"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

7 de març 2020

Llaureu sobre els ossos dels morts (#287)

Ara para atenció, hi ha quelcom aquí que no veus, el punt de partida crucial d'un procés que se t'oculta, però que mereix la màxima atenció. Gràcies a ell som tots en aquest lloc en aquest moment, en una caseta de l'Altiplà, enmig de la neu i la Nit - jo com a cadàver, i tu com un ésser humà envellit i insignificant. Però això només és el principi. Només ara comença a passar tot. 

Aquesta novel·la de l'autora polonesa Olga Tokarczuk es va publicar l'any 2009 i va rebre l'International Booker Prize, deu anys abans que l'autora rebés el premi Nobel de Literatura. És la primera i única obra que li he llegit de moment, així que no tinc gaires elements per jutjar, però es diu que és la novel·la més lleugera de l'autora. Si això és així, és una carta de presentació més que vàlida de la seva qualitat. Llaureu sobre els ossos dels morts és una intel·ligent deconstrucció de les novel·les policíaques contemporànies, que es llegeix com a misteri des del principi fins al final, però que constantment s'embranca amb digressions metafísiques per tal de presentar la particular visió del món que té la protagonista. 

La senyora Duszejko és una dona d'uns seixanta anys que viu aïllada en una planura remota prop de la frontera entre Polònia i la República Txeca fent classes d'anglès a l'escola local i tenint cura de les cases dels seus veïns, que només van al poble a estiuejar. De seguida la novel·la ens endinsa, d'una forma tremendament immersiva, en l'ambient del poble i dels seus habitants, en la duresa de l'hivern en aquest paratge remot i desolat, i en l'exuberància del món natural que envolta les cases dels protagonistes: la planura coberta de neu durant gran part de l'any, l'ombra de les muntanyes, a l'altra banda de les quals es troba la República Txeca com si es tractés d'un lloc assolellat, culte, i lluminós, una mena de terra promesa imaginada per a la protagonista, i els interminables boscos inhòspits on habita la fauna salvatge de la zona, constantment amenaçada pels caçadors, i que en aquest context es pot convertir en qualsevol moment en una trampa mortal. 

De fet, les descripcions de la natura que envolta la protagonista és un dels punts més forts de la novel·la, que adquireix precisament en les seves descripcions els moments de màxima bellesa, amb un llenguatge poètic que pretén explicar la natura i la fauna i la flora com a presència constant i amenaça hostil per als seus destructors. En un lloc així, l'únic que sembla donar alguna seguretat o alguna estabilitat a la protagonista és l'observació del cel i l'estudi dels horòscops, que li revelen patrons i constants en els esdeveniments que l'envolten, com si pogués elaborar un mapa de l'existència a l'abast dels éssers humans. Un dels elements més ben aconseguits de la novel·la, i probablement un dels que pot resultar més confusos en començar a llegir és precisament aquesta immersió que l'autora ens proposa dins la ment de la protagonista. 

En començar a llegir, pot costar una mica entrar en la novel·la, narrada en primera persona, perquè la senyora Duszejko percep el món d'una forma completament particular, des del seu propi sistema de creences i valors completament únic, fins al punt que la seva forma d'utilitzar el llenguatge també esdevé totalment particular. Aquesta forma d'entendre el món i el seu vocabulari intrínsec es van revelant poc a poc al llarg de la lectura, com si es tractés d'un codi que els lectors hem d'anar desxifrant. I el mateix passa pel que fa a l'argument: la novel·la comença amb una mort misteriosa que porta a una cadena d'altres morts també igualment estranyes, i els diferents personatges ens van temptant amb diferents possibilitats de resolució del cas. Ens trobem davant d'un assassí en sèrie? D'una cadena de misteriosos accidents? D'una trama de corrupció i tràfic d'influències per part dels poderosos de la zona? 

Com passa també amb les novel·les de misteri, el missatge es va transformant poc a poc en més polític del que podria resultar al principi, a mesura que es va revelant la línia divisòria entre els inútils i els indefensos de la societat, aquells que no tenen una funció directament productiva dins d'aquesta i, d'altra banda, els que ostenten el poder i l'exerceixen per tal de descriure i categoritzar la realitat en els seus propis termes. De fet, és aquest sistema de poder i explotació el que defineix qui és bo i qui és dolent, qui és útil i qui és superflu i, encara més significativament, determina la línia divisòria entre la racionalitat i la bogeria. 

Familiaritzar-se amb l'imaginari poètic (i polític) del poeta britànic William Blake (1757-1827) pot ajudar a comprendre també aquest segon nivell de lectura, més enllà de l'argument bàsic de la novel·la. La novel·la es transforma així en una reinterpretació del poema "Auguris d'Innocència", en què el patiment de criatures innocents de la natura revela un patró d'injustícia en l'arquitectura de l'univers sencer, que en termes polítics es tradueix en el sistema capitalista. És així com la protagonista es veu portada, en la seva còlera contra els seus veïns, a denunciar la caça i el maltractament animal com a mostres de deshumanització, crueltat i de ceguesa moral. No és el tracte entre iguals de la societat liberal el que ens defineix moralment, en el fons, sinó quelcom encara més profund: com tractem aquells que no són iguals a nosaltres i que, intrínsecament, no es poden defensar perquè la diferència de poder entre ells i nosaltres és insalvable. Per aquest motiu és una novel·la que agradarà a animalistes, vegans i vegetarians a parts iguals, i a la resta del públic lector en general per la seva crítica valenta, profundament original i totalment personal de la societat contemporània amb els seus aspectes més foscos, però també amb les seves possibilitats obertes de guariment i de comunió entre diversos éssers humans. 

Sinopsi: En un lloc remot de la planura polonesa prop de la frontera amb la República Txeca, la senyora Duszejko viu semi-retirada, amb una connexió especial amb els animals i la natura, que ella creu intrínsecament relacionada amb un patró còsmic i universal que pot llegir en els horòscops i els mapes astrals. Tanmateix, com ella mateixa admet, no és una astròloga gaire hàbil, i quan una sèrie de morts inexplicables comencin a produir-se al poble, la seva línia interpretativa començarà a diferir perillosament de la línia oficial d'investigació per part de la policia. 

M'agrada: És un llibre que fa de molt bon llegir, que es fa coherent en els seus propis termes, i que guarda pel final la resposta a tots els misteris que planteja al principi. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada