Fragments de Somnis en temps de guerra

Els he extret de l'edició catalana del llibre i la traducció és de Josefina Caball: 

• Ngũgĩ wa Thiong'o, Somnis en temps de guerra. Barcelona: Raig Verd, 2017. Traducció de Josefina Caball. 

La nit em frustra perquè llegeixo a la claror d'un llum de querosè poc fiable i sense protecció. El querosè costa diners i hi ha dies que el llum no té combustible. La majoria de les vegades m'he de refiar de la claror del foc, que dura poc. Sempre agraeixo la llum diürna perquè permet que el llibre de màgia m'expliqui històries sense interrupció, tret de quan he de fer alguna feina. Anar a escola ha valgut la pena perquè ara puc evadir-me en un món de màgia. Gràcies, mare, gràcies. L'escola m'ha obert els ulls. Quan més endavant a l'església sento les paraules, "Era cec i ara hi veig", de l'himne Amazing Grace, em recordo de l'escola de Kamandũra i del dia que vaig aprendre a llegir. (73) 

Del senyor reverend Kahahu vaig aprendre a venerar la modernitat; de Baba Mũkũrũ, els valors de la tradició; i del pare, un escepticisme sa respecte de totes dues coses. Però sempre em vaig sentir atret pels aspectes rituals tant del cristianisme com de la tradició. (91) 

Si ara fossin els temps dels nostres ancestres Ndemi i Mathathi, / pare, et demanaria el banquet reservat per als iniciats, / i després, que m'armessis amb una llança i un escut; / però avui, pare, només et demano estudis. (125) 

Els residents d'Ole Ngurueni van plantar cara: no es mourien d'allà; ningú no els trauria de casa tres vegades. Quina força tenien? La solidaritat. Van jurar que es mantindrien units i que mai no es dividirien. La família d'un dels líders, Koina, prové de Limuru. Què va fer el Govern? Els va fer pujar a camions, com si fossin bestiar, i els va portar a Yatta, a l'est de Kenya. I ells van descriure amb una cançó el seu trasllat forçós d'Ole Ngurueni a Yatta, una regió anomenada "la terra dels rocs negres". (129) 

Els soldats anglesos van a la guerra i són recompensats amb terra robada als africans. Els africans van a la mateixa guerra formant part del Cos dels Portadors i com a recompensa els roben les terres. El mateix va passar a la Segona Guerra Mundial. A la tornada, feina per al soldat europeu; atur per al combatent africà. I el cas de Kanyawa. Les famílies africanes afectades van rebutjar els assentaments alternatius. Després de la declaració de Devonshire del 1923, Kenya era un país de l'home negre; en un conflicte per la terra entre els africans i altres races, els drets dels africans eren primordials. Les famílies sabien que els drets d'herència, la llei i la justícia estaven a favor seu. Van jurar que resistirien junts o que caurien junts. (180)

És un narrador que pren partit en la lluita entre els seus personatges. Sent menyspreu per Thacker, un vell colonitzador que han rescatat de l'abocador de la jubilació perquè, en nom de la comunitat de colonitzadors, jutgi un nacionalista. Havent pres ja una decisió, Thacker ni tan sols no fa veure que té en compte les proves. Per contra, s'entreté amb les ulleres, fa becaines i es desperta de tant en tant per rebutjar mocions presentades per la defensa i acceptar les presentades per la fiscalia. (188)  

Les coesposes de la meva mare no l'abandonen; encara troben temps per anar-la a veure a casa o als camps. Però suposo que no parlen d'en Kabae, d'en Tumbo ni del meu germà. O potser en el fons saben que aquells fills enfrontats sempre seran els seus fills i esperen que finalment tots tornin a casa sans i estalvis. Els kikuius tenen un refrany que diu que del mateix ventre surten un assassí i un remeier. (209) 

Ell trenca el silenci, però no parla del passat. Te n'has sortit, diu finalment. T'espera un camí llarg. Hi trobaràs sots i clots. De vegades cauràs. La qüestió és aixecar-se i continuar caminant. (242) 

Sortida de sol al mont Kenya. Font