Aquest assaig de l'autora afroamericana Zora Neale Hurston (1891-1960) es va publicar l'any 2018, tot i que el seu manuscrit estava preparat per a la publicació des de 1931. A finals dels anys 20, Hurston va viatjar a Plateau, Alabama, per entrevistar-se amb Oluale Kossula (1841-1935), conegut als Estats Units com a Cudjo Lewis, l'últim supervivent de l'últim vaixell d'esclaus que va desembarcar en territori estatunidenc. Tot i que després se'n van descobrir dues supervivents més, que aleshores eren nenes, Kossula va ser l'últim supervivent que tenia memòries adultes de la vida a Àfrica abans de l'esclavitud. El llibre de Hurston era part d'un projecte antropològic dedicat a documentar els costums i les tradicions africanes que havien arribat als Estats Units a través dels esclaus africans. Tanmateix, més enllà de la feina científica que es va publicar en algunes revistes acadèmiques del moment, Hurston va acabar redactant un text força més personal, que finalment no va arribar a publicar-se mai.
El volum que finalment va veure la llum fa tres anys conté el manuscrit original en la seva part central, així com un aparell crític davant i darrere del text que pretén explicar la gènesi d'aquesta obra de Hurston i el seu accidentat procés de publicació. Tot i així, aquests textos paral·lels es fan una mica confusos i desordenats, i no acaben afegint gaire més a una història que pesa, precisament, per la força del testimoni que s'hi retrata. Barracoon no és una biografia a l'estil tradicional ni tampoc una autobiografia, encara que està escrita en primera persona. S'emmarca més aviat en la tradició de les narracions d'esclaus que es remunten al segle divuit, tot i que aquesta és més aviat una recreació de la veu de Kossula per part de Hurston, elaborada a partir de les entrevistes que havien mantingut. Capturat en un atac al seu poble al que avui dia és la badia de Benín, Kossula va ser venut i transportat amb els seus companys de captiveri a bord del Clotilda, l'últim vaixell d'esclaus que va arribar als Estats Units el 1860, força temps després que el tràfic d'esclaus es declarés il·legal el 1808. Els esclaus van ser explotats pels seus compradors fins l'any 1865, en què van ser alliberats amb l'abolició de l'esclavitud. Ara bé, el govern dels Estats Units va compensar econòmicament els antics propietaris d'esclaus per la seva pèrdua, però mai va indemnitzar les persones que havien estat comprades i explotades sota aquest sistema econòmic. Per això els ex-esclaus del Clotilda van haver de treballar per poder comprar terres on establir-se i van fundar el seu propi poble, Africatown.
El llibre és un testimoni de tot aquest periple i de les injustícies que Kossula encara viuria com a ciutadà lliure. Sense anar més lluny, almenys dos dels seus fills van ser assassinats per motius racistes. Quan un accident en un pas a nivell el va deixar incapacitat per treballar, no va arribar a veure mai la indemnització que la companyia ferroviària va ser condemnada a pagar-li. Si no n'hi ha prou amb aquest relat de racisme sistemàtic, tampoc no queda gaire clar per què el manuscrit de Hurston no es va acabar publicant. D'una banda, hi ha l'opció lingüística de Hurston d'escriure en el dialecte del sud dels Estats Units en comptes d'anglès estàndard, que en aquell moment els editors no entenien. D'altra banda, també hi ha un motiu que no resultava políticament correcte en aquell moment i que en els últims anys s'està començant a redescobrir: la venda d'esclaus per part de líders africans, com el rei de Dahomey que va vendre els esclaus del Clotilda, era un negoci organitzat, no explicable només a través de conflictes tribals. La depressió econòmica que travessava el país a principis dels anys trenta va ser un altre motiu que va contribuir a enterrar el manuscrit de Hurston en l'oblit.
Barracoon és, així doncs, un text rellevant per a la història contemporània: lluny de quedar enterrat en el passat, el text de Hurston posa el dit a la nafra de les identitats perdudes i el trauma col·lectiu dels desplaçaments forçosos al voltant de l'esclavitud i el colonialisme. És un relat també del racisme sistèmic i cultural que va associat a aquest sistema, un retrat sense pal·liatius de la impunitat total amb què els blancs van engegar una empresa d'explotació i tortura perfectament organitzada, i després se'n van sortir sense haver de respondre per cap mena de responsabilitat. Les persecucions criminals dels responsables de fer entrar esclaus als Estats Units després que el tràfic de persones fos declarat il·legal van acabar en tots els casos en absolució o arxivament de les causes. L'abolició de l'esclavitud va marcar l'inici de la segregació, en què els afroamericans van ser sistemàticament tractats com a ciutadans de segona. La mateixa Zora Neale Hurston va morir en l'anonimat i patint estretors econòmiques, en tant que la seva producció literària amb prou feines va obtenir reconeixement en vida seva. Que aquest llibre hagi aparegut quasi seixanta anys després de la seva mort com a poc ens hauria de fer pensar.
Continguts: Barracoon és el relat en primera persona de la captivitat i esclavatge d'Oluale Kossula, que va ser segrestat a la seva Àfrica natal el 1860 i traslladat al sud dels Estats Units, on va ser esclau fins a l'abolició cinc anys després, amb el final de la guerra civil americana. El relat és reconstruït per Zora Neale Hurston, que va entrevistar Kossula en diverses ocasions a finals dels anys vint. El text va acompanyat d'una sèrie d'estudis paral·lels que il·lustren el context històric en què va tenir lloc el viatge del Clotilda i, més endavant, el procés d'escriptura i de publicació de Barracoon.
M'agrada: És un text que es fa més rellevant que mai com a document històric per tal de comprendre el món en què vivim avui dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada