Laura a la ciutat dels sants (#284)

Però la boira, amb les seves flonjors humides, preserva la ciutat d'influències estranyes, perquè vegeti entre els seus sants morts i vius; perquè dormiti recollida en ella mateixa i no se li escapin els bons ni els mals pensaments. Els campanars, malgrat l'aparent deler d'alliberar-se, regalimen oprimits dins la boira subtil com els somriures dels habitants de Comarquinal. Les imatges que s'estan a les façanes de les parròquies, amb palmes, ceptres, escapularis i llibres de pedra picada, sembla que s'ajupin sota el pes de les túniques xopes d'humitat. 

Aquesta novel·la de Miquel Llor (1894-1966) es va publicar el 1931, després de rebre el premi Crexells, i és considerada una de les millors obres en llengua catalana de tots els temps. És una lectura francament agradable, que atrau amb el romanticisme de la seva protagonista, el naturalisme del retrat social que proposa, i el modernisme del seu estil narratiu. I no es pot demanar gaire més. La lectura enganxa amb les vicissituds de la seva protagonista, Laura, una jove barcelonina sense fortuna que es casa amb Tomàs, un propietari ric de la ciutat de Vic, que rep el nom de Comarquinal a la novel·la. 

De fet, el llibre va causar un escàndol en el moment de la seva publicació precisament pel retrat poc afalagador que fa dels habitants de la capital d'Osona de l'època. Des del primer moment en què la parella de recent casats tornen a Comarquinal, els dos móns xoquen frontalment: Laura està acostumada a l'anonimat i la llibertat de Barcelona, mentre que, a Comarquinal, totes les seves accions i moviments són escrutades les vint-i-quatre hores del dia pels habitants de la ciutat, fervents catòlics disposats a jutjar la "forastera" implacablement només pel fet d'haver retirat del mercat un dels hereus rics de la contrada. El catolicisme exaltat ensenya els seus colors ben bé des del principi: la Laura té el talp a casa, en la figura de Teresa, la germana soltera de Tomàs, que administra la casa com s'ha fet tota la vida i com ho ha de fer una dona "com cal". Les primeres enraonies que circulen sobre la nouvinguda es basen, directament, en l'inventari detallat de la seva roba interior. 

Llor ens retrata, amb una finesa crua i despietada, una societat de ments petites que, rere l'aparença de la caritat cristiana, amaguen una obsessió exclusiva amb el sexe i els diners. D'altra banda, Laura és una protagonista un punt desmenjada; no és exactament una dona forta, o és una dona forta en la mesura que ho pot ser l'any 1931 i en el context on es troba. La claustrofòbia del relat es va fent palesa poc a poc a mesura que la narració avança, en tant que es basa principalment en la pressió despietada del grup contra l'individu indefens. La figura de la persona inadaptada, com la Laura, era una constant dins la narrativa de Miquel Llor, que en aquesta novel·la contrasta l'idealisme impenitent de la protagonista, interessada per la música i els llibres, i fatalment entestada en aconseguir la felicitat, amb la resignació cristiana de tall pragmàtic de les mestresses de casa comarquinalenques, amb els únics ideals de l'estalvi i l'austeritat i l'única satisfacció a la vida de jutjar els altres segons aquests paràmetres. 

La Teresa es converteix en el màxim exponent d'aquests valors, fent gala a més d'una humilitat fingida que oculta una gelosia amarga i cada cop més violenta envers la seva cunyada. Si la tragèdia està servida només amb aquestes premisses, a la segona part de la novel·la comença a desplegar-se, un cop la Laura s'ha desencantat de l'enlluernament inicial del matrimoni i es creua en el seu camí el Pere de cal Notari, un advocat culte i viatjat, aparentment més afí a la sensibilitat de la protagonista. I és que la sensibilitat de la Laura és a la vegada la seva qualitat més autèntica i el parany més gran en què ha de caure: el gran interrogant de la novel·la és si el seu ideal de felicitat és realment abastable. En definitiva, és una lectura que val molt la pena si us agraden els clàssics, els relats amb ritme lent i prosa poètica a les descripcions, i els personatges complexos i molt ben construïts. 

Sinopsi: La Laura és una jove barcelonina que es casa amb un ric terratinent rural i se'n va a viure amb ell a la seva ciutat, Comarquinal. Aquí és rebuda de forma hostil pels habitants de la ciutat i pels seus parents més directes, que la veuen com una forastera i desaproven el seu estil de vida. A través de les seves interaccions, veiem els intents de supervivència de la Laura en un entorn hostil, així com la resistència de la seva cunyada Teresa a la influència de la nouvinguda. Rere l'acceptació aparent per part de la Teresa, aquesta comença a alimentar un odi envers la Laura que precipitarà el desenllaç. 

M'agrada: És una novel·la absorbent des de la primera pàgina fins l'última, que enganxa no tant per les vicissituds de l'argument sinó més aviat pel retrat complex i preciosista dels seus personatges i el joc de conflictes i interessos que s'estableix entre tots ells.