- Segur que n'hi ha de més qualificada, però potser serà menys discreta. I si les coses es torcen, a aquestes persones els serà més difícil esfumar-se.
- Diria que ningú no m'ha dit que m'hagués d'esfumar.
- Mira, fas la feina i desapareixes. Res de preguntes. Tornes a Zoo City i al teu petit món de sempre.
Aquesta novel·la de l'autora sud-africana Lauren Beukes es va publicar per primer cop el 2010, i va ser guardonada el 2011 amb el premi Arthur C. Clarke: va ser la primera vegada que aquest prestigiós premi britànic de ciència-ficció s'atorgava a un autor africà. Des de llavors, Zoo City ha esdevingut un referent inqüestionable dins del panorama de la literatura africana distòpica de les darreres dècades, un gènere emergent que barreja, en el cas de Beukes, elements de fantasia, ciència-ficció i realisme màgic. La combinació sorprèn, especialment, per l'esforç de l'autora a recrear una versió de la ciutat de Johannesburg totalment realista, de forma que el relat ens interroga i ens pressiona constantment amb una tensió palpable entre fantasia i crònica social. De fet, un altre element present a la novel·la és el seu vessant postcolonial, amb una reflexió punyent i desencantada sobre els escenaris oberts pel neocolonialisme a Sudàfrica en l'era post-apartheid. Beukes, també periodista com la protagonista del relat, té ben present els esclats de violència xenòfoba contra els immigrants i refugiats subsaharians que viuen al país, i que han anat colpint Sudàfrica periòdicament des dels primers governs democràtics. La fi de l'apartheid no va portar el somni esperat de justícia social i igualtat de drets, sinó que amb el temps s'ha anat cronificant una desigualtat econòmica cada cop més acusada, conseqüència de l'aplicació del capitalisme en el seu vessant més agressiu, marcat per la corrupció de les elits i la manca de regulacions i garanties socials.
A més de presentar aquest panorama desolador en termes realistes, i apropar-nos a la vida quotidiana d'un gueto en mans de delinqüents i on regna la llei del més fort, i on els seus habitants, abandonats pel govern i per la resta de la societat, no poden sinó provar de sobreviure com poden dia rere dia, l'aposta de la novel·la pel seu sistema màgic presenta la càrrega metafòrica del text, i l'aconsegueix portar a bon terme a través de les vicissituds de la protagonista. Beukes ens presenta un món en què, per raons desconegudes, tot i que se'ns arriben a oferir diverses teories al respecte, quan un ésser humà comet un crim, aquest es transforma en una càrrega que ha de suportar en forma d'una animal al qual queda lligat místicament. Com la mateixa autora ens reconeix en una petita referència dins del text, la idea està directament influïda per la imatge dels dàimons a la trilogia de la Matèria Fosca de Philip Pullman, però aquí els animals són animals físics autèntics, i no materialitzacions de l'ànima de les persones. A més, exigeixen una responsabilitat constant per part dels humans als quals estan lligats ja que, quan aquests animals moren, el seu humà pateix una mort terrible per dissolució a càrrec d'una força misteriosa d'origen desconegut que la gent anomena el Profund. Pot semblar massa informació d'entrada, i certament tot aquest univers de poders màgics i connexions simbiòtiques amb un ésser místic aclapara d'entrada en començar a llegir, però la novel·la també ens va introduint, intercalats amb la trama principal, tota una sèrie de textos suplementaris que ens van ampliant el funcionament d'aquest sistema màgic i ens apropen a les seves bases filosòfiques i interpretatives.
La protagonista de la novel·la, la Zinzi December, ha experimentat en carn pròpia aquesta particular baixada als inferns: tot i que va néixer en una família acomodada de classe mitjana i tenia un futur prometedor com a periodista, la seva addicció a les drogues va fer que acabés a la presó, on va establir una connexió amb el seu peresós, que encarna la culpa que sent per l'assassinat del seu germà. Després de la presó, malviu al gueto de Zoo City, basat en el barri de Hillbrow a Johannesburg, i treballa per encàrrec buscant objectes extraviats gràcies als seus poders màgics. Paral·lelament, també treballa per als seus antics proveïdors de droga per provar de saldar el seu deute, estafant estrangers adinerats a través del parany de fishing per correu electrònic conegut com la carta nigeriana. Amb unes càrregues tan feixugues sempre presents, i patint l'ostracisme social amb què els "animalats" són marginalitzats per la resta de la societat, l'anhelat somni de llibertat de poder fer net i tornar al periodisme, i a les seguretats de la vida anterior, sembla més lluny que mai d'arribar-se a realitzar. Tanmateix, quan un famós productor musical li encarrega que trobi una persona desapareguda, la recompensa que li ofereixen és tan substanciosa que no s'hi poc negar tot i que, d'altra banda, les seves investigacions la portaran a destapar secrets incòmodes i ben amagats de les elits poderoses de la ciutat.
Com podeu veure, la trama ens porta pels tòpics clàssics de la literatura policíaca per tal de retratar-nos aquesta particular baixada de la protagonista als inferns urbans de la Johannesburg postcolonial, i una de les seves millors armes a l'hora de presentar-nos aquest retrat desolador és la de l'ambigüitat moral dels personatges. Si una virtut té la novel·la és que mai no ens els presenta com a bons o dolents sinó que ens els retrata amb força matisos, immersos dins d'una autèntica zona grisa de responsabilitats creuades, dilemes d'interessos i conflictes de lleialtats. La majoria d'ells no són més que supervivents, i les seves accions reflecteixen el marc més ampli de l'opressió sistèmica que pateixen; tanmateix, això no treu que la culpa sigui real, i les conseqüències de les seves accions esdevinguin una càrrega palpable, ben present en el seu entorn més immediat, i no sols a través del recordatori físic que representa l'animal, sinó també de formes més subtils i soterrades. Per exemple, l'amant de la Zinzi, un refugiat congolès amb els seus propis fantasmes del passat, i desesperat per recuperar de nou la seva família, de la qual no ha sabut gaire res durant anys, actua per a la protagonista com a brúixola moral, i la cura, fins a cert punt, de caure en el cinisme més absolut.
En aquest panorama de víctimes imperfectes, el relat ens anirà endinsant dins les implicacions més fosques d'una societat que s'ha dedicat a tancar i vigilar els més desafavorits, alimentant subreptíciament els perills associats a aquesta política i les violències compensatòries que pot arribar a desencadenar. És cert que el desenllaç de la trama de misteri potser acaba fent-se un punt precipitat i que en certs detalls desafia la credulitat dels lectors, però em fa la impressió que la novel·la prioritza la construcció del món màgic per sobre dels detalls de l'argument. Tot i que té una evident càrrega metafòrica, la revelació final del dolent i del seu pla malvat té quelcom de caricaturesc, i no està a l'alçada de la complexitat psicològica dels altres personatges. Això no detreu mèrits al resultat final, que ofereix un panorama d'imatges i de connexions tan ric que no s'esgoten amb un sol cop d'ull, i que desafien constantment la interpretació del món postcolonial des de les etiquetes i les categories preconcebudes des de la mirada occidental.
Sinopsi: A la ciutat de Johannesburg l'any 2011, la protagonista, la Zinzi December, una periodista prometedora però caiguda en desgràcia després de la seva estada a la presó, malviu com pot fent feines de recerca d'objectes perduts, gràcies a les connexions psicològiques que els lliguen als seus possessors, i que ella pot rastrejar gràcies als seus poders màgics. Tanmateix, la trama es complica quan li encarreguin que busqui una adolescent desapareguda, estrella emergent de l'afropop, per al productor discogràfic més influent de la ciutat. Les seves investigacions l'aniran endinsant en una trama de corrupció econòmica, explotació dels més desafavorits i bruixeria, que haurà d'anar destriant sense deixar que els fantasmes del seu passat l'arrosseguin en una espiral d'autodestrucció.
M'agrada: La combinació de fantasia i realisme, que realment està molt ben aconseguida, i que encaixa un sistema màgic força complet i detallat dins d'una trama policíaca que respon als trops més habituals que podríem esperar del gènere.
