Els llibres de Jacob (#468)

El camí de l'esquerra és només per a aquells que han demostrat que el mereixen, els que comprenen allò que en Reb Mordke sempre deia - que el món mateix demana ser narrat, i que només llavors existeix realment, només llavors pot florir plenament. Però també que quan expliquem la història del món, estem canviant el món. Per aquest motiu Déu va crear les lletres de l'alfabet, perquè poguéssim tenir l'oportunitat de narrar-li el que havia creat. En Reb Mordke sempre reia amb això. "Déu és cec. No ho sabíeu?" deia. "Ens va crear perquè fóssim els seus guies, els seus cinc sentits." I es posava a riure fort una estona, fins que començava a tossir amb el fum. 

Aquesta novel·la de l'autora polonesa Olga Tokarczuk es va publicar per primer cop el 2014, tot i que la seva traducció a l'anglès no va arribar al mercat fins el 2021, ja després que l'autora guanyés renom més enllà de la seva Polònia natal amb el premi Nobel de Literatura. És la seva obra més ambiciosa i monumental fins al moment, i possiblement la més exigent de llegir, també. Els llibres de Jacob és una ficció històrica de quasi un miler de pàgines que abasta la segona meitat del segle divuit i s'ambienta a la Confederació de Polònia i Lituània - un imperi vastíssim que abastava el que avui dia són Polònia, les repúbliques bàltiques, Bielorússia i part d'Alemanya, Ucraïna i Romania, i que feia frontera amb l'imperi turc, l'imperi rus, el regne prussià i l'imperi austríac. El relat segueix les vicissituds vitals i polítiques d'un grup religiós escindit del judaisme a través del mestratge de Jacob Frank (1726-1791), un comerciant d'origen jueu que es va presentar davant dels seus fidels com a nou Messies, i que va aconseguir una gran notorietat a través dels seus viatges i les controvèrsies teològiques i polítiques en què es va veure immers. 

D'entrada, la novel·la ens ofereix un magnífic treball d'ambientació i contextualització de l'època que ens presenta, i se centra no tant en els moviments geopolítics de les nacions europees del moment, sinó més aviat en la història social i econòmica de la gent anònima - en aquest cas en concret del poble jueu, que viuen en territoris cristians en desigualtat de condicions, en no tenir els mateixos drets de ciutadania ni accés a la propietat de terres, i que esdevenen víctimes constants de les violències i persecucions més brutals a què els sotmeten els cristians amb total impunitat. Ens trobem, per tant, en un context favorable a l'aparició d'aquest tipus de moviments mil·lenaristes, que cal llegir en tota la seva complexitat política. Aquest esquema general d'opressió i persecució política alimentarà les esperances de la gent pobra de millorar la seva situació econòmica i social a través de l'assimilació als gentils i, en últim terme, la secularització definitiva, que els introduirà al món dels negocis i les professions liberals, amb el naixement de la classe mitjana urbana. Jacob Frank alimenta aquest canvi de mentalitat amb la seva presència messiànica: basant-se en els ensenyaments d'un líder messiànic més antic, Sabbatai Tzvi, el credo dels frankistes es basa en l'abolició de la llei talmúdica, en tant que ja no cal observar-la més si el Messies ja ha arribat. 

D'altra banda, les autoritats feudals i eclesiàstiques es veuen en la situació de dependre econòmicament dels diners que els presten els jueus, ja que aquests, en no tenir dret a comprar terres, acaben acumulant el capital en forma líquida. És per això que quan sorgeixi el conflicte entre els jueus talmudistes i la secta emergent del frankisme, l'església catòlica polonesa veurà una oportunitat única d'afeblir els seus enemics històrics acceptant amb els braços oberts les conversions massives al cristianisme dels neòfits de Jacob Frank. El seu desafiament obert de la llei talmúdica i el seu conflicte amb l'ortodòxia tradicional jueva els serviran de carta de presentació davant dels seus nous benefactors. Ara bé, com anirem veient al llarg de la novel·la, el camí que inicien els frankistes és perillós, al capdavall: la justificació teòrica del seu credo es basa en una visió dualista de la realitat que té arrels en el gnosticisme grec, i que descriu el món en termes de lluita entre la llum i la foscor, que representen el bé i el mal. L'única forma d'explicar la presència del mal al món és entenent-lo com a negació o absència de Déu i, per tant, qüestionant la seva pròpia acció creadora. D'aquesta forma, l'única forma possible de salvació és a través del pecat i del desafiament a les convencions socials. N'hi ha prou amb això i el messianisme del seu líder, que es presenta davant dels seus fidels com a mestre, guaridor i obrador de miracles, per posar en dubte les veritables intencions rere les conversions. Així doncs, el procés es girarà contra ell, i finalment serà sentenciat a cadena perpètua. 

Jacob Frank va passar tretze anys de captiveri al monestir de Chęstochowa, que funcionava com a enclavament militar, tot i que finalment en va ser alliberat per l'exèrcit rus amb la primera partició de Polònia el 1772. A partir d'aquí s'instal·larà a l'imperi austríac, a la ciutat de Brno, on aconseguirà formar una cort pròpia finançada pels seus propis fidels, i entrarà en relació amb la cort imperial. Seran uns anys de decadència en què tant ell com la seva família aniran caient progressivament en el deute i es veuran en dificultats per mantenir el seu estil de vida ostentós. Finalment, aclaparats per la ruïna econòmica, es traslladaran a la ciutat alemanya d'Offenbach am Main, on Frank acabarà morint a una edat avançada. En aquest desenllaç ens trobem molt lluny del món rural i encara feudal on havia començat la història: en plena efervescència del segle de les llums, i amb la consolidació dels grans estats absolutistes, els fidels frankistes seguiran considerant-se jueus, però la seva secularització cada cop els farà més indistingibles dels gentils. És així que Frank i la seva cort de seguidors de confiança aniran quedant cada cop més aïllats dels seus contribuents burgesos, cada cop més desvinculats del seu suposat salvador i que qüestionaran obertament la necessitat de seguir-lo finançant. 

Així doncs, la novel·la ens va presentant un relat fascinant de totes aquestes vicissituds a través d'aquests successius ascensos i caigudes dels neòfits frankistes, ara protegits i enaltits per les autoritats del moment, ara calumniats i denigrats per les seves idees subversives. La secta i, especialment la figura del seu líder, quedaran qüestionats a través de tots aquests moviments, i la novel·la deixarà oberta la pregunta sobre si va ser només oportunisme històric per tal de poder millorar econòmicament o el seu misticisme era autèntic, al capdavall. Un dels grans punts forts de la narració de Tokarczuk és que, com sembla força escaient per al relat d'un Messies, el punt de vista personal del protagonista queda sempre desdibuixat, i el retrat que n'obtenim ens arriba més aviat a través dels punts de vista que en tenen tota una sèrie de personatges secundaris, que se'l miraran amb diferents graus d'acatament o de distància. És així que la novel·la anirà adquirint tota la seva riquesa a través d'aquest mosaic ric i sempre vibrant de personatges secundaris: des de l'amic fidel que l'acabarà traint, el rabí Nahman; l'intèrpret Moliwda, que s'afegeix a la comitiva errant de Jacob Frank sense arribar a abraçar mai plenament les seves idees; diferents membres de l'extensa família Shorr, des del seu patriarca i la seva filla gran, la misteriosa profetessa Hayah, fins a les generacions més joves i pragmàtiques; o Asher Rubin, l'oftalmòleg depressiu que mira el moviment amb desconfiança i que acabarà abraçant les idees il·lustrades. 

En un segon pla, però sempre caracteritzades des de la seva pròpia força i originalitat, hi ha els personatges femenins, que es veuen lligats als seus rols de gènere però que els qüestionen i critiquen constantment des del seu propi punt de vista. La subversió de rols que els proposa Frank afectarà també les relacions de gènere, tot i que sempre des de l'ambigüitat: aquest salvador els oferirà un alliberament de les convencions socials que, al capdavall, no serà res més que l'enèsim rol subordinat. Les vicissituds patides per la dona de Frank, Hanah, i la seva filla Eva, que possiblement serà un dels personatges més desgraciats del relat sencer, en donen testimoni sempre des del seu punt de vista privilegiat. De la mateixa forma, els joves entusiastes dels primers anys aniran evolucionant en ancians desencantats i, fins i tot en algun moment, horroritzats per la direcció que acabaran prenent les idees i l'estil de vida del seu líder. Als marges de la narració, i amb un ús magistral del realisme màgic característic de l'autora, hi ha l'anciana Yente, que a través de l'encanteri obrat per una paraula ritual, accedeix a un estat intermedi entre la vida i la mort, que li proporciona un punt de vista privilegiat i omnipresent sobre la història. 

No és fins al final del relat que totes aquestes petites peces de la imatge de conjunt van encaixant al seu lloc, ja que la novel·la va creant el seu propi ritme, lent i pausat especialment en les seves seccions centrals, i va reservant sorpreses i revelacions fins i tot per als personatges més insignificants. El relat que fa Tokarczuk és especialment acurat a l'hora de retratar els patiments quotidians i aparentment irrellevants de les dones, els pobres i els estrangers, i és totalment ric en detalls d'ambientació que fan referència a la vida quotidiana dels personatges que hi apareixen, a través a més d'un ampli espectre de posicions econòmiques i socials. Els llibres de Jacob és una novel·la extensa i força lenta, que colpeix amb la bellesa de la seva prosa i de les seves imatges, com és habitual en l'autora, però que no crec que acomodi a lectors impacients o precipitats. Al meu parer, és una bona recomanació per a amants de la novel·la històrica amb implicacions teòriques i filosòfiques, una mica a l'estil d'Umberto Eco, per més que l'estil i les ambicions literàries de Tokarczuk no puguin ser més diferents a les de l'autor italià. 

Sinopsi: Durant la segona meitat del segle divuit, una colla d'heretges jueus itinerants comencen a agrupar-se al voltant de la figura de Jacob Frank, que es presenta públicament com el nou Messies, i que funda una comunitat amb els seus fidels que practica la poligàmia i posa totes les propietats en comú. Arribat de l'imperi turc, on ha fet fortuna a través dels negocis, a Polònia trobarà aliances estratègiques amb els nobles i les autoritats eclesiàstiques, que veuran l'emergent discurs frankista com una forma de desestabilitzar els jueus talmudistes o tradicionals. Ara bé, l'heterodòxia dels ensenyaments de Frank també marcaran la seva caiguda en desgràcia, en tant que la sinceritat de les seves idees religioses sempre quedarà qüestionada per la sospita d'oportunisme. 

M'agrada: És una novel·la monumental i immersiva, que es llegeix més aviat com a col·lecció de retalls de diferents textos i testimonis històrics, i que va reservant constants sorpreses per a més endavant. 

En podeu llegir uns fragments aquí.