El palau de gel és una novel·la de l'autor noruec Tarjei Vesaas (1897-1970) que es va publicar per primer cop l'any 1963 i es considera un clàssic de la literatura contemporània noruega. Vesaas va ser també un pioner a l'hora d'utilitzar el Nynorsk, la variant oral del noruec parlada a les àrees rurals, com a llengua literària, davant la més poderosa i estandarditzada variant escrita, el Bokmål. En general, la novel·la ha suposat una experiència de lectura un punt estranya, tot i que he de dir que quan l'he acabada m'ha deixat amb la impressió de l'obra mestra que brilla especialment en la intel·ligència oculta de la trama, que s'entreveu rere la seva aparença de senzillesa. La Siss i l'Unn són dues nenes d'onze anys que viuen en un poblet remot de Noruega. La Siss és extravertida i popular a l'escola, mentre que l'Unn, que acaba d'arribar al poble a viure amb la seva tia després de la mort de la seva mare, es mostra més introvertida i s'aïlla de la resta de companys de classe. Tanmateix, un bon dia els temptejos de la Siss per tal de conèixer l'alumna nova donen el seu fruit, i l'Unn la convida a casa seva després de l'escola. En aquesta primera trobada es produeix un moment incòmode per a les dues i una confidència inesperada que, fortuïtament, acabarà capgirant del tot les seves existències.
Es fa complicat comentar aquesta novel·la sense revelar aspectes crucials de l'argument, i em disculpo d'entrada si acabo revelant massa detalls de la trama, tot i que crec que no seran més dels necessaris. De fet, la novel·la m'ha semblat magníficament construïda precisament per la forma com sembla girar al principi al voltant d'un motiu (el secret de l'Unn), per acabar-nos conduint en una direcció totalment diferent (el camí de creixement de la Siss). La narració precisament se centra en un fet traumàtic que marcarà la vida de la Siss, i crec que la part més colpidora de tota la lectura és l'episodi en què els lectors coneixem de primera mà el destí de l'Unn, que estableix una ironia tràgica realment pertorbadora respecte de la situació dels personatges, que hauran de viure amb la incògnita la resta de la seva vida. En aquest sentit, el secret compartit entre l'Unn i la Siss, que en realitat la Siss no arriba a conèixer realment, marca una distància insalvable entre la Siss i la resta de la comunitat que, davant del misteri de la desaparició de l'Unn, intentaran esbrinar aquest enigma a qualsevol preu i convertiran la Siss en objecte d'enraonies i pressions. És així que la protagonista acabarà adoptant per pròpia voluntat el paper de pària social que abans ocupava l'Unn i, de fet, el seu pas de la infància a l'adolescència anirà marcat pel dilema entre voler congelar el món del passat en una imatge pristina de potencialitat absoluta, encarnada per la metàfora del palau de gel, o cedir aquesta imatge al desgel i al creixement per poder continuar endavant amb la pròpia vida i l'afirmació de la pròpia individualitat.
El palau de gel, per tant, és una imatge molt potent que ens ofereix la novel·la, que es basteix sobre el paral·lelisme entre els canvis que es produeixen al món natural i els paisatges descrits i el seu reflex en el món psíquic de la protagonista. D'una banda, al seu nivell literal, el palau de gel és una cascada congelada al mig del bosc que fascina els infants amb la seva bellesa monumental; d'altra banda, al llarg de la narració esdevé una metàfora de la situació de trauma que experimenta la Siss, progressivament aïllada de la resta del món en el seu propi palau de gel mental, amb l'amenaça de quedar-hi atrapada per sempre. En aquest sentit, l'estructura de la novel·la, amb tres seccions narratives ben diferenciades, ens ofereix un tríptic sobre les pors i les angoixes més profundes de la protagonista: en primer lloc, la promesa de l'adolescència i el despertar de la sexualitat com a moment angoixós i inquietant per a una Siss encara nena; en segon lloc, el dol i el trauma com a moment de foscor i aïllament extrems i, finalment, el camí de guariment i de retorn a la comunitat que deixen albirar un futur pas a l'edat adulta. Altres metàfores del món natural reforcen el missatge, ja siguin els ocells, l'ull que descobreix l'Unn dins del glaç, el misteriós altre que assetja la Siss als marges del camí, o els flautistes que apareixen inesperadament cap al final de la novel·la amb l'anunci del desglaç i de la primavera.
El palau de gel és una novel·la que sembla molt senzilla a simple vista, però que va revelant la seva complexitat a mesura que va avançant, i que no s'esgota amb un sol nivell de lectura. Ha estat una lectura a la vegada colpidora en la seva bellesa, pertorbadora en els moments més anguniosos i foscos de la trama, i reconfortant en el seu desenllaç. No és gens sorprenent que sigui considerada tot un clàssic de la literatura noruega.
Sinopsi: La Siss i l'Unn són dues nenes d'onze anys que viuen en un poblet aïllat de Noruega. Tot i que l'Unn es mostra introvertida i s'aïlla de la resta d'infants, la Siss se sent estranyament fascinada per la nouvinguda. Quan l'Unn convida la Siss a passar un vespre a casa seva, es produeix un moment incòmode entre elles que provocarà, de forma casual i fortuïta, una tragèdia que sacsejarà el poble sencer.
M'agrada: És una lectura d'aquelles totalment rodones, que deixa misteris oberts perquè el lector els interpreti, sobretot al nivell psicològic, però que a la vegada fa de la senzillesa de les seves imatges un dels punts més forts de la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada