir el seu coratge i Atena els aclareix la visió. Àiax defensa les naus des de les cobertes, i Hèctor les escomet encara amb més força guiat per Zeus. La defensa de les naus és aferrissada, ara que tot sembla ja perdut: sense més espai per recular i enlloc on abastir-se, acorralats pel mar, l'única salvació per als grecs dependrà de la força de les seves pròpies mans.

La Troia de Schliemann

És un tema que es fa imprescindible tractar, sembla, si hem de rastrejar els orígens del poema homèric i la seva suposada historicitat. La tesi de la historicitat va quedar reforçada definitivament per les excavacions dutes a terme per Heinrich Schliemann (1822-1890) al jaciment de Hissarlik, en una part del que avui dia és la ciutat de Çanakkale, a Turquia. Avui dia es considera provat que aquest lloc coincideix amb l'antiga Troia segons queda descrita als poemes. Centrat en provar la historicitat del món homèric, Schliemann també va fer excavacions a Micenes i a Tirint, a l'Argòlida, que també van confirmar la realitat de les descripcions que apareixen als textos homèrics. Després de la mort de Schliemann, altres troballes, com la del palau de Knossos a Creta o el palau de Nèstor a Pilos, acabarien confirmant una base històrica, per remota i llegendària que pugui ser, per a aquests textos.

Ara bé, Schliemann era un arqueòleg amateur en un moment històric, l'últim terç del segle dinou, en què l'arqueologia professional, com la coneixem avui dia, encara estava a les beceroles. Les seves excavacions i els seus mètodes arqueològics no han estat exempts de polèmica: Schliemann utilitzava dinamita per volar els estrats que no li interessaven i arribar a les parts que volia excavar, cosa que destruïa vestigis valuosos per a la interpretació del jaciment; la datació i la documentació de les excavacions no era gaire acurada, i se centrava principalment en trobar objectes més que en interpretar-ne el context; l'apropiació i la venta d'alguna de les troballes va ser sancionada pel govern turc i, a més, el que Schliemann va anomenar "el tresor de Príam" provenia d'un nivell de l'excavació que no es corresponia cronològicament amb la Troia de Príam, és a dir, la del període micènic.

El "tresor de Príam". Font

Tanmateix, les excavacions van ser represes en diverses etapes durant el segle vint, i el que el jaciment de Hissarlik mostra és una evolució cronològica, nivell a nivell i etapa a etapa, del que podria haver estat, en algun punt d'aquest procés, l'escenari dels fets descrits per Homer. Ara veurem quins són aquests nivells:

Troia I: Aquest nivell és un petit poble de cases de pedra datat al voltant del 3000 aC. S'hi van trobar objectes de ceràmica i de coure.
Troia II: Ciutat de pedra i maó construïda al voltant de 2550 aC, i destruïda pel foc al voltant de 2300 aC. Tenia una ciutadella i una part més baixa. S'hi van trobar objectes de metalls preciosos, com el "tresor de Príam", i en l'època de Schliemann aquest nivell es va confondre amb la Troia homèrica. Tanmateix, és uns mil anys més antic.
Troia III, IV i V: Aquests nivells van estar ocupats entre 2300 aC i 1750 aC, però se'n conserven poques restes perquè Schliemann els va destruir en gran part sense documentar-los. Les estructures dels edificis i les tècniques de construcció semblen més complexos. A Troia IV s'hi han trobat forns amb forma de volta, i a Troia V objectes d'importació de procedència minoica.
Troia VI: Aquest nivell està datat entre 1750 i 1300 aC i pertany a l'edat de bronze. La ciutat se situa en pendents, en forma de terrasses, i a la part més alta hi hauria la ciutadella on vivien els nobles. Va ser als anys 80 que es va descobrir la part més baixa de la ciutat, molt més gran del que es pensava en un principi, i es va associar aquest nivell amb la Troia homèrica. S'hi van trobar objectes d'importació d'origen micènic i d'altres procedències, però la influència de l'imperi hittita no està clara. Aparentment aquesta ciutat es va ensorrar en algun moment, probablement a causa d'un terratrèmol.
Troia VIIa: Aquí arribem ja a l'edat de bronze tardana, i aquest nivell correspondria a la Troia homèrica. Els materials de l'ensorrament de l'anterior nivell van ser reaprofitats per a la construcció dels habitatges d'aquest, i es van construir habitatges més petits dins la ciutadella. La destrucció d'aquest nivell hauria tingut lloc al voltant de 1180 aC, amb evidències de foc i d'atac enemic.
Troia VIIb: Reconstrucció de l'anterior nivell. S'hi troba ceràmica importada i de fabricació pròpia. S'hi va trobar també un segell amb jeroglífics anatòlics. Després d'un incendi al voltant de 950 aC, es creia que la ciutat va quedar despoblada, però les troballes de ceràmica proto-geomètrica van confirmar el poblament de la ciutat durant l'edat de ferro i, per tant, de forma continuada en el temps.
Troia VIII: Data de 700 a 85 aC. Els grecs van repoblar la ciutat durant l'"edat fosca", i les construccions gregues van destruir part dels nivells més antics. Aquest nivell arriba fins al període hel·lenístic, en què la ciutat va ser destruïda novament.
Troia IX: És el nivell del període romà, de 85 aC a 400. Durant el període de Bizanci, Ílium va convertir-se en seu episcopal.
Troia X: L'ocupació de Troia va acabar amb la invasió otomana, en què la ciutat va ser abandonada definitivament, al voltant de l'any 1300.