"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

20 de novembre de 2021

Jo l'he sotmès a un son agradós

Cant XIV de la Ilíada

Mentrestant, a la seva tenda, Nèstor sent la cridadissa de la batalla i, després de donar ordres a Hecameda perquè prepari un bany a Macàon, es dirigeix a una talaia per observar la lluita. Nèstor s'adona de la situació desesperada dels grecs: amb el mur derrocat, i els troians avançant cada cop més cap a les naus. L'ancià es debat entre tornar a la lluita o anar a demanar ajut a Agamèmnon, i es decideix per aquesta darrera opció. Nèstor troba Agamèmnon, Odisseu i Diomedes vora les naus, tots tres ferits i afligits per la direcció que està prenent la lluita. Agamèmnon comença a intuir la possibilitat que Hèctor els arrasi el campament, mentre que tem que els grecs comencin a posar-se-li en contra i a favor d'Aquil·les.

Agamèmnon proposa que comencin a fer les naus a la mar, per poder fugir quan la batalla s'aturi en caure la nit. Odisseu li retreu aquesta decisió, indigna d'un rei del seu estatus, i a més percep, prou estratègicament, que si comencen a retirar les naus mentre la batalla encara dura, això descoratjarà els grecs definitivament. Agamèmnon accepta la crítica, i demana que algú altre faci una proposta millor. Diomedes intervé en el consell, excusant la seva joventut davant dels altres líders amb el seu noble llinatge. Proposa que, tot i ferits, tornin al combat, no per intervenir-hi directament, sinó per encoratjar els que encara lluiten. Posidó es presenta davant d'Agamèmnon en forma d'ancià i l'encoratja a acomplir aquest pla. 

Aleshores Hera observa com Posidó afavoreix els grecs, i decideix ordir un pla per distreure Zeus del destí de la batalla: armada amb les seves millors gales (i molts comentaristes han fet notar com els verbs utilitzats en el poema per descriure com la deessa s'empolaina són els mateixos utilitzats quan els guerrers s'armen), seduirà el seu marit per portar-lo al llit i fer-li oblidar la guerra temporalment. També enganya Afrodita, que afavoreix els troians, perquè li deixi els seus instruments de seducció, dient-li que són per ajudar Ocèan i Tetis (no la confongueu amb la mare d'Aquil·les), que passen per una crisi matrimonial. Guarnida amb el cinyell infal·lible d'Afrodita, Hera es dirigeix al mont Ida, però pel camí es troba Hipnos (germà bessó de Tànatos) i li demana que adormi Zeus després de fer l'amor. Hipnos es mostra reticent, recordant una altra aventura similar que havia acabat malament, així que Hera li promet, a canvi, donar-li en matrimoni la més jove de les Càrites (o Gràcies) de qui Hipnos està enamorat. Quan arriba al mont Ida, Hera li explica a Zeus que ha d'anar a veure Ocèan i Tetis, però Zeus queda aclaparat per un desig tan gran que li demana que s'enllitin allà mateix. 

Hera Ludovisi 
Palazzo Altemps, Roma. Font

Mentre els cònjuges fan l'amor tapats per un gran núvol, Hipnos explica l'estratagema a Posidó, i li demana que segueixi animant els grecs mentre Zeus dorm. Posidó continua arengant els grecs, i demana que els més valents vagin al capdavant amb els escuts més grossos, deixant els escuts més petits per als que quedin enrere. Diomedes, Odisseu i Agamèmnon passen revista a les tropes, i donen les millors armes als capdavanters, mentre que els guerrers més febles es queden més enrere, amb les armes de pitjor qualitat. La lluita arriba al seu punt àlgid, sota la influència de Posidó i Hèctor a cada bàndol. 

Hèctor cau ferit per un cop de roc que li llença Àiax Telamoni, i de seguida els líders troians el cobreixen per protegir-lo de l'escomesa dels grecs. Finalment, se l'emporten en un carro cap a la rereguarda, i el reanimen amb aigua del Xantos, que és un altre nom del riu Escamandre. Quan obre els ulls, Hèctor es posa a vomitar sang i perd el coneixement. La retirada d'Hèctor marca un nou avantatge per als grecs, que comencen a matar molts troians. Tot i així, pateixen la baixa de Protoènor, a qui Àiax Telamoni venja matant Arquèloc, similar en llinatge. Penèleu, un cabdill beoci, mata un dels troians, Ilioneu, de forma especialment acarnissada. El capítol acaba amb el gran carnatge provocat pels líders grecs.  


La geografia de la Ilíada

Un apunt molt petit, per situar-nos en el mapa. El cercle vermell envolta l'antiga regió de la Tròada, on se situava la ciutat de Troia. L'illa arrodonida que hi ha a sota, amb forma de mongeta i a la vora inferior del cercle, és l'illa de Lesbos (actualment grega) que, com vam veure, Aquil·les ja havia saquejat amb anterioritat a l'inici del poema.

El problema de localitzar les restes històriques de la ciutat de Troia es va dissipar en part quan els estudis geològics sobre les excavacions van confirmar que la línia de la costa havia canviat al llarg dels segles que separen l'edat de bronze tardana amb el segle vint. La desembocadura del riu Escamandre (actual riu Karamenderes) va anar omplint el que era una badia en la costa, en un extrem de la qual suposadament haurien acampat els grecs. 


Aquest segon mapa és una ampliació del primer. La línia blava marca (aproximadament) el que hauria estat la línia de la costa descrita pel text homèric. La fletxa groga indica el lloc del campament grec. La creu taronja indicaria la localització aproximada de la ciutat de Troia. La plana de Troia s'estendria al sud i a l'est de les dues senyals. El cercle vermell és el mont Ida, des d'on Zeus observaria la batalla mirant en la direcció que indica la fletxa vermella. 

Si voleu veure els mapes una mica més ben fets, i el procés pel qual es va arribar a aquestes conclusions, podeu llegir els següents articles: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons