Aquesta novel·la de l'autora nord-americana Nella Larsen (1891-1964) es va publicar l'any 1929, i ha esdevingut un clàssic de la literatura afroamericana dels Estats Units, no tan sols pel seu context històric, sinó també perquè el seu tema principal és l'ambigüitat intrínseca de les divisions racials. L'autora va pertànyer a la Renaixença de Harlem, i va publicar les seves dues úniques novel·les a finals dels anys 20. Després del seu divorci va renunciar a escriure i va caure en l'anonimat durant la resta de la seva vida. Les seves novel·les retraten l'ambient social i cultural de l'elit burgesa afroamericana de Harlem, acomodada econòmicament, però forçada a viure la contradicció de la segregació racial.
Obligats a demostrar contínuament que eren igual de vàlids que els seus compatriotes blancs, els afroamericans del moment es van veure immersos en el dilema sobre la necessitat d'assimilar-se a la societat blanca a través de l'educació i l'accés a feines qualificades - el que en anglès es coneixia com a uplift, o ascensió social - mentre que a la vegada havien d'acceptar implícitament les regles del joc de la segregació racial i, per tant, la impossibilitat de plantejar la seva identitat en termes d'igualtat. Passing, que es va publicar en castellà amb el títol de Claroscuro, narra la història de dues amigues d'infància, Irene i Clare, que es retroben molt anys després, quan totes dues estan casades i tenen fills. Tot i que no s'han vist des de fa molts anys, de seguida que es retroben comença a operar una estranya fascinació entre totes dues: Clare ha viscut tot aquest temps "passant" com a blanca i està casada amb un supremacista blanc, mentre que Irene està casada amb un metge negre, com era el cas de l'autora.
Totes dues pertanyen a les seves respectives societats acomodades, però Clare utilitza Irene per reintroduir-se en el cercle social dels afroamericans acomodats de Harlem, que secretament ha estat enyorant durant tot aquest temps. D'altra banda, Irene queda fascinada per la figura de Clare - en la novel·la s'hi pot llegir un subtext homoeròtic que queda força a la vista en tot moment - i a la vegada comença a capficar-s'hi d'una forma obsessiva, en tant que desaprova la seva forma de vida però no pot trair el seu secret, per lleialtat a la seva pròpia raça. Ara bé, la novel·la comença a desplegar preguntes i ambigüitats en totes direccions ben bé des del principi: cap dels dos matrimonis no és feliç, i l'aparició sobtada de la Clare a les seves vides comença a desestabilitzar el marc mental de la Irene, que començarà a fer-se preguntes sobre el seu propi matrimoni.
La novel·la és una reflexió estranya i fascinant al mateix temps sobre totes aquelles coses que donem per segures a la nostra vida i que després resulta que no ho són tant: no sols la parella o els fills, sinó ben bé la pròpia identitat, i el fet de si és possible arribar a veure'ns a nosaltres mateixos com els altres ens veuen o això és, simplement, una meta inabastable. La Clare assumeix un risc crucial a la seva vida per la seva acceptació feliç i confiada que el risc zero no existeix. Mentrestant, el risc zero que la Irene donava per segur a la seva vida comença a trontollar davant dels seus ulls mateixos. Un dels perills més grans que descriu el llibre és el del racisme interioritzat, la inferioritat que la víctima del racisme accepta com a pròpia perquè ha estat imposada per la societat que l'envolta. La lectura comença a revelar aquests móns d'ambigüitat i hipocresia en presentar aquests dos personatges que se situen aparentment en costats oposats de la línia. Per a Clare i Irene, descobrir finalment si es troben o no pujades al mateix vaixell serà una experiència dolorosa i profundament colpidora.
Sinopsi: Durant un viatge a Chicago per visitar els seus pares, Irene Redfield es troba casualment amb la seva amiga d'infància, Clare Kendry, a qui no ha vist des de fa molts anys. Un cop han tornat a Nova York i mentre el marit de Clare viatja, aquesta s'introdueix en els cercles d'amistats dels Redfield al barri de Harlem. La fascinació que senten cadascuna per l'altra es converteix en el motiu de la novel·la sencera, i el secret que Irene es veu obligada a guardar-li a la seva amiga comença a obsessionar-la per dins i a canviar la seva forma de percebre el món.
M'agrada: És una lectura breu però colpidora i fascinant, i diu molt de la tècnica de la seva autora que aconsegueixi condensar tant de contingut en tan poques pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada