- És real? - li vaig preguntar. Ella va arronsar les espatlles.
- Tot el dolor és real.
Aquest recull de contes curts de l'autora nord-americana Lucia Berlin (1936-2004) es va publicar el 2015 i va resultar una autèntica revelació arreu del món, tot i que els contes que hi figuren ja havien estat publicats anteriorment entre els anys 80 i 90. Lucia Berlin va ser una autora desconeguda durant tota la seva vida, tot i la magnífica qualitat dels seus relats. Gran part del contingut d'aquests contes és autobiogràfic: la lluita contra l'alcoholisme i l'esforç per criar quatre fills sola, treballant en diverses feines i amb períodes en clíniques de desintoxicació. Els records de la infància als Estats Units i a Chile també són material autobiogràfic: el seu pare treballava a la indústria minera i, quan la família va traslladar-se a Chile, Berlin va tenir accés a una vida de luxe i privilegis, en contrast directe amb la pobresa generalitzada al país.
El món que ens descriu Berlin ens exposa aquests contrasts contínuament, ja sigui a Amèrica llatina, a Mèxic o als Estats Units. Berlin va conèixer el món universitari de primera mà, i també les cases de classe mitjana que va visitar com a dona de fer feines, així com centres penitenciaris on va treballar com a professora i hospitals on feia d'administrativa, on va acabar essent testimoni també de les vides dels més desafavorits de la societat americana, retratades de forma poc afalagadora i molt colpidora per la seva duresa que colpeixen molt fortament amb la seva duresa a relats com "Carmen", "Let me see you smile", "Strays" o "Mijito". Moltes altres de les històries també exploren les relacions familiars amb les seves llums i ombres: la complicada relació amb la mare, els abusos sexuals patits per part de l'avi, l'alcoholisme d'aquests dos, l'absència emocional per part de l'àvia, i la mort per càncer de la germana petita, amb qui va arribar a unir-se molt més estretament en aquests últims anys que durant la resta de la seva vida. Els fills adolescents també entren i surten al llarg dels relats, establint una relació amb la mare que sempre és ambigua i complexa.
Amb tot aquest contingut n'hi hauria prou per fer un recull de relats memorable, però en realitat el que es gaudeix més dels escrits de Berlin és el seu estil. La qualitat de la seva prosa s'aprecia contínuament en les descripcions breus i entretallades, en els símils totalment improbables que apareixen inesperadament per sorprendre i suggerir significats, en els continus salts temporals endavant i endarrere que apunten a la qualitat fugissera i inexplicable del temps i de l'existència, i a una habilitat per construir metàfores i imatges que es fa magistral precisament en la seva senzillesa. Per exemple, a "Step", el combat de boxa que miren per la televisió els interns en un centre de desintoxicació es transforma en un paral·lel de la lluita mateixa de la protagonista; a "Silence", som testimonis de diversos tipus de silencis còmplices i covards en una existència desolada, i ens adonem de com precisament els personatges que advoquen més enèrgicament en contra d'aquestes hipocresies són precisament els que més han de callar i d'amagar. A "Strays", els gossos abandonats que ronden una colònia penitenciària al mig del desert creen un paral·lel, com si es miressin en un mirall, amb els addictes que hi queden atrapats com a alternativa a la presó. A "Toda luna, todo año", aquest poema que se'ns ofereix al principi serveix de fil per a la reflexió sobre el moviment de la vida que el relat proposa. A "Sex Appeal", aquesta qualitat de la qual es vanta la cosina Bella Lynn adquireix una ironia profundament amarga quan ens adonem de l'autèntic interès del seu estimat.
La ironia i l'humor són també una constant en els relats de Lucia Berlin, de vegades amb un to més desenfadat i d'altres amb un to més colpidor i seriós. A "Friends", la relació de dependència entre els protagonistes es defineix en termes diferents en funció de quin sigui el punt de vista privilegiat; a "Melina", la Melina es transforma més en un ideal de feminitat perfecta que en una dona real de carn i ossos. Com passa amb els relats curts, de vegades la mestria de Berlin es demostra més en la capacitat de concisió dels relats més curts que en el desenvolupament dels més llargs: és una qüestió de gustos personals, però a mi m'ha semblat insuperable la forma com Berlin, en general, té la capacitat de subvertir el conte sencer en les darreres línies de cadascun, amb una revelació final inesperada o amb un contrast del tot estrident amb el to o les implicacions de la resta del relat. A "Her first Detox", per exemple, la vehemència amb què la protagonista afirma que no tornarà a recaure mai més contrasta amargament amb el títol del relat, i les últimes línies d'aquest contribueixen a reforçar aquest missatge de fracàs. La profunditat de les experiències humanes i la reflexió sobre aquestes en retrospectiva i la celebració de la vida amb els seus moments bons i els seus dolors i fracassos se'ns despleguen a través de la capacitat d'observació de Lucia Berlin, que ens n'ofereix un relat humorístic i crític, profundament despietat i generós a la vegada.
Continguts: Aquest recull conté quaranta-tres relats de Lucia Berlin, alguns de més breus i d'altres de més extensos. Tots ells recullen la finíssima mirada de Berlin sobre els fracassos de la seva vida i els racons més foscos de la societat americana, especialment a la frontera entre els Estats Units i Mèxic.
M'agrada: "Angel's Laundromat", "A Manual for Cleaning Women", "Her First Detox", "Emergency Room Notebook 1977", "Carpe diem", "Melina", "A love affair" i "Here it is Saturday".
No m'agrada: En un recull de contes tan complet, és clar, hi ha contes que brillen més i d'altres que no tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada