El poeta s'acomiada com cal de les noies dèlies:
Recordeu-me en temps venidors quan sigui que qualsevol home sobre la terra, un estranger que hagi vist i patit molt, arribi aquí i us pregunti: "Qui penseu, noies, que és el més dolç cantaire que ve aquí, el qui més us complau?" Aleshores responeu-li, totes i cadascuna, amb una sola veu: "És un home cec, que viu a la rocosa Quios: els seus cants són eternament suprems." I per part meva, jo estendré el vostre renom en el meu vagarejar per la terra per les ciutats ben poblades dels homes, i ells em creuran; perquè el que dic és veritat.
Els "Himnes a Apol·lo" (a Apol·lo Deli i a Apol·lo Piti) són part dels Himnes Homèrics: una recopilació de poemes anònims de tradició homèrica.
Si en voleu llegir la traducció al català de Joan Maragall, la trobareu aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada