Aquesta novel·la per a adolescents de l'autora estatunidenca Alexandra Diaz es va publicar el 2016, en anglès i també en castellà amb el títol El único destino. L'autora és filla d'immigrants cubans als Estats Units, i en aquesta novel·la relata les aventures de dos adolescents de Guatemala que inicien un viatge per tal de travessar tot Mèxic i passar la frontera amb els Estats Units. El viatge és perillós perquè, com a immigrants il·legals, han d'amagar-se constantment dels agents d'immigració mexicans, i de les múltiples màfies que esperen enriquir-se a costa de la seva desesperació. I aquesta travessa incerta no ofereix cap mena de garantia d'èxit en cap moment.
Per ser una novel·la juvenil, el relat no estalvia la trobada amb la mort a cada pas del viatge, i la crueltat del patiment a què són sotmeses les seves víctimes. D'entrada, els dos cosins Jaime i Ángela saben que quedar-se al seu poble natal no és una opció. L'àrea està controlada per una banda local, que recluta els adolescents per passar droga o fer-los de soldat, prostitueix les noies, i assassina tots aquells que no cedeixen a les seves extorsions. Quan el germà d'Ángela, Miguel, és assassinat, i tant ella com el seu cosí Jaime són "convidats" a unir-se a la banda, la família sencera comprèn que l'única opció que els queda és fugir. Reunint tots els diners que poden en pocs dies i endeutant-se pel camí, aconsegueixen comprar una promesa de passar als Estats Units des de Ciudad Juárez, i això només si aconsegueixen arribar a la ciutat més perillosa del món. Als Estats Units els espera el germà de Jaime, que fa anys que va aconseguir arribar al país de forma legal.
Tot i anar dirigit a infants i adolescents, és un relat escrit en un llenguatge tremendament directe i planer i en què cada etapa del viatge pot deparar una nova sorpresa. La novel·la també està molt ben escrita i construïda. Vista a través dels ulls de Jaime, un artista en potència, tot allò que troba a cada etapa del camí va prenent nous significats i implicacions a mesura que queda plasmat al seu quadern d'esbossos, que es converteix en un testimoni directe de tot el viatge, especialment en el pla simbòlic. Per exemple, quan un guarda d'immigració li arrenca del bloc el dibuix de la sargantana que havia fet el matí de la mort del seu cosí Miguel, sabem que aquesta etapa de la seva vida a Guatemala ha quedat definitivament enrere, o quan associa el roig de la posta de sol que li agradava al seu germà amb el cabell pèl-roig del turista gringo, i aquest color queda associat automàticament amb el destí que els espera als Estats Units. És una lectura que paga la pena perquè, amb la seva senzillesa exposa la cruesa d'un dels drames migratoris més importants de l'actualitat i, així doncs, és una bona forma d'apropar els joves a aquesta realitat que afecta el món en què vivim avui dia. Si li pogués trobar un però, potser diria que el desenllaç sembla un punt massa fàcil i evident, però no em sembla un defecte en realitat perquè acaba resultant comprensible, vist el to cru i colpidor de la resta de la novel·la, i el fet que és un relat adreçat als joves.
Sinopsi: Quan una banda criminal assassina un adolescent en un poblet de Guatemala, la seva família decideix enviar als Estats Units la germana i el cosí d'aquests, que emprenen un viatge a la desesperada per aconseguir creuar la frontera entre Mèxic i els Estats Units.
M'agrada: El realisme de la proposta, que no escatima detalls, però que a la vegada els exposa de forma planera i sense caure en cap mena de sentimentalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada