Aquesta novel·la breu de John Steinbeck (1902-1968) es va publicar el 1945 i m'ha sorprès a la llum de les altres obres que havia llegit d'aquest autor. És una novel·la fresca i que fa de força bon llegir, però que cal obrir amb la ment neta de qualsevol judici o expectativa previs. Cannery Row és una àrea de Monterey, a Califòrnia, en què els habitants subsisteixen com poden durant els anys de la Gran Depressió. Els protagonistes de la novel·la són alcohòlics, prostitutes, rodamons, treballadors temporals i sense-sostre, i les línies divisòries entre totes aquestes denominacions es dilueixen contínuament a mesura que avança la lectura. Els personatges subsisteixen estacionalment de la feina a les plantes enllaunadores de la zona, però entre vaixell i vaixell el temps es deixa transcórrer, plàcidament, als ritmes mateixos marcats per la natura.
Quan no hi ha esperança de cap tipus, aquells que han renunciat a caure en el parany del sistema de vida americà veuen passar la vida entre una borratxera i la següent però, més que caure en la desesperació, el que despleguen al llarg de la novel·la és la seva celebració de la vida, extremada i apassionada en la seva resiliència a l'adversitat. En Mack i els nois es decideixen a muntar una festa per al seu amic Doc, un biòleg marí que treballa a la zona dissecant exemplars d'espècies marines per a museus, universitats i col·leccionistes. En Doc fa el bé a tothom sempre que pot, es resigna estoicament a suportar les adversitats que no pot evitar i abandona la contesa quan no hi pot fer res més. Tothom a Cannery Row li deu un favor que mai ningú li podrà arribar a tornar. És per això que la idea de fer-li una festa sorpresa sembla tan brillant d'entrada. Ara bé, de les mil i una coses que es poden tòrcer quan no tens la sort de part teva se'n torcen mil dues, i l'esdeveniment acaba essent un desastre. Potser el segon intent serà més reeixit?
L'argument principal de la narració és així de tènue, una excusa tan sols per desplegar anècdotes, relats curts sobre els habitants de Cannery Row i excursos poètics de la mà del narrador. Si bé altres obres que li he llegit a Steinbeck eren més polítiques, aquesta és directament una celebració nostàlgica d'un món que sempre sembla més deliciós per escrit i des del record del que ha de ser en realitat: Steinbeck desplega aquí una prosa poètica que pretén crear un paral·lel entre els fenòmens de la natura i les vicissituds dels éssers humans que la poblen. A moments la seva celebració de la natura i del món humà - específicament americà - a parts iguals m'ha recordat quelcom del to exaltat de la poesia de Walt Whitman.
El text de Steinbeck, però, potser s'entreté a accentuar els moments foscos de la gran societat americana amb una mica més de claredat. Els habitants de Cannery Row subsisteixen igual que ho fan els gats de carrer o les granotes dels estanys: provant de gaudir la passejada el màxim possible abans de ser caçats per algú més fort o caure en un parany. L'aventura de Mack i els nois és humorística i tràgica al mateix temps: igual que l'existència humana mateixa, ens tempta amb una felicitat reposada que arriba, només de tant en tant, a l'hora de la perla, en els petits espais de reflexió i de calma que s'obren entre disgust i disgust.
Sinopsi: En els espais habitats als marges de la societat americana, una colla de personatges sense origen ni destinació fixos subsisteixen com poden amb petites feines temporals durant la Gran Depressió. En Mack i la seva colla de temporers, els nois, decideixen muntar-li una festa al seu amic Doc, que sempre fa algun favor a tothom sense esperar res a canvi. La narració es comença a perdre entre els detalls dels preparatius - una cosa porta a l'altra - fins que la festa acaba essent molt diferent del que els nois havien esperat.
M'agrada: És una lectura sorprenent i força més humorística del que acostuma a ser Steinbeck.
No m'agrada: No m'ha agradat tant com altres obres, més polítiques i crítiques, de Steinbeck. El to celebratori de Cannery Row se m'ha fet una mica incomprensible, i difícil de pair, a moments de la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada