"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

15 de febrer de 2020

Aloma (#281)

Per a una dona la vida era fer el menjar, netejar la casa. Els homes... El seu germà havia de treballar molt, i tot el que trobava en arribar a casa era el malhumor d'Anna. El marit de Mercè havia mort sol com una bèstia. I Robert, que havia vist tantes coses, què n'havia tret? Ella, si no volia morir asfixiada, s'hauria de defensar amb les dents. 

Aquesta novel·la breu va representar, el 1938, el salt a la fama de Mercè Rodoreda (1909-1983) a través del premi Creixells que se li havia atorgat l'any anterior. Als anys 60 se'n va publicar la versió definitiva, revisada per l'autora. Narra una història senzilla d'una forma concisa i continguda, aturant-se en els detalls només quan és necessari i desplegant una simbologia que, si bé no és tan rica ni exuberant com a La Plaça del Diamant o Mirall trencat, aquí és molt més directa i evident. Per exemple, la novel·la obre amb la repulsiva història d'una gata de carrer que fascina Aloma des de la finestra de casa seva; no serà fins al final del llibre que veurem en quina mesura aquest relat és un paral·lel - no exacte - de la història d'Aloma mateixa. És una novel·la que es llegeix ràpidament i amb el cor en un puny, perquè la seva duresa no té res a envejar a les obres posteriors i més conegudes, i en ella ja trobem la inquietud de Rodoreda per la sensibilitat femenina i la seva característica atenció a l'espai domèstic que confina les dones. Aloma és una adolescent que viu en una caseta amb jardí al barri de Sant Gervasi, amb el seu germà, Joan, la dona d'aquest, Anna, i el fill petit de tots dos. La mort dels pares i el suïcidi del seu germà gran, Daniel, l'han marcada profundament des de petita. Aloma s'estima la casa amb el seu jardí per sobre de qualsevol altra cosa; d'altra banda, de seguida veiem com l'espai domèstic acaba essent un recinte claustrofòbic per a la protagonista: havent deixat l'escola de petita, l'únic destí que l'espera és el d'ajudar la seva cunyada a fer les tasques domèstiques fins que li arribi el torn a ella de casar-se i fer-les per al seu marit. Tot i que ella no es vol casar, Aloma sembla resignada a aquest destí, i la seva subjectivitat adolescent, innocent i somiatruites pel que respecta al futur, ens amaga l'autèntica complexitat de la protagonista: Aloma és una gran observadora de la petita comunitat que l'envolta, no sols la família sinó també del reduït cercle de veïns, i la seva visió grisa de l'existència de seguida revela que té el cap molt més fred del que podria semblar a simple vista per la seva concepció romàntica de l'amor. Quan Robert, el germà d'Anna, que viu a Amèrica, arriba a la casa a passar-hi una temporada, aquest i Aloma s'enamoren i inicien una aventura que canviarà el futur de la noia per sempre. Mentre que podríem suposar que l'instint d'Aloma s'imposa a la seva reflexió reposada, i que no hauria caigut en braços de Robert si hagués estat una mica més llesta o s'ho hagués pensat dues vegades, en el fons la novel·la ens demostra, com més s'apropa cap al final, que el camí d'Aloma queda marcat en tot moment per la voluntat de viure la vida en els seus propis termes i d'alliberar-se del nucli familiar que l'oprimeix. Aloma ens presenta un univers en què els homes, passionals i arrauxats, viuen la seva sexualitat desbocats, com si fossin adolescents, mentre que són les dones, racionals i contingudes, les que després han de recollir els bocins de l'aventura i assumir responsabilitats que no els pertoquen. Val a dir que, en aquest sentit, Rodoreda és una mestra a retratar una societat retrògrada i conservadora que empara els homes en un esquema mental i unes convencions socials que atribueixen la culpa de tot sempre a la dona perduda, "una fresca", per usar els seus propis termes. En aquest context, i encara que a Aloma l'esperi un futur ben negre, l'evolució del personatge és tan subtil que es basarà en no gaire més que aprendre a ser ella mateixa la prioritat de la seva pròpia vida, i no haver de dependre mai més de ningú altre. No és un desenllaç feliç, però: Aloma ha hagut de pagar-ne el preu deixant pel camí tot allò que estimava i la seva pròpia felicitat. Aquesta és una novel·la que m'ha sorprès molt en positiu: no seria Mercè Rodoreda si no fos depriment, però la història és tan realista i està tan ben explicada que he trobat que no té res a envejar a les novel·les posteriors de l'autora. 

Sinopsi: A la Barcelona republicana, l'adolescent Aloma viu amb la seva família a la seva casa estimada, on té tots els seus records. Quan el germà de la seva cunyada, Robert, arriba d'Amèrica per passar una temporada amb la família, Aloma desconfia de l'estrany. A través de la malaltia del seu nebot petit, Robert i Aloma es van apropant cada cop més fins que comencen una relació sexual que marcarà Aloma per a la resta de la seva vida. 

M'agrada: És una novel·la tan breu i concisa que es llegeix amb aquella satisfacció de trobar que no hi sobra ni hi falta res. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons