Hi ha països en què la gent parla en anglès. Però no el parlen com nosaltres, que tenim la nostra pròpia llengua amagada en els equipatges de mà, en els necessers, i que només fem servir l'anglès quan som de viatge, en països estrangers i amb gent que no coneixem. Es fa difícil d'imaginar, però l'anglès és la seva llengua autèntica! Molt sovint, l'única. No tenen on tornar ni com dirigir-se en els moments de dubte.
Com s'han de sentir perduts en aquest món on cada instrucció, cada paraula de la cançó més estúpida, cada carta dels restaurants, la correspondència comercial més fútil, els botons que s'han de prémer a l'ascensor són en la seva llengua privada. En parlar, poden ser compresos per qualsevol, i les seves anotacions, potser haurien de xifrar-les. Allà on es trobin, tots els altres tenen un accés il·limitat a ells, tots i tot.
Ja hi ha projectes, he sentit a dir, per protegir-los, o potser fins i tot se'ls ha de donar una llengua petita, d'aquestes en extinció, que ningú ja no necessita, perquè puguin tenir alguna cosa pròpia, només per a ells.
 |
| Imatge de Freepik |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada